Els punts foscs del 17-A: avui es fa a Brussel·les l’acte de denúncia que el govern va suspendre

El centre internacional de premsa Brussels Club, a tocar dels edificis institucionals de la Unió Europea, acull avui un acte per a tractar les incògnites dels atemptats del 17-A. En un principi s’havia de fer a la delegació de la Generalitat a la Unió Europea, però el delegat, Ignasi Centelles, s’hi va oposar i l’acte va ser suspès.

Finalment, l’organitzen l’ANC i el Consell per la República i hi participen Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de la família del Xavi Martínez, el nen de tres anys assassinat a la Rambla de Barcelona, i diputat de Junts, i Nico Krisch, catedràtic de Dret Internacional. La conferència la modera Erika Casajoana, ex-sots-delegada de la Generalitat a la Unió Europea, i abans, la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, i el vice-president del Consell, Toni Comín, faran una introducció. L’acte es podrà seguir en directe en anglès ací:

L’acte havia estat impulsat pel delegat a la Unió Europea, Gorka Knörr, però el 18 d’octubre va anunciar que havia estat destituït arran de la reestructuració del govern que va causar la marxa de Junts de l’executiu. El nou delegat, Ignasi Centelles, va decidir d’anul·lar-lo perquè volia que el primer acte que organitzés la nova delegació no fos aquest sinó una altra qüestió de la seva agenda política. El Departament d’Acció Exterior diu que la cancel·lació d’un acte previst és normal en moments de relleu.

La conferència vol reivindicar el dret de saber la veritat, considerat un dret per a les víctimes de vulneracions de drets humans i les seves famílies a accedir a la informació sobre l’esdeveniment que va provocar tal violació.

Les incògnites sense resoldre del 17-A

Els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017 d’una cèl·lula gihadista, encapçalada per l’imam de Ripoll llavors Abdelbaki es-Satti, va causar setze morts i cent quaranta ferits. Tot i les condemnes i penes de presó, hi ha moltes ombres sobre els preparatius dels atacs que uns quants afectats consideren que no s’han esclarit.

Una de les grans incògnites és fins a quin punt el Centre d’Intel·ligència espanyol (CNI) estava al cas de la radicalització d’es-Satti i fins quan va estar-hi en contacte. El jutge instructor, Fernando Andreu, no va voler indagar aquestes qüestions i va denegar de practicar més diligències. Es-Satti va ser confident del CNI, tal com va admetre el mateix cos mesos després dels atacs. Van captar-lo quan era a la presó, una pràctica molt comuna que fan els serveis secrets per a obtenir informació a canvi d’atorgar millores en els permisos penitenciaris. Per això, quan va acabar la condemna, la seva expulsió de l’estat va quedar sense efecte i li van donar un permís de residència permanent.

Després d’haver passat per Castelló, a final del 2015 va acabar a Ripoll. Entre el gener i l’abril del 2016 va ser en una mesquita a Bèlgica, el president de la qual va declarar en el judici que l’havia enxampat parlant per telèfon amb els serveis secrets espanyols. Així doncs, quan ja era imam de Ripoll i va entrar en contacte amb tots els joves que van perpetrar els atacs de Barcelona i Cambrils, encara mantenia la relació amb el CNI.

Totes aquestes dades van guanyar força amb les declaracions que va fer l’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo: “Jo he continuat treballant amb el CNI fins al darrer dia. Vaig treballar amb ells per mirar d’arreglar l’embolic del famós atemptat de l’imam de Ripoll, que al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán [ex-director del CNI], que va calcular malament les conseqüències de fer un petit ensurt a Catalunya.” Villarejo ja havia dit que una font molt important havia avisat del possible risc d’atemptat a Barcelona. “El CNI va dir que no era fiable, perquè abans havia treballat per a ells, però en realitat era un espia marroquí.” Amb totes aquestes informacions sobre la taula, el judici va seguir el seu curs sense aprofundir en cap aspecte que afectés el CNI.

La insistència de les defenses per a saber quin paper va tenir el CNI entronca amb l’interrogant sobre si l’estat espanyol va fallar en el control del gihadisme i si va fer tot allò que calia per a aturar la preparació de l’atemptat. Per una part, sobre ciberseguretat, trobem que els ordinadors i els mòbils dels autors dels atacs contenien informació sobre com fer els preparatius, pràctiques de com assecar els explosius, plànols del Camp Nou i de la Sagrada Família, i cerques poc innocents com ara “fabricació d’explosius per a principiants”.

En una entrevista a VilaWeb, Agustí Carles, advocat de la família del nen de Rubí mort en l’atemptat de la Rambla, deia això en una entrevista a VilaWeb: “El dubte és si no hi havia ciberseguretat perquè era un col·laborador del CNI. Perquè en aquest cas, és clar que ningú no el vigilava. Si més no, aquest és el dubte que tenim.”

