Junts i el PSOE sempre han conformat un matrimoni incòmode. Cap de les dues formacions no ha amagat mai la distància que els separa, ni tan sols durant la investidura de Sánchez, i la difidència sempre ha estat el denominador comú rere qualsevol intent d’entesa. Però la tornada –i posterior desaparició i reaparició a Waterloo– de Carles Puigdemont al Principat amenaça de tensar fins a límits insostenibles la relació entre socialistes i independentistes amb vista a una tardor que es preveu clau per a l’estabilitat del govern que encapçala Pedro Sánchez. De fons rau l’aprovació del pressupost espanyol del 2025, al qual Junts ja ha avançat que no donarà suport, i fins i tot l’espectre d’un hipotètic encausament del president espanyol pel cas de Begoña Gómez, que amenaçar de dinamitar la coalició política que fins ara ha sostingut la tercera legislatura de Sánchez.

Els incompliments pesen com una llosa per al PSOE

Les setmanes posteriors a les eleccions espanyoles del 23-J van deixar clar, si és que n’hi havia cap dubte, que qualsevol entesa entre Junts i el PSOE –fos per la investidura de Francina Armengol com a presidenta del congrés espanyol o per la de Pedro Sánchez com a cap de l’executiu– no seria fàcil. La formació independentista no va amagar en cap moment de les negociacions que el principal nexe d’unió amb els socialistes era la desconfiança mútua, i que la salut d’un acord dependria estrictament de les garanties de compliment que pogués oferir l’executiu espanyol.

Així ho explicà, sense anar més lluny, el mateix Puigdemont el dia de l’anunci de l’acord. “Assumim que això, en si mateix, no és la resolució de res. Avui no va d’aixecar expectatives, i menys atesa la gran desconfiança que ens tenim”, digué. I afegí, en una declaració d’intencions sense embuts: “L’estabilitat del govern sorgirà i penjarà d’una negociació permanent que tingui resultats, a diferència de la legislatura passada. Sense acords, la legislatura no tindrà recorregut: el ‘a canvi de res’ ha anat a la paperera de la història. S’han de produir avenços que justifiquin el nostre suport a cada llei i cada projecte que el govern espanyol pugui portar al congrés dels diputats.”

Pocs dies abans del primer aniversari de la investidura d’Armengol –aquest dissabte en farà un any– i gairebé nou mesos després de la investidura de Sánchez, tanmateix, el balanç de compliment per part de l’executiu espanyol està lluny de ser impecable. El català ha esdevingut llengua d’ús al congrés i senat espanyols, si bé amb algunes limitacions, però les negociacions amb els socis europeus per a l’oficialitat a la UE continuen empantanegades i sense horitzó de resolució immediat. L’amnistia ha estat aprovada, però la revolta que ha desencadenat al si de la judicatura espanyola ha impedit que Puigdemont –segurament el beneficiari més cèlebre de la llei– hagi pogut tornar al Principat sense l’amenaça de ser empresonat. Junts i el PSOE s’han reunit cada mes d’ençà de la investidura de Sánchez en el marc de la mediació internacional per a abordar el reconeixement nacional de Catalunya i les limitacions de l’autogovern, però les negociacions continuen sense donar fruits tangibles, si més no de portes enfora. Tampoc no s’han vist avenços visibles quant a l’acord Junts-PSOE sobre el traspàs integral a Catalunya de les competències d’immigració, que l’executiu espanyol començà a aigualir l’endemà mateix de signar-lo el gener.

Aquestes setmanes, els dirigents de Junts ja han donat diferents indicacions que la paciència de la formació amb el PSOE no serà infinita, i que la legislatura avançarà –en paraules del secretari general, Jordi Turull– pas a pas i votació a votació. El partit ja va avisar el maig que es limitarà a donar suport a “tot allò que sigui favorable als interessos de Catalunya” i rebutjarà tot allò que hi vagi en contra, amb independència de qui ho proposi. Fa poques setmanes, a final de juliol, el grup de Junts al congrés espanyol va anunciar que votarà en contra de l’objectiu de dèficit –el pas previ per a encetar la tramitació del pressupost espanyol del 2025– fins que l’executiu no es comprometi a capgirar la baixa execució de les inversions de l’estat a Catalunya. “Allò que hem dit des del començament de la legislatura és que no es pot comptar amb els vots de Junts a canvi de res”, defensà el portaveu adjunt de la formació al congrés, Josep Maria Cruset. La negativa de Junts promet d’allargar el maldecap pressupostari més enllà de l’estiu: per a garantir que els comptes del 2025 entrin en vigor el gener, el govern de Sánchez ha d’aconseguir que l’objectiu de dèficit sigui aprovat el mes vinent, una empresa que ara com ara sembla poc plausible.

