21.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 21.03.2024 - 23:21
El discurs fet ahir pel president Puigdemont va complir les expectatives previstes sobre què podia donar de si l’acte. Efectivament, es presentarà a les eleccions a la Generalitat autonòmica. Ho farà amb una candidatura que no serà de Junts i prou. A l’acte va parlar d’una candidatura a la qual vol incorporar gent de sensibilitats diverses i, significativament, ni en l’escenari ni en la sala no hi havia ni un sol logotip de Junts –tot i que a la primera fila tots els polítics eren de Junts. I es comprometé a una data clara de tornada, a un dia per al final de l’exili.
Que es presentaria era evident. No tenia gens de trellat convocar un gran acte a Elna per a dir que no es presentaria. I el rumor sobre el fet que miraria de crear una llista transversal havia circulat amb prou insistència. No era previsible que especificàs ahir com pensa fer-la ni amb qui. Segur que serà el tema del segon gran acte de campanya –el d’ahir a Elna va ser el primer.
Tanmateix, la clau d’ahir, allò que centrava tota l’atenció, era la pregunta prèvia que tanta gent es fa: però tornarà o ens dirà una vegada més que tornarà i no tornarà? Els precedents no li van a favor, de manera que aquesta vegada ha hagut de deixar clara i nítida la seua opció. I ho ha fet: Puigdemont tornarà a Catalunya i acabarà l’exili si hi ha les condicions per a ser el candidat a la presidència de la Generalitat. Si ell és, doncs, el candidat a investir.
I per esvair rotundament els dubtes va precisar dos detalls més, molt aclaridors i que –aquests sí– no s’esperaven. El primer va ser deixar clar que en cap cas no seria candidat a les eleccions europees, de manera que no farà allò que ara dic blanc i després trie què em convé en cada moment.
I el segon és particularment important: va prometre que es presentaria al palau de la Ciutadella fins i tot en el cas, ben probable, que els jutges boicoten la llei d’amnistia. Traduït: es va comprometre solemnement a posar fi a l’exili el dia de la investidura, àdhuc si té el risc de ser detingut tan bon punt entre al parlament o tan bon punt travesse la frontera administrativa –originant l’aldarull considerable que un fet com aquest originaria.
Puigdemont, per tant, aquesta vegada no ha volgut deixar cap marge a l’ambigüitat. Qui ho vulga té el dret de creure que ara tampoc no ho farà i que menteix, que les opinions sempre són lliures. Però difícilment el 130è president hauria pogut ser més clar. Si té l’opció de ser candidat a la investidura vindrà; i si no, no. Entesos.
Ara, aquesta era tan sols la prèvia. Sense aclarir això, la seua candidatura penjava d’un fil. I ara toca que vaja aclarint la resta. Perquè encara que parle i avantpose l’èpica de la unitat i del retorn de la presidència “legítima” –expressió que ell no va usar, però que ha estat habitual fins ara–, la crua realitat és que els altres candidats són igualment legítims –Aragonès és un president legítim– i, per tant, a partir d’avui ell haurà de competir en programa, en propostes i en candidats. I en projecte. Això d’ahir, per tant, era imprescindible, però tan solament és la prèvia.
PS1. Per si voleu saber-ne més, de tot allò que va passar ahir, Arnau Lleonart ens ha fet la crònica des d’allí, i Josep Costa, Albano-Dante Fachin i Txell Partal n’han fet la dissecció en aquest capítol de La tertúlia proscrita.
PS2. Recordeu-vos d’ajudar VilaWeb. Feu-vos-en subscriptors.
