19.12.2015 - 02:00
Galícia, històric bastió popular, tornarà a votar majoritàriament pel PP el 20-D. Però hi ha unes tendències de fons que podrien dibuixar un gir important en les eleccions al parlament gallec de l’any vinent. I és que des del 2012 la formació encapçalada pel president Alberto Núñez Feijóo experimenta una davallada que es pot traduir demà amb una reducció d’intenció de vot del 52,5% del 2011 a menys del 35% ara, és a dir, entre quatre i cinc diputats menys respecte dels quinze de fa quatre anys. Amb deu o onze escons dels vint-i-tres en joc, el PP no aconseguria ni l’objectiu explicitat durant la campanya de conservar la majoria absoluta (dotze) a Galícia. Tot i això, és previsible que continuï mantenint a Galícia un plus sobre el resultat estatal, segons Carlos Neira, col·laborador de Praza.gal i expert en enquestes.
Unes enquestes, val a dir, que diuen moltes més coses del panorama polític gallec. A la dreta es detecta la irrupció, pel terreny cedit pel PP, d’uns Ciutadans quasi sense estructura local i que admeten en públic que no tenen propostes en clau gallega. I, per l’esquerra, s’augura ‘un sorpasso sense remissió’ d’una nova aliança progressista sobre el Partit Socialista de Galícia (PSdG): tot indica que la coalició En Marea (formada per Podem, els nacionalistes d’Anova, Esquerda Unida (EU) i les plataformes municipalistes que van guanyar a la Corunya i Compostel·la) prendria la segona posició als socialistes, que continuarien sense recuperar-se del revés electoral de fa quatre anys. ‘Es tractaria d’una debacle sense precedents per al PSdeG, que sols ha estat tercera força en temps de la UCD i, molt després, en les autonòmiques del 1997’, recorda Neira.
En aquest context d’aigües mogudes, el nacionalisme gallec també en quedaria ben tocat amb la més que possible desaparició (‘en un 95%’) del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) després de vint anys de presència al congrés espanyol. ‘La crisi estructural i la suma de quinze anys continus de retrocessos electorals sense refundar-se o revisar l’ideari polític’, per l’analista, reduiria el percentatge d’intenció de vot a la veterana formació nacionalista de l’11,2% del 2011 a un 3% demà. Quant a Anova, l’escissió encapçalada per l’històric dirigent del Bloc Xosé Manuel Beiras, ha quedat diluïda en la coalició de les marees, Podem i EU: ‘Segons el CIS, Anova sols sumaria el 3% del vot a En Marea; un altre 3% correspon a les marees d’unitat popular; el 26% a EU, i el 67% a Podem, que en aquests moments lidera una oferta política i electoral quasifederal’, detalla Neira.
Eleccions mirant al 2016
A Galícia el resultat del 20-D també representarà una fotografia de la situació política local de cara a les eleccions a la Xunta del 2016, on ‘tot indica que el PP perdrà la majoria absoluta, fins i tot amb el concurs de Ciutadans, però tot depèn de l’alternativa que s’hi plantegi’. Per Neira, la més clara és la de l’espai polític que representa En Marea, tot i que presenta desafiaments importants a tots els seus components: ‘Per Podem, no pensar-se que en solitari podria obtenir un resultat ni tal sols semblant; per Anova, que el vot nacionalista o sobiranista tradicional és un component minoritari del conjunt i que cal, fins i tot per qüestió de supervivència, inserir el nacionalisme gallec en un corrent confederal o federal; i per EU, en la perspectiva de la desaparició o residualització dels partits comunistes històrics, s’ha de reformular a imatge d’ICV. I, tots plegats, hauran d’assumir que el que demana la gent és que cal treballar en un nou espai, per ampliació i amb renúncies a les motxilles de la vella política.’
El model de coalició rupturista a Galícia, continua recordant l’analista, ja es va experimentar de fet el 2012 amb Alternativa Galega de Esquerda (Anova i EU), ‘i tot i que va triomfar electoralment aplegant les restes del naufragi nacionalista i socialista, va acabar essent un absolut desastre en l’oposició al PP al parlament, amb dues escissions i lliurant el seu acabat de conquerir terreny electoral a Podem ja des de les europees del 2014, i més clarament ara en les generals’. Una coalició no serveix per governar aquest país, considera Neira: ‘Cal una marea gallega a l’estil de Marea Atlàntica de la Corunya o de Compostela Aberta i, sobretot, un pal de paller, un discurs ideològic i un programa polític que trenqui i superi les barreres partidàries que es mantenen intactes en una coalició.’
Queda poc temps, el llast històric és pesant i encara hi ha massa interessos minifundistes en el panorama polític gallec, observa: ‘Però el camí és marcat, l’èxit electoral d’un grup parlamentari gallec propi que s’augura que ha de servir per passar del “meeting” al “melting point”. Si s’aconsegueix, Feijóo tindrà els dies comptats.’
