El president Carles Puigdemont està a punt de tornar de gairebé set anys d’exili. Tornarà per assistir a la sessió d’investidura al Parlament de Catalunya del candidat socialista Salvador Illa. Encara ara la data de la investidura és incerta, i tant pot ser a final d’aquesta setmana com la setmana vinent. En tot cas, Puigdemont ha reafirmat que hi anirà, tot i l’ordre de detenció que el jutge Pablo Llarena manté vigent contra ell. Perquè es nega a amnistiar-lo del delicte de malversació pel qual el persegueix, malgrat la llei que fa gairebé dos mesos va entrar en vigor. La incògnita és, doncs, si podrà arribar efectivament a la seu del parlament o bé serà detingut abans, i en quin moment pot passar això. Puigdemont mateix n’assumeix el risc: “Sé que el meu retorn pot comportar la detenció i l’ingrés a la presó, qui sap per quant de temps”, deia en la carta que va publicar dissabte sobre el seu retorn.

Tampoc se sap com tornarà, per quin mitjà i per quin camí, ni si ho farà el mateix dia del debat parlamentari o bé algun dia abans. La més que possible detenció de Puigdemont, o l’intent de detenir-lo si arribés a entrar al parlament, pot alterar del tot la investidura, i la possibilitat d’una suspensió és damunt la taula del president de la cambra, Josep Rull, i de la diputació permanent, que, amb majoria de PSC, ERC i comuns, té el control del calendari fins el 15 d’agost.

Les instruccions internes dels Mossos

Però la primera qüestió és què pot passar quan travessi la frontera. Hi ha un risc de detenció imminent. Amb l’ordre de detenció activa, qualsevol cos policíac el pot detenir, inclosos els Mossos d’Esquadra, que disposen, d’ençà de l’entrada en vigor de la llei d’amnistia, d’una instrucció interna del comissari en cap, Eduard Sallent, que s’hi refereix. Sallent ve a dir a tots els agents que si es troben amb Puigdemont, abans de prendre cap decisió, es posin en contacte amb la prefectura, és a dir, amb la direcció operativa del cos que encapçala ell mateix. 

“L’entrada en vigor de la llei podria comportar que en determinats supòsits se suscitessin dubtes sobre la seva aplicació en l’exercici de l’activitat operativa, com podrien ser els casos, per exemple, d’haver de donar compliment a determinades ordres administratives o judicials”, diu l’ordre del comissari en cap, que encara avui es manté vigent. “Es fa avinent a totes les unitats i membres del cos de Mossos d’Esquadra concernits que quan es tingui coneixement, per raó de l’exercici de la seva funció policial, de qualsevol fet o acció que sigui susceptible d’enquadrar-se en l’àmbit objectiu per la llei orgànica d’amnistia ho han de comunicar a la Prefectura de Policia”, que “farà les comprovacions […] amb els òrgans administratius, judicials o comptables competents […], i de manera subsegüent es realitzaran les comunicacions i s’adoptaran les ordres pertinents.”

La Prefectura es va posar en contacte amb l’entorn de Puigdemont per disposar d’informació sobre el pla de retorn, però no se’n va sortir: fonts pròximes al president van confirmar a VilaWeb aquests intents, i que la resposta als Mossos fou que no compartirien cap mena d’informació mentre fos vigent l’ordre de detenció.

Mobilització de suport al president i intent de detenció

És probable que siguin els Mossos qui detinguin Puigdemont, però tot dependrà del lloc, del moment i, sobretot, de les circumstàncies. Perquè es poden trobar amb una mobilització que acompanyi Puigdemont, i això en podria dificultar –o fins i tot impedir– la detenció. Partits i entitats independentistes fa setmanes que es preparen per aquest retorn i la possible detenció del president, molt especialment Junts per Catalunya, que tenia en avís tots els quadres del partit de feia setmanes per si s’havien d’activar a començament d’agost; l’Assemblea Nacional Catalana, que, a més d’haver fet preparatius previs per una operació retorn, ja ha fet una crida pública a estar a punt el dia de la investidura d’Illa, i el Consell de la República.

Els agents –segons les instruccions que rebin de la direcció del cos– hauran de decidir què fan, tenint en compte que, segons la llei, s’han de guiar pels criteris de congruència, oportunitat i, sobretot, proporcionalitat. Què podrien fer els agents si es trobessin amb una gran concentració de manifestants que impedeixen de detenir Puigdemont? El codi ètic dels Mossos d’Esquadra desenvolupa els principis d’actuació que ja esmenta la llei espanyola de forces i cossos de seguretat de l’estat. Diu que “cal valorar la conveniència d’actuar en el moment i en l’espai propici per tal que no ocasioni un mal més greu del que es vol evitar”, i que cal “adequar i aplicar de forma gradual l’ús de la força o del mitjà de defensa en funció del tipus i la gravetat de l’agressió que es vol neutralitzar”.

La decisió, tenint en compte les circumstàncies, serà a les mans de Sallent i la direcció dels Mossos. I això sense descartar pas que hi pugui haver la participació de la Guàrdia Civil o de la policia espanyola. El jutge Llarena podria comissionar aquests cossos perquè fessin la detenció i empressin mètodes més expeditius o agressius. La defensa de Puigdemont n’ha valorat totes les opcions. Però sigui quin sigui el cos policíac que el detingui, Puigdemont serà traslladat en primera instància davant el jutge de guàrdia de l’indret on s’hagi practicat la detenció. 

