02.01.2018 - 22:00
La senyora Maria cuina macarrons. Abans els feia amb pinyons, picat de magre i vedella, una antiga recepta de la seva mare valenciana. Però ara els fa amb tonyina; no són tan bons però li surten més barats. Al carrer se senten sirenes de policia; ella no en fa cas, hi està avesada. Apuja el volum de la ràdio, però l’enrenou és més fort del que és habitual. Apaga el foc, es treu el davantal i surt al balcó. El senyor Martí, el veí del costat, també observa el carrer; se saluden amb el cap. Ell és més sord que una rella, impossible de preguntar-li què ha passat.
El veí de l’àtic, abillat amb el seu vestit jaqueta i la bicicleta, també s’ha aturat. Les dues noies belgues que fan un Erasmus observen des de la cantonada amb dos gots de plàstic amb cafè. El noi paquistanès de la botiga de queviures de sota fa veure que arranja la parada per no perdre’n ni un detall. L’ama de la perruqueria xinesa del davant s’eixuga les llàgrimes amb una tovallola de quadres.
Han mort una dona, sembla un cas de violència masclista. Els veïns s’amunteguen davant les càmeres de televisió fent tota mena de comentaris: els sentíem discutir, ell no la tractava bé… Tothom es prepara per al minut de silenci. Però de cop tot fa un tomb: la víctima és una prostituta i sembla que l’ha morta un client. Ja no hi haurà minut de silenci, ningú no ho considera un accident laboral, només és una altra puta sense nom assassinada al Raval.
El noi paquistanès torna cap dins la botiga, el veí de l’àtic surt corrents amb la bicicleta, fa tard a la feina, les noies Erasmus ja fa estona que han desaparegut. Només resta palplantada la perruquera xinesa. El senyor Martí ara llegeix el diari. La senyora Maria tanca el balcó, fa cap a la cuina i es torna a posar el davantal, apaga la ràdio, escampa formatge per damunt dels macarrons i els fica al forn a gratinar.
