Puigdemont torna a la presidència de Junts amb el desafiament de créixer en el carril central de l’independentisme

Carles Puigdemont torna a ser el president de Junts per Catalunya. Els militants del partit han avalat la candidatura del president a l’exili, amb Jordi Turull a la secretaria general, amb un suport del 90%, i una participació del 43%. El retorn de Puigdemont a l’executiva de Junts és la materialització orgànica d’un lideratge que no va deixar d’exercir en els més de dos anys posteriors al congrés d’Argelers, quan va sortir formalment de l’executiva. Però si aleshores se’n va anar, teòricament, per preservar la seva transversalitat i treballar a la presidència del Consell per la República, ara se centrarà a provar de transformar Junts en un partit que aspira a ampliar la base electoral ocupant la centralitat independentista. Puigdemont es ressitua en la primera línia de l’estructura del partit després de la sortida de Laura Borràs, que passarà a la fundació de Junts. I caldrà veure, a partir d’ara, com exerceix de portes enfora el seu lideratge a l’oposició tenint en compte les limitacions pràctiques inherents a l’exili.

El retorn preparat de Puigdemont a la direcció de Junts ha estat en un congrés on la direcció s’ha esforçat projectar una imatge d’unitat i de cohesió, dins una diversitat ideològica endreçada, que s’ha volgut ampliar amb l’entrada a Junts de Demòcrates i de formacions com ara Impulsem el Penedès. Això implica, a la pràctica i d’entrada, un reagrupament de l’antic espai de CiU. La presència, en la clausura del congrés, d’Artur Mas –que ja va avançar que es volia afiliar a Junts amb Jordi Pujol– i del batlle d’Igualada, Marc Castells, d’Impulsem el Penedès, és una metàfora més d’aquest procés. Però el partit aspira a arribar més enllà en un context de crisi del moviment independentista i de consolidació de l’abstencionisme. Per això han volgut evitar el soroll intern, i la gestació de la candidatura de Puigdemont, amb un lideratge no discutit portes enfora, n’ha estat una mostra. Una altra ha estat el debat de les tres ponències –d’organització, de polítiques sectorials i d’estratègia–, que no han incorporat cap esmena crítica perquè van ser tombades, transaccionades o retirades de seguida. Els delegats les han aprovades definitivament avui amb un 93% dels vots (la d’organització) i un 99% tant la sectorial com l’estratègica.

Puigdemont torna a situar-se a la primera línia amb dirigents de la seva màxima confiança a les vice-presidències: amb Antoni Castellà, de Demòcrates, un dels presents i futurs artífexs d’aquesta voluntat d’eixamplament de Junts; amb Míriam Nogueras, cap de files a Madrid i mà dreta amb les negociacions amb el PSOE, que Puigdemont ha prioritzat; amb Josep Rius, de l’estricta confiança del president a l’exili, que es manté com a portaveu; i amb Mònica Sales, portaveu parlamentària i dirigent emergent, al costat de més diputats amb projecció, com ara Salvador Vergés (vocal de la direcció i responsable d’Infrastructures), Jeannine Abella (Primer Sector) i Judith Toronjo, en el paper clau de secretària d’Organització, al costat de Turull. El secretari general de Junts manté Teresa Pallarès de secretària de Finances, i David Saldoni en una vocalia com a adjunt a la secretaria general per a la Implantació i Coordinació del Món Local. El batlle de Sant Cugat del Vallès, Josep Maria Vallès, ha obtingut un aval del 87% dels vots per a capitanejar l’espai municipalista. Amb el 89% dels vots, Pilar Calvo presidirà el consell nacional, en què rellevarà el president del parlament, Josep Rull.

La llista de Puigdemont no solament ha estat l’única presentada –amb la instauració d’un sistema de blocatge per a esquivar potencials vots de càstig–, sinó que els militants tan sols tenien l’opció de votar-hi a favor o decantar-se per no votar cap candidatura. Les diferències amb el congrés d’Argelers són abismals: si fa dos anys hi havia una batalla entre els sectors de Borràs i Turull que els va portar a dividir-se el poder orgànic amb tensions evidents al congrés mateix, aquesta vegada l’entesa prèvia amb Borràs ha acabat causant una retirada dels dirigents encara enquadrats amb l’ex-presidenta del partit, i la resta de famílies han arribat a un acord amb Puigdemont i Turull per tancar una executiva en què hi hagués lloc per als diversos sectors tenint en compte, també, un volgut equilibri territorial. Es podria dir que aquest ha estat un congrés de volguda pacificació interna.

Alguns dirigents afins a Borràs, com ara Oriol Izquierdo (Justícia i Qualitat Democràtica), s’han ressituat en el nou escenari ara al voltant d’Agustí Colomines, de qui també són pròxims Ennatu Domingo (Drets Socials, Igualtat i Feminisme) i Assumpta Cros (Cultura). Joan Canadell (Empresa i Treball) es manté a la direcció en el pol independentista d’un partit que assegura que vol combinar les polítiques del mentrestant amb la persistència en l’objectiu d’assolir una República Catalana. En la direcció, de fet, hi ha molts dirigents enquadrats en el pragmatisme moderat. En són grans exponents Jaume Giró (Fiscalitat Justa i Economia Productiva) i Victòria Alsina (Repte Demogràfic i Polítiques d’Immigració). Alguns dels dirigents més pròxims a Turull són Anna Erra (Polítiques Educatives), ex-presidenta del parlament i ex-vice-presidenta de Junts; Glòria Freixa (Polítiques d’Habitatge), secretària primera de la mesa del parlament; i la lleidatana Violant Cervera (Tercer Sector, Infància i Adolescència). Completen la direcció el diputat Jordi Fàbrega (Polítiques de Salut); el també senador Francesc Ten (Defensa i Promoció de la Llengua); el portaveu adjunt de Junts al congrés espanyol, Josep Maria Cruset (Indústria i Turisme); la secretària general de la JNC, Ariadna Urroz (Polítiques de Joventut i Esports); i el batlle de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra (País en Xarxa i Àmbit Metropolità). Més dirigents de la confiança de Puigdemont són Anna Navarro (Transformació Digital, Intel·ligència Artificial i Catalunya al Món), Gemma Geis (Universitats, Innovació i Recerca), Aleix Sarri (Relacions Internacionals i Països Catalans) i Xavier Vinyals (Acció Estratègica i Internacionalització). Demòcrates no solament té Castellà a la nova direcció sinó també Teresa Vallverdú (Polítiques de Seguretat i Civisme), també provinent del Consell de la República, i Impulsem el Penedès hi té Jaume Casañas (Territori i Transició Ecològica).

Junts també ha renovat els membres de la comissió de garanties –amb Josep Pagès al capdavant–, la sindicatura electoral –encapçalada per Montserrat Girbau– i el defensor del militant, que serà Marcel Padrós. Els canvis a l’executiva s’han traslladat també a les presidències de les vegueries, en què els afins a Borràs també han perdut representació. N’és un exemple la vegueria de la Catalunya Central, on el president fins ara, Marc Codina, ha retirat la candidatura “per no contribuir a generar fractures” contra la llista arrenglerada amb la nova direcció, que ha sortit elegida.