05.03.2020 - 10:42
|
Actualització: 05.03.2020 - 16:05
El jutjat d’Instrucció número 2 de Girona ha enviat al Tribunal Suprem espanyol una investigació contra el president Carles Puigdemont, segons que han confirmat fonts del Suprem a VilaWeb. El jutjat investiga la gestió de fons públics d’Aigües de Girona, Agissa, entre el 2011 i 2016, anys que era batlle de Girona. Segons que ha informat el TSJC, el jutjat de Girona ha enviat a la Sala penal del Suprem, que presideix el jutge Manuel Marchena, una exposició raonada on s’afirma que hi ha indicis dels delictes de prevaricació, frau a l’administració i falsedat documental i demana que cursi un suplicatori perquè li retiri la immunitat. La causa és secreta des de fa dos anys, de manera que ni tan sols les parts tenen accés a la informació.
L’estiu de 2018 la premsa espanyola ja va fer soroll sobre aquest cas, dient que aquest mateix jutjat havia encausat Puigdemont per aquest cas, fet que va ser desmentit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Puigdemont ha reaccionat a les informacions recordant que llavors el seu advocat va oferir al fiscal una declaració voluntària, però que van contestar-li que no l’estaven investigant. ‘L’intent d’empastifar-me alegrement era clar i jo ho volia tallar d’arrel’, diu. Segons que escriu, té ‘sospites més que sòlides’ que aquestes acusacions ‘busquen l’extradició com sigui’.
Va dir que no m'estava investigant, i la va descartar. Ells sabran per quines raons han decidit esperar a aquest moment. Jo en tinc sospites més sòlides que les seves acusacions. Busquen extradició "com sigui".
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) March 5, 2020
La sala del Suprem que presideix Manuel Marchena haurà de decidir ara si assumeix la investigació, tal com li ha demanat la jutgessa del jutjat número 2 de Girona. Si fos així, i si la investigació avancés, el Suprem no podria aconseguir l’extradició de Puigdemont mentre sigui eurodiputat i mantingui la immunitat. Si la perdés, caldria veure fins a quin punt un jutge belga accediria a l’extradició per un cas que no té res a veure amb l’1-O però que pel temps i pel moment és susceptible de ser vist en el marc d’una persecució política.
L’origen del cas
La investigació neix d’una querella que la CUP Girona va presentar el 2015 que recollia suposades irregularitats en l’administració de l’empresa mixta (el 20% és propietat dels ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter i el 80% de l’empresa privada Girona S.A., amb participació d’Aqualia, Societat General d’Aigües de Barcelona i Caixabank). Segons que precisen fonts de la CUP, la seva querella anava dirigida a la part privada de l’empresa mixta, Girona S.A., perquè sospiten que s’hauria enriquit a costa de descapitalitzar l’empresa mixta, pagant amb diners del cànon de l’aigua que el consistori va ingressar arran de la pròrroga de la concessió, que es va fer el 2013 i que s’allarga fins al 2020. En total, segons l’acord, els tres consistoris percebrien 3,75 milions d’euros entre els anys 2013 i 2015. A causa dels indicis, el jutjat va apartar la part privada de la gestió d’Agissa, que va passar a ser controlada pels tres ajuntaments.
A partir de la denúncia de la CUP, el jutjat 2 de Girona ha encarat la investigació a la compra del fons d’art Santos Torroella, una col·lecció que l’Ajuntament de Girona va adquirir l’any 2014 per un import de 3,9 milions d’euros. L’acord per a comprar el fons d’art Santos Torroella es va aprovar al ple de l’Ajuntament de Girona l’any 2014, quan Puigdemont era batlle. Per a pagar els 3,9 milions d’euros, l’equip de govern de CiU va modificar tres partides del pressupost ordinari que sumaven aquest import: una de 600.000 euros per al manteniment de la xarxa de sanejament, una de 285.000 per al pla de sanejament i una darrera de 115.000 per al servei d’aigua potable.
Tan bon punt l’ajuntament van ingressar els diners del cànon de l’aigua —que només es poden fer servir per a fer inversions a la xarxa— van destinar-los a aquestes inversions. És a dir, segons sosté l’actual equip de govern, l’única que es va fer va ser una modificació de partides i el cànon de l’aigua es va destinar a la xarxa de subministrament. A més, el consistori subratlla que aquestes transferències van rebre el vist-i-plau de la intervenció municipal.
Quan el 2018 la Guàrdia Civil va escorcollar els ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter, la batllessa de Girona, Marta Madrenas, va criticar el ‘xou’ perquè els agents van aparèixer envoltats de càmeres i va recordar que els requeriments s’haurien pogut fer a través del jutjat. Madrenas va defensar que el fons d’art Santos Torroella es pagava amb pressupost ordinari. ‘Això es pot comprovar a l’instant entrant al web de l’ajuntament on hi ha penjats els pressupostos i les liquidacions’, va dir. En aquest sentit, va assegurar que els diners ‘no surten ni de les aigües ni de ningú’, sinó que són fons propis del consistori. També ho va criticar el regidor de la CUP a l’Ajuntament de Girona Lluc Salellas, que va dir que la fiscalia utilitzava la investigació per ‘orquestrar l’enèsim xou mediàtic’ amb l’objectiu de ‘tapar la corrupció’ a l’estat espanyol, ja que aquell dia es va ordenar l’ingrés a presó del cunyat del rei espanyol Iñaki Urdangarin.