Les primeres hores d’una possible detenció

És previsible que Puigdemont presenti un habeas corpus al jutge de guàrdia, que l’haurà de revisar de seguida, i en tot cas abans de vint-i-quatre hores. Es tracta d’un procediment pel qual pot al·legar que és víctima d’una detenció il·legal, i el jutge que el té en custòdia ha de revisar les circumstàncies de la detenció i si s’ajusta a dret. Puigdemont pot al·legar que el jutge que ha emès l’ordre no és competent i no ho pot fer, i sobretot que hi ha una llei espanyola en vigor que diu que l’ordre de detenció s’hauria d’haver aixecat i, tanmateix, roman vigent; que s’ha incomplert la llei i que se li vulneren drets fonamentals… 

Quan Clara Ponsatí va tornar de l’exili el març de l’any passat i fou detinguda i traslladada davant del jutge de guàrdia, també va invocar l’habeas corpus, com a membre del Parlament Europeu que era en aquell moment, però li fou denegat. Ara l’amnistia introdueix un element diferent molt significatiu, però també és probable que l’habeas corpus de Puigdemont sigui desestimat. En aquest cas, el jutge de guàrdia es posarà en contacte amb Llarena per informar-lo de la detenció, i el jutge del Suprem decidirà aleshores què voldrà fer: si li voldrà prendre declaració per videoconferència, o si n’ordenarà el trasllat a Madrid perquè hi declari. El seu advocat, Gonzalo Boye, està convençut que serà així. 

Trasllat a Madrid i presó?

I seria tan bon punt comparegués davant el jutge que Llarena podria empresonar Puigdemont, gràcies a Vox. És segur que el partit d’extrema dreta, que exerceix d’acusació popular en la causa especial al Suprem contra el Primer d’Octubre, demanaria mesures cautelars contra el president, i concretament la de presó provisional. Llarena no pot empresonar Puigdemont si no li demana cap acusació: ni la fiscalia ni l’advocacia de l’estat és previsible que li ho demanin, però Vox, sí, i n’hi hauria prou per a prendre la decisió, amb l’argument del perill de fuga, del risc de destrucció de proves o bé de reiteració delictiva, o tots tres alhora. Tot i que cap d’aquests supòsits no hi sigui, ara mateix. El magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín ho veu clar que en el cas de Puigdemont, i per això afirma que Llarena no hauria d’empresonar-lo, perquè, si no, cometria un delicte. 

Però és ben probable que el tanqués a la presó. En aquest cas, Puigdemont podria recórrer contra la decisió davant el Tribunal Suprem mateix, que hauria de decidir si reconsidera l’empresonament. En cas contrari, s’obriria l’opció de presentar un recurs d’empara amb mesures cautelars al Tribunal Constitucional espanyol. Però és una incògnita el temps que trigaria a resoldre la petició de cautelars perquè fos alliberat immediatament: tot depèn de la prioritat que li donessin la major part dels magistrats del tribunal i, particularment, el president, Cándido Conde-Pumpido. Sempre, és clar, tenint en compte que el fet que un recurs d’una persona privada de llibertat hauria de tenir un tracte preferent. 

Mentre el Suprem, primer, i el Constitucional, després, no resolguessin els recursos de Puigdemont, el president romandria a la presó. I això, en principi, es podria allargar durant setmanes o mesos, segons Boye. 

I si arriba al parlament?

Una altra cosa seria que Puigdemont pogués arribar, fos com fos, al Parlament de Catalunya sense haver estat detingut. Ell mateix va expressar, ja durant la campanya, que estava preparat tant pel possible intent de detenció com perquè no se’n sortissin. I ell mateix va arribar a dir que, en aquest cas, la policia no el podria detenir. Perquè l’edifici és inviolable i perquè el protocol de seguretat de la cambra aprovat l’agost del 2017 així ho estableix. 

“La policia, mentre jo en sigui president, no entrarà al parlament a detenir ni a retenir ningú. I si ho volen fer, el primer a qui hauran de detenir és a mi mateix!”, va dir el president de la cambra, Josep Rull, ara fa un mes. Què passaria si els agents d’un cos o força de seguretat es presentessin al parlament per detenir Puigdemont? Tal com va avançar VilaWeb, el protocol de seguretat estableix que Rull ha de ser informat per autoritzar-ne l’entrada o no. Primer, els agents s’han d’identificar davant els Mossos d’Esquadra destinats al parlament. Després, hi han d’intervenir l’uixer encarregat d’identificació i el responsable de seguretat, que ha de demanar la resolució judicial als agents. A més, la cap del Departament d’Infraestructures, Equipaments i Seguretat ha d’assistir el secretari general de la cambra, que és qui ha d’informar el president del parlament perquè autoritzi o no l’entrada dels agents a l’edifici.

El protocol inclou unes notes jurídiques que adverteixen que els diputats autonòmics tenen una immunitat parcial. Tan sols poden ser detinguts “en cas de delicte flagrant”. Per aquesta raó, s’hi afirma: “No es pot accedir a la pretensió de la policia d’entrar a practicar la detenció d’un diputat.” I hi ha una altra excepció: sí que s’hi pot detenir un diputat en cas que el tribunal competent n’acordi la presó provisional i l’ordre no sigui atesa voluntàriament. Però cap d’aquestes no seria la situació de Puigdemont.

El president del Primer d’Octubre està a punt de tornar després de set anys d’exili, i aquestes hores vinents sabrem com i quan, i les conseqüències que tindrà.