Un altre aspecte clau és com els joves van aconseguir de comprar substàncies precursores d’explosius. Van arribar a reunir cent bombones de gas, de les quals setanta-cinc eren de butà i vint-i-dues de propà. L’objectiu era utilitzar-les amb Triòxid de Triacetona (TATP), conegut com “la mare de Satanàs”. De fet, aquest material va ser el causant de l’explosió d’Alcanar, quan els joves atacants l’assecaven per fer-lo servir. Per fabricar-lo, calen grans quantitats –centenars de litres– de peròxid d’hidrogen (aigua oxigenada molt concentrada), àcid sulfúric i acetona. Van tardar unes quantes setmanes a obtenir-los, després d’haver passat per diversos establiments tot fent servir diferents pretexts.

Aquest fet va centrar part de les crítiques de les acusacions, que entenien que els mecanismes per a controlar la venda de precursors d’explosius van fallar en un moment en què el país era en un nivell 4 d’alerta antiterrorista. De fet, quan hi va haver els atemptats, l’estat espanyol tenia obert un expedient de la UE perquè no havia regulat el control de la venda de substàncies que són precursores d’explosius. Aquestes substàncies ja s’havien emprat anteriorment en els atemptats de París i de Brussel·les.

Abdelbaki es-Satti és viu?

El tribunal que va jutjar els atemptats va concloure en la sentència que Es-Satti havia mort a la casa d’Alcanar i que això havia desencadenat que els altres membres de la cèl·lula canviessin els plans inicials i improvisessin els atacs a la Rambla de Barcelona i a Cambrils. Però durant el judici algunes acusacions van presentar dubtes sobre si el cervell dels atacs havia mort realment en aquella casa.

Consideren que l’informe biològic que va fer el Marroc i que acreditava que les restes d’Es-Satti eren entre les runes d’Alcanar no es va fer respectant les normatives. “És un informe d’un foli i mig, en què no hi ha cap comparació de res, no es comparen marcadors de restes d’ADN. Només diu que coincideix allò que els van enviar el mes d’agost amb l’ADN de la mare, del germà i de la filla gran d’Es-Satti. Però això, jurídicament, a l’estat espanyol no és un informe d’ADN”, deia l’advocat Carles Agustí.

Una altra informació que apuntala la suposada supervivència d’Es-Satti la van facilitar dos testimonis de la urbanització. Asseguren que “dos o tres minuts” després de l’explosió van veure una furgoneta blanca allunyant-se del xalet a tota velocitat. Qui tenia una furgoneta blanca era Es-Satti, i segons Mohamed Houli Chemlal –únic supervivent de l’explosió de la casa d’Alcanar i que va acabar condemnat a quaranta-tres anys de presó–, era aparcada davant el xalet.

Els advocats de les víctimes van recórrer contra la sentència, però el tribunal va descartar de fer noves proves per a comprovar si l’imam era viu o no. Això sí, deixava la porta oberta a reobrir el cas si s’aportaven proves de pes que deixessin constància de la seva supervivència. La figura d’Es-Satti també inclou altres interrogants, com ara, si ell era l’únic cervell dels atacs o hi havia algun altre actor internacional darrere seu. El març del 2017, havia viatjat a Bèlgica, on havia viscut a començament del 2016. Per una altra banda, els joves atacants van fer múltiples viatges per Europa els dies abans del 17-A, entre els quals a París, on van enregistrar vídeos de la Torre Eiffel.

Hi havia un quart home a Alcanar?

Mohamed Houli va ser un dels testimonis més esperats durant el judici. Sobretot perquè en una primera declaració havia assegurat que a la casa hi havia quatre persones. Ho va dir en una confessió ampliada un mes després dels fets i que consta en el sumari de 50.000 pàgines del cas.

El dia abans de l’explosió, va anar-se’n de la casa juntament amb Youseef Aalla i va veure de lluny com Es-Satti en sortia i parlava amb un noi. El va descriure com un noi d’uns vint anys i escaig, prim, amb el cap rapat i que portava una samarreta del Barça.

Li va demanar a Aalla, deixeble avantatjat i que feia més temps que era amb l’imam, qui era aquell noi: “Aquest noi és un dels nostres, però les coses, a poc a poc.” Quan van tornar a la casa, ja no hi era. Posteriorment, Houli va rectificar aquesta declaració. Però també hi ha testimonis d’Alcanar que diuen que aquells dies, a la casa, hi anava un home marroquí amb una gel·laba blanca. Això sí, el van descriure com una persona d’uns seixanta anys i que anava amb una furgoneta. Casualment, entre la runa d’Alcanar, va aparèixer una fotografia d’un home amb un aspecte semblant a la descripció.