El moviment de Puigdemont descol·loca el PSOE

La tornada, i posterior desaparició i retorn a Bèlgica, de Puigdemont al Principat afegeix un element més d’incertesa a les tenses relacions entre el PSOE i Junts. Una hipotètica detenció del president, de segur, hauria dinamitat la relació entre ambdues formacions: aquest, de fet, era una de les dues possibilitats amb què Junts havia resolt de trencar relacions amb els socialistes, juntament amb un hipotètic suport del PP o Vox a la investidura de Salvador Illa. Tanmateix, la manera en què el govern espanyol ha gestionat l’afer Puigdemont no ha ajudat a acostar posicions entre l’un partit i l’altre. Si bé Illa va fer al·lusió durant la investidura a la necessitat de permetre que tots els diputats electes fossin presents a la cambra, en clara al·lusió al cas de Puigdemont, l’executiu espanyol en cap moment no ha defensat públicament que el president no fos detingut quan tornés al Principat, en estricta aplicació de la llei d’amnistia. L’executiu, de fet, va arribar al punt de criticar obertament els Mossos d’Esquadra per no haver pogut capturar a temps Puigdemont –precisament, cap d’una de les formacions que van donar suport a la investidura de Sánchez.

El fracàs de l’operació per a capturar Puigdemont també ha enfortit la postura del PP, que ha aprofitat la crisi per demanar la compareixença de Sánchez i el cessament del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la ministra de Defensa, Margarida Robles. De retruc, els escarafalls d’Alberto Núñez Feijóo –que titllà l’episodi d’inqualificable i demanà que no quedés impune– han augmentat els incentius del PSOE per a adoptar una línia més dura contra els Mossos, en detriment de la relació amb Junts.

La detenció de Puigdemont podia haver fet saltar pels aires la relació amb Junts, però també concedir als socialistes un valuós instrument de pressió sobre la formació independentista. La reparació del president a Waterloo després d’eludir la detenció al Principat redueix dràsticament la capacitat coercitiva dels socialistes sobre Junts, un partit que –al contrari que ERC– no ha volgut establir vincles amb el nou govern de Salvador Illa i que, per tant, n’hauria de ser poc susceptible a la pressió.

No està pas clar, per una altra banda, fins a quin punt podrà continuar defensant la Moncloa que Puigdemont sigui detingut mentre, alhora, prova de mantenir la confiança del partit que el president dirigeix. Divendres mateix, de fet, Turull reiterà en una entrevista a RAC1 que el suport de Junts al govern de Sánchez “no tindrà més recorregut” si la Moncloa no fa mans i mànigues perquè l’amnistia s’apliqui a tots els dirigents del procés que encara no se n’han beneficiat, incloent-hi Puigdemont. “Volem veure com el govern de l’estat fa tot allò que pugui perquè s’apliqui la llei d’amnistia. I quan hi ha jutges que no apliquen la llei, volem veure quines accions pensa prendre el govern de l’estat per a capgirar aquesta situació”, explicà. I sentencià: “No pot mirar cap a una altra banda.”

Una tardor decisiva

La tardor pot ser decisiva per a la continuïtat del govern de Sánchez, i no tan sols quant a l’avenç de les negociacions per al pressupost del 2025. El president espanyol va ser cridat a declarar a final de juliol en el marc de la causa que investiga si la seva esposa, Begoña Gómez, va cometre delictes de corrupció en el sector privat i de tràfic d’influències. Si bé s’acollí a la possibilitat de no declarar, la cita passà a la història perquè suposà la primera volta que un president espanyol en exercici havia de comparèixer judicialment a causa dels negocis de la seva parella. Tot i que el cas neix d’una denúncia del pseudo-sindicat Manos Limpias que es basa en articles amb informació falsa, el possible encausament del president pot desfermar una tempesta política d’efectes imprevisibles que pot empènyer Junts a trencar definitivament amb el PSOE.

Els possibles efectes reputacionals d’un encausament de Sánchez també poden complicar considerablement les relacions entre el partit de govern i l’altre aliat de centre-dreta de la coalició d’investidura, el PNB. Una doble defecció de Junts i el PNB de la coalició d’investidura pot posar traves gairebé insalvables a la tercera legislatura de Sánchez, que necessitarà el suport invariable de les set formacions que li van fer costat a la investidura per a mantenir-se dempeus durant els tres anys vinents.