Per què no poden detenir Puigdemont malgrat la decisió d’avui del TGUE?

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha pres la decisió avui de no concedir les mesures cautelars que demanaven Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí perquè la retirada de la immunitat que va aprovar el Parlament Europeu no tingui efecte fins que no es resolgui el recurs que van interposar. Aquell recurs contra l’aprovació del suplicatori per part del Parlament Europeu continua essent estudiat pel Tribunal de Justícia de la UE. Però a començament de juny, el tribunal de primera instància de la UE, el TGUE, va suspendre de manera provisional la retirada de la immunitat tot concedint unes mesures cautelaríssimes als tres eurodiputats. El TGUE deia que si no ho feia, hi havia el risc que una possible detenció per a poder executar les euroordres els causés un perjudici irreparable com a eurodiputats. D’aleshores ençà restava pendent de saber si el TGUE mantindria aquestes mesures provisionals, les cautelars, i no ho ha fet. Però els arguments que exposa en aquesta resolució permeten d’entendre que cap dels tres eurodiputats no poden ser detinguts.

Per diverses raons, però sobretot perquè el tribunal diu explícitament que les euroordres van restar suspeses arran de la presentació per part del jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena d’unes qüestions pre-judicials al Tribunal de Justícia de la UE, que són en tramitació i pendents de resolució.

Això tan elemental fins ara no era clar perquè Llarena havia generat confusió. El jutge va enviar les pre-judicials el mes de març, després d’haver-se aprovat el suplicatori al Parlament Europeu i arran de la decisió definitiva de la justícia belga de denegar l’euroordre contra Lluís Puig per risc de vulneració dels seus drets fonamentals. Llarena, en veient la importància d’aquest precedent per a la resta d’exiliats, va fer un moviment a la desesperada i va formular unes preguntes al TJUE perquè deixés clars els criteris pels quals un estat pot denegar una euroordre.

Però quan ho va fer, no va deixar clar si donava per suspeses les euroordres que ell mateix havia enviat després de la sentència contra l’1-O la tardor del 2019. El jutge havia contactat amb la justícia de Bèlgica i la d’Escòcia per a notificar-los la retirada de la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí, però no els va demanar expressament la reactivació de les euroordres ni tampoc els va fer saber que havia formulat les pre-judicials al TJUE. És clar que els jutges de Bèlgica i Escòcia n’estaven al cas, però no pas per cap comunicació formal de Llarena. Bèlgica fins ara no havia reactivat la tramitació de les euroordres, i Escòcia va citar a declarar Ponsatí, però va ajornar cap mena de decisió perquè valorava de traslladar l’expedient a Bèlgica, on resideix actualment Ponsatí.

Ara el Tribunal General de la Unió Europea deixa ben clar que les euroordres estan suspeses. Curiosament ho fa fent servir els arguments que li va fer arribar l’advocada de l’estat espanyol en les al·legacions que va presentar sobre si calia concedir unes mesures cautelars a Puigdemont, Comín i Ponsatí de suspensió de l’aplicació del suplicatori aprovat pel Parlament Europeu. És Espanya qui garanteix que no poden ser detinguts. Perquè l’advocada de l’estat, segons aquesta informació d’Eldiario.es, va al·legar que, com que les euroordres havien quedat suspeses, no podien ser detinguts, i per això tampoc calia pas que els concedissin mesures cautelars. “D’ençà que es van dictar les resolucions del Parlament Europeu, no hi ha cap constància que cap autoritat d’un estat membre hagi començat cap procediment per a executar les ordres de detenció”, deia.

D’una altra banda, el TGUE, en la resolució d’avui, també deixa clar un altre aspecte que fins ara havia passat força inadvertit sobre la retirada de la immunitat dels eurodiputats: que només els van retirar una part de la immunitat, la que impedia que continués la tramitació de les euroordres. Però tan sols aquesta. Si les euroordres estan suspeses per les pre-judicials, no seria justificable cap detenció en cap estat membre de la Unió Europea per a executar-les. La resolució del tribunal diu això: “Com que el procés penal que es tracta mitjançant aquesta petició ha quedat suspès, l’execució de les ordres de detenció també hi ha quedat, tal com ha indicat Espanya, que intervé [en aquest procediment] en suport del parlament (…). Mentre el Tribunal de Justícia no es pronuncia en la qüestió pre-judicial sobre [Lluís] Puig Gordi i els altres diputats, res no permet de considerar que les autoritats judicials belgues o que les autoritats de cap altre estat membre executin les ordres de detenció europees i lliurar-los a les autoritats espanyoles.”

Deixa clar que: “La immunitat que empara els diputats durant els seus desplaçaments al lloc de reunió del parlament o quan en tornin roman jurídicament intacta. En conseqüència, poden desplaçar-se per a assistir a les reunions del parlament.” Aquesta part de la immunitat, que reconeix l’article 9 del Protocol sobre Privilegis i Immunitats de la UE, tal com apuntava l’advocat Gonzalo Boye, és intacta. A efectes pràctics, amb l’argument anterior de suspensió de les euroordres, ja s’entén que no els podrien detenir. Però és l’explicitació per part de la principal autoritat judicial de la UE que la retirada de la immunitat que implicava l’aprovació del suplicatori només era parcial. Senzillament perquè Pablo Llarena ho va demanar així: la retirada de la immunitat per a continuar tramitant l’euroordre. Per a res més.