09.07.2019 - 21:00
|
Actualització: 09.07.2019 - 21:46
TEMA DEL DIA
Interrogants. Gairebé dos anys després dels atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils, en què van morir una quinzena de persones, hi ha qüestions que no han estat aclarides. La primera, quina relació tenien els cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol amb l’autor intel·lectual de la matança, l’imam Abdelbaki es-Satti, que era confident del CNI però va morir el dia abans de l’atemptat en l’explosió de la casa d’Alcanar. I la segona, si la CIA va avisar els Mossos sobre un possible atemptat, una hipòtesi que va publicar El Periódico i que els serveis d’intel·ligència nord-americans van negar. El diari va arribar a publicar una nota, plena de faltes d’ortografia i amb errors de contingut, per mirar de verificar la seva posició, cosa que va encendre una viva polèmica perquè, com va revelar VilaWeb, havia estat un muntatge. L’objectiu era desprestigiar l’excel·lent gestió dels atemptats que van fer els Mossos d’Esquadra.
Al parlament ha començat a treballar una comissió d’investigació per a escatir què va passar, tot i que és boicotada pels responsables polítics espanyols i les forces de seguretat de l’estat, que no hi volen comparèixer. Avui ha estat una excepció. El secretari d’estat de Seguretat durant aquells dies, José Antonio Nieto, ha acceptat de participar per videoconferència des del seu despatx del parlament andalús, on és portaveu del PP. Nieto ha començat mantenint el relat oficial que no sabien res de l’atemptat i que no podia confirmar que l’imam fos del CNI. ‘Jo no sóc l’imam ni del CNI’, ha dit, amb una incomoditat creixent.
A mesura que ha hagut d’anar responent preguntes, ha anat endurint el to, fins a arribar a acusar els Mossos de negligència, perquè segons ell eren els responsables de detectar les radicalitzacions dels imams, en aquest cas el de Ripoll. La diputada d’ERC Nahjat Driouech li ha recordat que, quan treballava d’educadora social, era la policia espanyola que s’encarregava de fer aquests controls. A continuació, la diputada de la CUP, Natàlia Sànchez, li ha demanat per què el CNI va tallar el seguiment telefònic que feia a l’imam. Després de les dues intervencions, Nieto ha esclatat acusant la comissió de ser ‘delirant, tendenciosa i lamentable’ perquè insinuava, segons la seva visió, que l’estat era darrere dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Visiblement ofès, ha demanat: ‘Què voleu dir: que l’atemptat de Barcelona i Cambrils els va organitzar algú des d’un organisme públic? O que havent-lo pogut evitar no el van evitar? Això no es pot fer, no s’ho mereixen ni els catalans ni els espanyols.’ Cap dels diputats presents no ho havia formulat així, però Nieto ha alimentat la sospita –que plana des del primer dia– que alguna cosa havia passat.
Després ha arribat el torn de l’ex-director d’El Periódico Enric Hernández, que ha optat per l’estratègia segons la qual la millor defensa és un bon atac i ha llegit un text que pretenia demostrar que la nota que va publicar el seu mitjà era real. El seu argument ha estat que la font que els la va passar, els va demanar a darrera hora, la nit abans de publicar-la, que no la reproduïssin, i aleshores en van fer una traducció a les onze de la nit a corre-cuita i que per això contenia errors. Per Hernández, aquest fet no lleva ‘veracitat’ a la nota i ha denunciat una ‘campanya de descrèdit’ contra el diari i la seva persona. També ha negat que el Departament d’Intel·ligència dels EUA desmentís el contingut de la nota. Simplement, segons ell, va negar que existís apel·lant al secret d’estat.
L’ex-director d’El Periódico s’ha guardat un trumfo per al final i ha lliurat al president de la comissió d’investigació un correu electrònic en possessió de l’Audiència espanyola que el comissari d’informació dels Mossos d’aleshores, Manuel Castellví, va enviar el 18 d’agost, l’endemà de l’atemptat, al major Josep Lluís Trapero, amb la nota de la CIA com a document adjunt. Quan la diputada de Junts per Catalunya Aurora Madaula li ha demanat com era que tenia un correu electrònic de l’Audiència espanyola, Hernández no n’ha volgut donar explicacions i s’ha acollit al secret professional. En lloc de respondre ha tornat a lamentar la ‘brutal’ campanya contra el seu diari i el ‘linxament’ de la seva persona, incloent-hi amenaces de mort. La campanya va ser instigada, segons que ha dit, des del govern de la Generalitat amb la col·laboració dels mitjans públics catalans, en referència a TV3 i Catalunya Ràdio.
Vegeu el vídeo de la compareixença d’Enric Hernández:
Però el temps passa, Hernández ja no és director d’El Periódico. Després d’una forta caiguda de vendes, el Grup Z se’l va vendre a Premsa Ibérica, quan La Caixa va condonar el deute a la nova empresa. Un favor que va negar al Grup Mediapro, que també volia comprar el diari, però que La Caixa va desestimar per massa pròxim al sobiranisme. Després de les dues compareixences d’avui, és ben clar que el 17-A encara fa perdre els estreps a aquells que d’una manera o altra hi van tenir un protagonisme, quan els diputats fan les preguntes adequades. Preguntes que es continua fent molta gent.
