12.10.2023 - 21:40
|
Actualització: 13.10.2023 - 17:16
Dimarts que ve, 17 d’octubre, s’acabarà la purpurina tal com la coneixíem. Ara fa unes setmanes, la notícia va caure com una gerra d’aigua freda entre els amants dels colors i la brillantor: la Comissió Europea anunciava que prohibia de vendre purpurina amb microplàstics i uns altres materials que tinguin aquests components i els alliberin. Però la mesura no afecta la purpurina biodegradable, que pot acabar essent-ne la gran substituta. Aquesta purpurina és força més cara –al voltant de 13 € cada 18 g– i en molts casos la petjada ecològica no és nul·la, però, tot i això, és una alternativa molt més sostenible que no pas l’anterior i pot obrir camí a una cosmètica més respectuosa amb el medi.
Una purpurina sense microplàstics
La producció d’aquesta mena de purpurina anirà creixent, però ara per ara es pot trobar en alguns productes molt concrets de marques conegudes, com ara NYX, Primark i Sephora, a Amazon i en algunes marques especialitzades. És el cas de Born To Be Glittered, una empresa emergent de Barcelona que ven purpurina biodegradable de mides i colors diversos, i lluentons de cristall austríac adhesius, tots dos, productes sense plàstics, amb una textura més suau i inspirats en l’estètica de festivals com ara Coachella. “La purpurina biodegradable amb què treballem és feta amb cel·lulosa vegetal provinent de l’escorça de l’eucaliptus, principalment, certificada per l’organisme PEFC”, explica Melina Stoll, la fundadora d’aquesta empresa, que va néixer el 2021. “Tenen colorants naturals i una capa feta d’un material perquè brilli, com la purpurina normal.” Fan la purpurina en una fàbrica pròpia, al barri del Clot de Barcelona. Tenen el permís de la marca registrada Bioglitter R, impulsada per Ronald Britton, per a produir-ne i distribuir-la a partir de la seva matèria primera, i també envasen amb cel·lulosa vegetal.
“Ara tothom em diu que em faré d’or!”, comenta Stoll, escèptica. Explica que ara com ara no ha notat un gran augment de vendes –un 2%– i espera més impacte per Cap d’Any –pel cotilló– o la primavera vinent, perquè molta gent pot fer servir la purpurina biodegradable per decorar-se la cara i el cos en festivals de música i festes. En aquest segon cas, cal aplicar gel d’àloe vera, vaselina o cacau a la pell perquè la purpurina s’hi adhereixi.
Una alternativa sense residus?
Malgrat que la purpurina biodegradable és molt més sostenible que no pas la tradicional, un inconvenient és que sovint no té un origen vegetal pur del tot, i pot tenir capes d’alumini. “La nostra és 100% lliure de plàstic, però és biodegradable d’un 87%, hi ha un petit percentatge fet d’alumini per fer-la brillar. El 87% és biodegradable en vint-i-vuit dies i l’aspecte més positiu és que no té antimoni, un alumini molt nociu que a vegades tenen algunes purpurines”, aclareix Stoll. L’empresa desenvolupa una línia pura, sense cap mena d’alumini. “El problema és que no brilla igual, és menys cridanera, i quan vam impulsar el projecte vam pensar que probablement el públic no s’adaptaria de pressa a una alternativa que no brillés. És un repte de futur, igual que ens agradaria compostar els sobres.”
Un altre inconvenient és que no tota la purpurina etiquetada com a biodegradable ho és, i per això cal anar amb compte. Les que ho són tenen el segell Bioglitter R: Biocosmetic, Bioglitter Sparkle, Bioglitter Pure… I els components de la purpurina han de tenir una forma hexagonal. “Si compres una purpurina Bioglitter R, però és rodona, vol dir que han agafat el logotip i han fet passar gat per llebre. La idea és no malgastar res del que es produeix, i per això cal tallar la purpurina de manera hexagonal, perquè tot es pugui fer servir sense fer residus”, explica Stoll. A més, alerta que les empreses de purpurina tradicional no en podran vendre a Europa, però sí a la resta del món.
Cap a un canvi de mentalitat
Fins ara la purpurina i els adhesius brillants es feien servir de manera molt habitual en festes, festivals, performances, maquillatge, carnavals, festes amb canalla… Probablement, molta gent no era conscient que era un microplàstic i que l’impacte en el medi era molt gran, i la decisió de la Comissió Europea pot fer tenir més consciència en aquest sentit. “Realment contaminava molt i ningú no hi pensava”, diu Stoll. “Quan vam fundar l’empresa vam pensar que seria bo ser-hi quan es prohibís, vam tenir la intuïció que valia la pena de fer una cosa diferent. Però és com sortir de casa amb paraigua quan diuen que no plourà. Tothom et diu boig fins que acaba plovent.”
