Puigdemont s’aferra als avenços i greixa la negociació per a la investidura

Junts per Catalunya veu el got mig ple i no sembla disposada a dinamitar la negociació amb el PSOE. El català no és oficial a la Unió Europea, però, segons Carles Puigdemont, “no s’havia demanat mai aquest estatus ni s’havia arribat tan lluny”. Així ho va dir en un missatge difós a X, en què deixava entreveure un optimisme que, lluny de posar bastons a les rodes, greixa les converses amb els socialistes per a la investidura. Puigdemont fins i tot va agrair al ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, la feina feta per començar la reforma del reglament número 1 sobre el règim lingüístic de la Unió. “Però això no és suficient i l’estat espanyol ho sap. Sap que té feina pendent i que l’ha de fer amb diligència i sense perdre el temps perquè l’oportunitat és precisament ara”, va subratllar. Tanmateix, no va posar cap data perquè es materialitzi l’oficialitat, més enllà d’instar el govern espanyol a no perdre el temps. “El camí per a aconseguir-ho ja ha de ser irreversible i sense haver d’esperar massa perquè ja hem esperat prou”, va reblar.

Fonts del partit asseguren que l’aprovació de l’oficialitat del català a la UE continua essent una condició per a la investidura de Sánchez. I que, per tant, s’hauria d’aprovar en les dues reunions del Consell d’Afers Generals, que es faran el 24 d’octubre i el 15 de novembre. És a dir, abans de la data límit del 27 de novembre, per a evitar una repetició electoral. Junts ha intentat de diferenciar-se d’ERC reivindicant que ells cobren els acords per endavant. I, de fet, el debat sobre l’oficialitat del català d’ahir –que s’encavalcava amb l’estrena de la llengua al congrés espanyol sense entrebancs– responia a aquesta manera de fer. Aquesta va ser una de les condicions per a facilitar la presidència del parlament espanyol a Francina Armengol: una carta d’Albares a la presidència del Consell de la UE, amb còpia a la secretària general del Consell, Thérèse Blanchet, en què es demanava la inclusió del català, l’èuscar i el gallec al règim lingüístic de la Unió a partir d’una reforma del reglament.

La jornada d’ahir, amb el compromís d’Albares de prioritzar el català i la proposta espanyola de pagar-ne les despeses, va ser ben rebuda per Junts. També el fet que cap estat no s’hi oposés frontalment. El missatge que enviava el partit era clar: hi ha camí per recórrer. És a dir, veuen encara oberta l’oportunitat que els ha donat la carambola electoral. Això, tot esperant que la setmana vinent Alberto Núñez Feijóo protagonitzi un debat fallit d’investidura, comenci el compte enrere per a la repetició electoral i el PSOE faci públicament les primeres passes per mirar d’acostar-se, sobretot, a Junts, amb l’amnistia en el punt de mira com a principal –i potser única­– cessió als partits independentistes.

Hi ha un canvi de papers. Si Junts veia amb bons ulls els moviments a Brussel·les (també Míriam Nogueras a Madrid, reconeixent l’esforç fet a Albares), ERC veia el got mig buit. “No donarem les gràcies per avançat al PSOE, el que li exigim és que s’espavili”, etzibava Marta Vilalta, portaveu d’ERC al parlament. L’estira-i-arronsa entre els antics socis de govern és constant, una prova que aquesta rivalitat també serà decisiva a l’hora de condicionar les negociacions i d’avaluar-ne els resultats. Vilalta va dir que el govern espanyol en funcions té prou eines, recursos i contactes per a materialitzar l’oficialitat del català a la UE i que, de fet, ho hauria pogut fer abans.

Perquè el PSOE va prometre al govern de Pere Aragonès que sol·licitaria a la presidència del Parlament Europeu la consideració del català com a llengua d’ús al ple i a efectes de l’exercici del dret de petició davant la institució. En un acord de la taula de diàleg del 27 de juliol de l’any passat va assegurar que presentaria la demanda a la mesa del Parlament Europeu amb una proposta perquè fos viable tècnicament i financera i treballaria perquè l’avalés una majoria suficient abans d’acabar-se aquell any. Albares ho va demanar per carta, i la mesa esperava un informe dels serveis parlamentaris per a avaluar-ne les implicacions pràctiques i econòmiques, fins que va topar amb el començament de la tramitació de l’oficialitat a tota la UE.

Molt abans, el 2004, ERC havia facilitat la investidura a José Luis Rodríguez Zapatero amb el compromís que el govern espanyol treballaria perquè el català s’inclogués en la constitució europea que s’havia d’aprovar. L’executiu espanyol va acabar aigualint la demanda, que ja era inicialment d’un ús limitat del català.

Ara Junts reconeix l’esforç que ha fet el govern espanyol i espera veure si acaba complint el compromís o no. “Estarem molt pendents de la feina que resta per fer”, deia Puigdemont. Del resultat de les negociacions per a la investidura en dependrà el futur a termini mitjà dels partits independentistes. Hi ha en joc la reconnexió o l’allunyament amb els electors que no els van votar en les eleccions municipals i espanyoles, i la possible constitució d’una quarta llista independentista. La setmana vinent, quan Feijóo desbrossi el camí, es mouran fitxes en el tauler.