MÉS QÜESTIONS
Tensió al Botànic per la decisió de Justícia d’eliminar el requisit lingüístic. La consellera de Justícia, Gabriela Bravo, ha decidit d’eliminar de la llei de funció pública valenciana la disposició que preveu l’aplicació automàtica del requisit lingüístic, pel qual es vol garantir que els funcionaris siguin competents lingüísticament en català. D’aquesta manera, la data d’entrada en vigor resta en suspens. No hi ha calendari per a tramitar la llei a les corts, però la consellera és partidària d’aprovar la norma i després elaborar un reglament que especifiqui el nivell de català de cadascun dels grups de funcionaris. La llei de funció pública valenciana, malgrat el suport que tenia, fou una de les que van quedar pendents a la legislatura anterior. Els canvis que preveu Bravo han tornat a portar tensió al govern, perquè no han agradat gens a Compromís. El president de les Corts, Enric Morera, s’ha demanat a Twitter: ‘Els usuaris lleials del valencià, els qui el tenim com a llengua pròpia, haurem de denunciar per discriminació lingüística la Generalitat Valenciana, el govern al qual donem suport?’
Els usuaris lleials del valencià, els qui el tenim com a llengua pròpia, haurem de denunciar per discriminació lingüística a la Generalitat Valenciana, al govern al qual donem suport? Haurem de sentir-nos estrangers a la nostra pròpia terra? (Foto +info de @levante_emv) pic.twitter.com/U96yuGjDz7
— Enric Morera (@enricmorera) July 8, 2019
L’Audiència de València arxiva la causa contra Camps per la fórmula 1. L’Audiència de València ha arxivat la causa que investigava possibles irregularitats en la construcció del circuit urbà de fórmula 1 a la ciutat de València, tal com havia sol·licitat la fiscalia anticorrupció i en contra del criteri de la jutgessa instructora del cas. En una interlocutòria, facilitada pel Tribunal Superior del País Valencià, la secció cinquena de l’Audiència Provincial de València segueix la línia d’Anticorrupció i veu prescrit el possible delicte de prevaricació. Aquest delicte únicament es podria perseguir en virtut de la seva connexió amb una malversació agreujada, cosa que, com que no s’acredita un ‘perjudici econòmic directe per a la Generalitat Valenciana, no s’ha pogut constatar de manera fefaent’. La titular del jutjat d’instrucció número 17 de València havia dictat l’ordre d’obertura del judici oral, però la Fiscalia Anticorrupció i diversos acusats van recórrer contra la decisió, perquè consideraven que la prevaricació ja havia prescrit i no hi veien malversació. Entre els acusats hi havia l’ex-president de la Generalitat Francisco Camps, i tretze persones més, com ara l’ex-conseller Mario Flores i l’ex-secretari Victoriano Sánchez Barcáiztegui, per un delicte continuat de malversació de cabals, en concurs amb un delicte de prevaricació administrativa.
Els socialistes andorrans proposen de construir habitatge públic amb el fons de reserva de la jubilació. El grup parlamentari socialdemòcrata ha presentat una proposició de llei amb què pretén impulsar que el Fons de Reserva de Jubilació (FRJ) pugui adquirir pisos socials per tal de rehabilitar-los i posar-los a la venda més bé de preu, creant un parc immobiliari. La proposta preveu que, en un termini de quatre anys, el FRJ destini el 10% del total de les reserves, aproximadament uns 125 milions d’euros, a aquest parc immobiliari. Ho han explicat el president del grup, Pere López, i la vice-presidenta, Rosa Gili, argumentant que amb aquesta mesura volen diversificar la cartera de l’entitat i ‘posar remei al gran problema de falta d’habitatge a preu assequible’. La previsió és que un mínim del 15% es destinin a finalitats socials, on el lloguer no podrà superar el terç dels ingressos mensuals del llogater, i un mínim del 5% per a estudiants. La resta es posarien al mercat a un preu que permetria un marge del 2% de benefici per al fons.
LA XIFRA
30.000 euros d’indemnització i un any i mig d’inhabilitació és el que demana la fiscalia al president de la Generalitat, Quim Torra, per haver penjat una pancarta per la llibertat d’expressió a la façana del Palau.
TAL DIA COM AVUI
El 9 de juliol de 1746 va morir Felip V, el primer dels Borbó que han regnat a Espanya. Ell ho va fer del 1700 fins que va morir, exceptuant nou mesos del 1724, quan abdicà a favor del seu fill Lluís. Després de la reconquesta dels estats de la Corona d’Aragó, els ministres de Felip V aboliren les institucions pròpies de govern, furs i constitucions d’aquells, i tot llur ordenament jurídic de dret públic, posant-los sota l’administració del Consell de Castella, i implantaren l’absolutisme borbònic amb els decrets de Nova Planta.
