L’esclat contra la pujada de preus que es pot escampar per Europa: què passa a l’estat francès?

Centenars de milers de manifestants han sortit als carrers d’arreu de l’estat francès aquests darrers dies per protestar contra la pujada de preus, l’empitjorament de les condicions de vida i el canvi climàtic. L’estat francès té una inflació de més del 6%, la taxa més alta en dècades. Per tot plegat, dimarts, la Confederació General del Treball (CGT) va encapçalar la segona vaga intersectorial al país en dos mesos. Va haver-hi més d’un centenar de manifestacions arreu de l’estat francès. A Perpinyà, s’hi van manifestar dues mil persones. Ara per ara, la segona legislatura d’Emmanuel Macron al capdavant de la república francesa és un maldecap i tot apunta que la tardor d’enguany serà calenta.

La crisi a les refineries: la guspira que ha encès els carrers

Les protestes a l’estat francès van començar a final de setembre, quan els treballadors de les refineries principals del país, TotalEnergies i Esso-ExxonMobil, es van declarar en vaga per a reclamar un augment salarial, com a resposta a la inflació i als beneficis extraordinaris de les grans companyies arran de la guerra d’Ucraïna.

Per part seva, el govern ha titllat d’insolidaris els vaguistes amb l’argument que es manifesten en un moment crític per a l’economia del país. A parer d’Aldo Rubert, expert en política francesa i professor de sociologia política a la Universitat de Lausana, les protestes a l’estat francès són criminalitzades i bona part dels mitjans convencionals perpetuen una imatge estigmatitzadora de la vaga. La direcció de Total ha fet públic que es gasta uns 5.000 euros bruts de mitjana de sou per a cada treballador. Tanmateix, els sindicats ho han matisat i diuen que aquestes xifres tenen en compte els pagaments addicionals, com ara els extres per antiguitat. Diuen que quan un treballador entra a l’empresa, cobra menys de la meitat d’aquests 5.000 euros bruts.

“Parlen dels treballadors de refineria com si fossin uns privilegiats i no és així”, diu Rubert, que recorda que a final de setembre Total va fer públic que distribuiria entre els accionistes un dividend extraordinari de més de dos milions d’euros. “Amb tot plegat, el govern continua dient que les famílies han d’estrènyer el cinturó per la crisi i no posa l’accent en les grans empreses. Això ha fet esclatar els treballadors”, indica.

Arran de la pressió sindical i la crisi de subministrament a les benzineres, l’empresa TotalEnergies va arribar a un acord amb dos grans sindicats per un augment del 5% dels sous de la plantilla, però la Confederació General del Treball considera que és insuficient i manté la vaga durant els dies vinents en almenys cinc refineries del país.

El macronisme, tot sol i amb dificultats

La crisi de refineries i les manifestacions posteriors han estat tan sols un tast d’un octubre que es preveu complicat per al president francès, Emmanuel Macron, que governa en minoria. De fet, el govern francès s’ha vist obligat a forçar l’aprovació del pressupost del país i ha hagut de recórrer a l’article 49.3, que permet d’aprovar els comptes sense votació, per esquivar el blocatge parlamentari. Aquest recurs tan polèmic i inusual ha motivat una moció de censura de la coalició d’esquerres NUPES. “El macronisme s’ha convertit en autoritarisme”, va dir Mathilde Panot, dirigent del grup de la França Insubmisa. La ultradreta de Marine Le Pen també n’ha presentat una. Les mocions seran debatudes els dies vinents, tot i que és poc probable que prosperin, atès que cap dels grups donarà suport a l’altre.

Aldo Rubert destaca que les protestes arriben en un moment en què el govern té poca acceptació popular. Diu que el fet d’estar en minoria parlamentària pot desgastar molt Macron, que té pendent d’aprovar sense suports parlamentaris mesures com ara l’allargament de l’edat de jubilació dels 62 als 65 anys. “El govern ha fet una mala gestió de la crisi. Ha arribat tard i ha negat el problema. Es pensaven que tot es resoldria en un parell de dies”, diu Rubert. “Els principis neoliberals de Macron es tornen molt impopulars i això ho aprofita l’esquerra, que proposa mesures per a pal·liar els efectes de la crisi, que acaben essent acceptades com a sentit comú. Amb això, l’esquerra guanya la batalla cultural”, diu.

