No hi ha fissures entre els dirigents de Junts: tenen coll avall que la tornada de Carles Puigdemont al Principat és imminent si es convoca un ple d’investidura. Fa setmanes que la decisió del jutge Pablo Llarena de no aplicar-li l’amnistia, i de mantenir-ne l’ordre de detenció si entra a l’estat espanyol, va situar l’empresonament del seu líder en la cartografia del partit. Un empresonament que a Junts calculen que podria ser més llarg que no semblava, com explicava l’advocat Gonzalo Boye en aquesta entrevista a VilaWeb. Puigdemont trencarà el silenci en un acte de Junts, demà, als Banys i Palaldà (Vallespir), on es preveu que refermarà el compromís de tornar que va assumir en la campanya electoral. Puigdemont és el factor més gran d’inestabilitat que afronta a curt termini la política catalana i l’espanyola. Si compleix allò que va prometre, tot pot esclatar: també els plans de Salvador Illa d’esdevenir el nou president de la Generalitat. El detonant podria ser la convocatòria d’un ple d’investidura, que portaria Puigdemont a provar d’arribar al parlament malgrat el perill de ser detingut. I això, ara mateix, és a les mans del PSC, que mira de tancar amb ERC un pre-acord que hauria d’avalar la militància republicana.

La situació és incerta. Primer, perquè, malgrat els missatges reiterats d’un pre-acord imminent entre ERC i el PSC, també hi ha fonts d’Esquerra que adverteixen que el pacte encara no s’ha enllestit, que l’obstacle principal continua essent el sistema de finançament, i mantenen oberta l’opció que la direcció decideixi d’aixecar-se de la taula de negociació. Per més que sembli paradoxal, aquesta possibilitat conviu amb la previsió d’ERC que els militants es puguin pronunciar sobre un pre-acord dijous vinent si el PSC es mou aquests dies. I segon, perquè diverses fonts consultades insisteixen en l’escepticisme que regna entre els militants del partit. Els visualitzen decantats cap al “no” a Illa, malgrat els esforços del PSOE d’exhibir el compliment d’alguns dels antics acords adquirits. Les convulsions internes d’ERC, amb un enfrontament obert entre els sectors de Marta Rovira i Oriol Junqueras, i el malestar nascut de la crisi dels cartells dels germans Maragall, compliquen molt la gestió interna d’un eventual acord amb el PSC. A ningú que tingui aspiracions de futur per a dirigir Esquerra a partir del congrés del 30 de novembre no li convé una desautorització de les bases. Malgrat tot, a Junts s’ha estès la previsió que Illa serà investit i que Puigdemont tornarà. És en aquest context que el president a l’exili mourà fitxa demà, en un acte que anirà seguit d’un dinar en què han confirmat l’assistència 1.400 persones, segons fonts de Junts.

Puigdemont va jugar-s’ho tot a les eleccions catalanes. El resultat no va ser el que s’esperaven. La distància amb el PSC i la pèrdua de la majoria absoluta independentista el van deixar gairebé sense opcions per a l’anhelada restitució. Després d’un recorregut polític de gairebé set anys, ja sense escó al Parlament Europeu i amb la llei d’amnistia aprovada, el sentit polític de l’exili de Puigdemont s’esvaeix. El dirigent de Junts sempre ha negat de concebre’l com una solució personal per a evitar la presó. L’última decisió va ser vincular-ne el final a una eventual investidura: relligava el seu futur amb la institució que l’havia investit el gener del 2016. En això es va fonamentar la campanya electoral de Junts i ara hi ha en joc la seva credibilitat política. El retorn es presenta com l’única opció per a continuar al capdavant de la primera línia, també de la presó estant. Oimés si hi hagués una repetició de les eleccions el 13 d’octubre.

Si Junts es manté cohesionada internament, malgrat les diferències entre sectors, és pel seu líder, que totes les fonts consultades veuen lluny de rendir-se. L’empresonament posaria en qüestió el discurs d’Illa de la pacificació de la política catalana, faria entrar el PSOE en la contradicció d’haver defensat una llei d’amnistia que la cúpula judicial espanyola torpedina, malgrat la posició jeràrquica imposada a la fiscalia, i tindria ressò en la premsa internacional. Junts difícilment podria donar suport al pressupost de Pedro Sánchez, amb Puigdemont a la presó: el vot contrari al sostre de despesa al congrés espanyol en va ser un primer avís. Sánchez podria continuar governant, en aquestes condicions? Però és que, abans d’això, encara faria més difícil el sí d’Esquerra a la investidura del cap del PSC. Un dirigent que, a diferència de José Montilla, va avalar la suspensió de l’autonomia amb el 155 i que ha crescut electoralment amb la capitalització d’una part del vot espanyolista. Amb Puigdemont a la presó, el conflicte polític s’aguditzaria, en un moment especialment complicat per a l’independentisme.

Hi ha qui fins i tot posa en dubte que es pugui fer un ple d’investidura si Puigdemont és detingut. Podria arribar a suspendre’l, Josep Rull? A més, el president del parlament preveu de fer tant com sigui a les seves mans per evitar que Puigdemont sigui detingut al parlament si hi arriba: l’autorització perquè hi entri la policia depèn d’ell. Els principis d’inviolabilitat de la cambra i la immunitat parcial dels diputats, que inspiren el protocol de seguretat del parlament, complicarien una detenció dins l’edifici, legalment i políticament. Si depèn de Rull, ja va dir que, abans que Puigdemont, l’haurien de detenir a ell. Tot això hi ha en joc en l’intent d’Illa de ser investit amb els vots d’ERC i dels Comuns. Un altre detall important és que, si arribessin a un acord la setmana vinent, els tres partits podrien aconseguir el control del calendari parlamentari perquè durant la primera quinzena d’agost dependrà de la diputació permanent, i no de Rull, la convocatòria del ple. Puigdemont podria aclarir demà el seu futur polític i la setmana vinent es preveu que l’aclareixi Esquerra. S’acosten dies clau.