Setge a Waterloo: així espien tothom qui es mou a l’entorn de Puigdemont

A un dels investigats li introdueixen, sense que ho sàpiga, un programari espia a l’iPhone 8. Segurament és Pegasus. A partir d’aquell moment, controlen tota la informació del seu mòbil, i accedeixen, durant mesos, entre l’abril i el setembre del 2019, als seus contactes, el contingut de tots els seus correus electrònics, dels missatges i trucades de Signal i de més aplicacions de missatgeria. La Guàrdia Civil espanyola ho té tot, controla tots els seus moviments, li detecta els bitllets d’avió amb què vola a Bèlgica. Però no és cap dirigent polític ni social, és algú amb coneixements informàtics que ajuda a desenvolupar la web i l’aplicació del Consell de la República. I els seus contactes amb Waterloo fan que sigui un objectiu preferent de la Guàrdia Civil en la investigació prospectiva que duia a terme per ordre del jutge de l’Audiència espanyola Manuel García Castellón per terrorisme, sedició i rebel·lió d’ençà de final del 2017. Aquelles diligències, que ha pogut consultar VilaWeb, han deixat de ser secretes fa poc, i revelen un ús intensiu de sistemes de vigilància i seguiment contra membres dels CDR, de l’esquerra independentista, de l’ANC i de l’entorn del president Carles Puigdemont.

Una de les obsessions de la Guàrdia Civil espanyola, i compartida tant per la fiscalia de l’Audiència espanyola com pel jutge García Castellón, era la creació del Consell de la República, i el potencial d’incidència en l’activitat política a Catalunya en un moment en què l’independentisme bullia amb un debat intern molt intens sobre com recuperar l’empenta del 2017, però en un context diferent, marcat pel judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol de començament del 2019 i les protestes que hi hauria després de la sentència. En aquest context, la Guàrdia Civil intensifica els seguiments que havia començat a fer a final del 2017 i començament del 2018 a membres dels CDR i de més organitzacions independentistes, i per això demana permís per punxar els telèfons de desenes de persones. En alguns casos, col·loca balises de seguiment als cotxes dels investigats, i fins i tot els introdueix un programari espia el nom del qual no s’esmenta en la documentació del sumari.

A aquell informàtic que ajudava a engegar la web del Consell de la República, l’aplicació i el sistema de gestió dels inscrits (actualment n’hi ha 102.000) el segueixen d’ençà del començament del 2019. Si bé d’entrada li intervenen les trucades al mòbil, més endavant la Guàrdia Civil demana permís per introduir-li el programari espia, tant a ell com a tres persones més que, per raons diverses, mantenen contactes més o menys esporàdics amb Waterloo i amb l’organització de la Casa de la República. I tan bon punt els infecten el mòbil, tenen accés, per exemple, a tots els seus grups de WhatsApp. En les diligències consten fins i tot els noms, els cognoms i el número de DNI de tots els integrants dels grups de què forma part aquest informàtic, per més que no tinguin res a veure ni amb Waterloo, ni amb l’organització de cap iniciativa política.

Perquè el jutge i el fiscal en aquesta investigació persegueixen l’activitat política, que consideren que és subversiva, que pot constituir un delicte de sedició o de rebel·lió. Els guàrdies civils trobaven sospitós qualsevol moviment que es fes en el sentit de donar forma al Consell de la República, i presentaven en els seus informes al jutge, com si fossin proves inculpatòries, els organigrames d’aquesta institució, fins i tot la relació de noms dels membres del consell de govern, que eren públics. Obtenien remotament aquesta informació dels dispositius d’alguns dels investigats i la incorporaven a les diligències.

També controlaven tots els moviments de més gent que ajudava a concretar el debat i la proposta d’una part de l’independentisme durant aquells dies de la primavera del 2019 perquè hi hagués unitat d’acció a Madrid, per fer valer la força que pogués tenir per propiciar una situació de blocatge polític. La proposta va ser traslladada a Waterloo, i els qui la vehiculaven van tenir totes les seves comunicacions interceptades sense ser-ne conscients.

De fet, els investigadors van poder accedir a una gran quantitat de converses i xats amb Signal que un altre dels investigats mantenia amb alguns dirigents polítics o personalitats importants dins l’independentisme, com ara l’advocat Jaume Alonso-Cuevillas (a qui demana consell i assessorament jurídic arran d’un fil de piulets que ha publicat sobre una mobilització), amb Joan Canadell, quan era candidat a la presidència de la Cambra de Comerç de Barcelona, i amb el president Quim Torra mateix.

Vigilància d’ençà del primer minut

Però això solament era una part del setge al qual sotmetien tot allò que tenia a veure amb Waterloo i l’activitat entorn del president Carles Puigdemont. Formava part de la investigació per a controlar tot allò que tingués a veure amb el Consell de la República, però ja feia mesos que havien estat fent seguiments al president Puigdemont; els serveis secrets espanyols van col·locar balises de seguiment al cotxe amb què es desplaçava a Bèlgica poc temps després d’haver-se’n anat a l’exili. Més tard, en van seguir els moviments quan tornava de Finlàndia per fer-lo detenir a Alemanya. Van perseguir judicialment els mossos que l’acompanyaven, i continuen perseguint un sergent que va fer d’escorta del president, a qui el govern espanyol ha prohibit que tingui cap mena de protecció per més que li pertoqui per llei com a ex-president de la Generalitat.

Però el control i l’espionatge contra Puigdemont i el seu entorn s’ha fet més visible arran de la publicació de l’escàndol del Catalangate. Dels seixanta-cinc infectats amb el programari espia Pegasus que documenta el laboratori Citizen Lab, n’hi ha que tenen un contacte molt estret amb Puigdemont. Com ara Joan Matamala, amic seu, fundador de la Fundació Nord, que impulsa el vot electrònic, espiat amb Pegasus i Candiru; la periodista Marcela Topor, muller del president; l’advocat Gonzalo Boye, espiat en moments decisius d’una causa, la Vólkhov, en què també es va espiar amb programari maliciós el cap de l’oficina de Puigdemont, Josep Lluís Alay. I l’ex-vice-president del parlament Josep Costa, com a membre del seu equip, atacat amb Pegasus quan Puigdemont i Toni Comín maldaven per accedir a la sessió constitutiva de l’Eurocambra, a Estrasburg, un dia que la policia espanyola havia preparat un dispositiu per fer una detenció exprés de tots dos eurodiputats si entraven a l’estat francès.

Si el Catalangate demostrava el setge al president, les diligències secretes amb què l’Audiència espanyola espiava tot el moviment independentista, ara revelades, demostren fins a quin punt hi havia una obsessió amb l’estructura política que es construïa a l’exili. I tot l’espionatge que s’ha fet públic pot ser solament una mostra de la dimensió real, més gran encara, de l’escàndol.