Puigdemont reivindica la confrontació i la unitat per a culminar la independència

El president del Consell de la República, Carles Puigdemont, ha fet una crida a deixar enrere la desmobilització, el negativisme i la desunió, i a continuar la lluita per la independència reprenent allò que va acabar a mitges el 2017 per la repressió. N’ha parlat a la Torre del Bisbe d’Elna (Rosselló), on ha exposat el nou full de ruta del Consell de la República en la situació política actual i ha dit que el Consell no renunciava ni a la confrontació ni a la unilateralitat per assolir l’objectiu de la independència.

“Hem de girar full a la desmobilització, i sobretot a la desunió, que és la mare de tots els mals”, ha dit, i ha remarcat la importància de fer-ho davant el calendari polític per la tramitació de la llei d’amnistia: “D’aquí a l’estiu han de passar coses i nosaltres, el Consell, hem d’intentar de revertir molts d’aquests aspectes negatius.” Ha defensat que el Consell de la República, per diversitat territorial, pluralitat ideològica i capacitat de resistència, tenia les condicions per posar-se al capdavant de l’independentisme, i ha demanat un canvi de mentalitat i moral de victòria.

“Sense deixar de ser exigents, crítics i inconformistes, deixem-nos de lamentar per les cantonades de l’independentisme. Passem aquesta etapa de dol i posem en valor tot allò que hem fet, que és molt”, ha clamat. Tot seguit, ha reivindicat la gesta de la mobilització independentista sostinguda que va culminar en el referèndum del 2017: “Hi ha molt pocs pobles, potser cap a la Unió Europea, que en l’època contemporània hagin estat capaços de fer el que hem fet en aquest país.” Alhora, ha demanat d’aixecar el cap per com l’independentisme català ha entomat la força repressora de l’estat espanyol: “No ho hem de viure amb melangia, l’hem de viure amb orgull de vencedors perquè no ens han doblegat. Prou de lamentar-nos!”

Ha dit que la confrontació no s’havia acabat, perquè tampoc no s’havia acabat la repressió –“ni s’acabarà mai per més lleis que fem”–, i que s’havia d’afrontar: “N’hi ha que volen defugir la confrontació, però nosaltres no.” Tampoc, ha dit, renuncien a la unilateralitat perquè és una de les estratègies que tenen els pobles per a autodeterminar-se. De fet, ha dit que per més que algú digués que renunciava a la unilateralitat, no podia pas treure-la del mapa, perquè era un dret col·lectiu del poble: “La declaració d’independència és feta i és vàlida. La va fer el parlament i no l’ha desfeta ningú. L’únic òrgan que té capacitat per desfer-la és el parlament. La nostra unilateralitat no és la declarativa, és la pràctica. La que ha de fer materialment possible que Catalunya sigui independent.”

Trobar una estratègia comuna

Puigdemont ha demanat que l’independentisme tornés a estar més unit i que tingués una conversa comuna sobre com continuar el procés: “Una conversa d’ambició, positiva, d’acció. Les converses són riques quan són diverses. Tornem a parlar d’allò que ens ha portat a ser on som, fem-ho cadascú amb la seva visió, legítima, però apleguem una conversa compartida.” Ha reivindicat que, quan l’independentisme n’ha estat capaç, els resultats han estat extraordinaris: “En aquella experiència de pocs mesos en què vam tenir una conversa compartida vam fer la cosa més meravellosa que el catalanisme ha fet en cent anys, que és el referèndum del Primer d’Octubre.”

En aquesta recerca d’una estratègia comuna, ha demanat de partir dels aprenentatges des del 2017. “A partir dels aprenentatges adquirits sobre nosaltres mateixos, però també dels nostres enemics, que volen destruir la llengua i la nació, articulem una proposta d’acció”, ha dit. I ha reivindicat, ací, el document “Preparem-nos”, la proposta estratègica del Consell de la República per a bastir les condicions per a tornar a fer un embat.

En aquest sentit, ha dit que ara venia una etapa nova: “Tot el que hem fet fins ara, pren tot el sentit. Ens preparàvem per arribar a aquest moment per deixar enrere, si hi ha la possibilitat, l’exili. Si podem treure la llosa sobre moltes famílies que encara pesa. En aquesta nova etapa haurem d’aprendre a no posar la lluita antirepressiva com una prioritat i poder destinar els recursos econòmics i materials al servei de la independència.” Per això, ha dit que un dels motius de la llei d’amnistia era facilitar les condicions d’aquesta nova etapa.