L’esquerra pren la iniciativa

Bona prova de la victòria cultural de l’esquerra és l’èxit de la manifestació de diumenge passat a París contra l’alt cost de la vida, encapçalada per Jean-Luc Mélenchon, icona de la França Insubmisa, i Annie Ernaux, guardonada fa poc amb el premi Nobel de literatura. Hi va haver prop de 140.000 manifestants, segons l’organització, i van demanar imposts a les grans empreses, més ajudes socials i aturar les aspiracions de Macron d’allargar l’edat de jubilació. També van exigir un augment de sou i de congelar els preus, una mesura que el govern ja diu que no aplicarà.

Rubert explica que la coalició d’esquerres NUPES recupera el protagonisme després d’haver estat enfangada en dos casos de violència masclista, que van implicar el coordinador general de la França Insubmisa Adrien Quatennens, i el dirigent dels Verds al parlament francès, Julien Bayou. Per Rubert, l’esquerra li guanya la partida al govern en alguns aspectes: “Els ha fet assumir un impost sobre els superdividends de les empreses i un impost contra l’evasió fiscal que Macron va eliminar en el seu primer mandat.”

S’escamparà per Europa?

Ara que l’estat francès ha fet aquesta demostració de rebuig contra la inflació, tant als carrers com al parlament, hom es pot demanar: es pot encomanar per Europa, aquest esperit de protesta? Veurem manifestacions d’aquesta mena en uns altres països?

Fins ara, hi ha hagut algunes manifestacions importants. A final de setembre, milers de persones van manifestar-se a Brussel·les en contra del cost elevat de la vida. A principi d’octubre, milers de manifestants van protestar en una dotzena de ciutats del Regne Unit pel mateix motiu, en un moment feble per a la ja ex-primera ministra Liz Truss, després del fracàs de la seva proposta d’abaixar els imposts als rics en resposta de la crisi. La setmana passada, milers d’hongaresos van protestar en la segona gran manifestació en dues setmanes per donar suport als professors que han estat acomiadats per haver-se afegit a una vaga per salaris més alts. Tanmateix, ara per ara, cap d’aquestes protestes ha tingut la dimensió i la transcendència de les franceses.

Aldo Rubert explica que el sorgiment de moviments socials no sempre va lligat a l’empitjorament de les condicions econòmiques. “L’any passat, la benzina a l’estat francès era encara més cara i, tot i això, no va sorgir cap moviment social. Les armilles grogues també van sorgir en un moment que el preu de la benzina no era ni molt menys el més car”, diu i afegeix: “El naixement de protestes va molt més lligat al trencament de pactes socials i morals tàcits entre govern i població.”

Sobre si s’escamparà per Europa, Rubert diu que dependrà del país, de la combativitat de l’esquerra i de qui governi en aquell moment. Detalla que la clau és que l’esquerra i els moviments socials evidenciïn que el govern ha trencat el pacte moral amb els ciutadans. “Han de fer veure a la ciutadania que el govern no regula els preus, no prioritza el benestar i no reparteix la riquesa. Aquí es pot enfortir, l’esquerra”, diu.

Tanmateix, adverteix: “Quant a l’alternativa a les polítiques liberals, l’esquerra no sempre és la primera opció. El malestar també el pot capitalitzar l’extrema dreta. El xovinisme ètnic també pot arrelar, en temps de crisi.” De fet, això ha passat a Europa fa poc. A final de setembre, desenes de milers de txecs van protestar a Praga en contra de la gestió del govern, de centredreta, de l’augment dels preus de l’energia i la participació del país a l’OTAN i a la Unió Europea. Tot i que hi van participar alguns comunistes, aquesta manifestació va ser organitzada per grups i partits d’extrema dreta.