Puigdemont juga l’última carta al Suprem per fer rectificar Llarena amb l’amnistia

L’advocat Gonzalo Boye ha presentat en nom del president Carles Puigdemont un recurs d’apel·lació al Tribunal Suprem espanyol contra la decisió del magistrat Pablo Llarena de no aplicar-li la llei d’amnistia al delicte de malversació pel qual el persegueix, contravenint el sentit mateix de la llei. És el darrer moviment de Puigdemont al Suprem abans de poder recórrer al Tribunal Constitucional espanyol. Ara serà una sala de tres magistrats de la sala penal del Suprem que examinarà els arguments aportats per Boye, entre els quals hi ha el fet que Llarena va fer una interpretació esbiaixada de la llei, quan va entendre que les despeses per a organitzar l’1-O havien significat un enriquiment personal de tipus patrimonial de Puigdemont i la resta d’acusats o condemnats per malversació; o que el referèndum comprometia l’estabilitat financera de la Unió Europea.

Per això, l’advocat fa valer en bona part el vot particular de la magistrada del Suprem Ana Ferrer, que va refusar aquests arguments i va alertar que no concedir-li l’amnistia podia vulnerar dret del principi de legalitat als beneficiaris de la llei. 

La clau de la resposta que pugui tenir Puigdemont a aquest recurs serà la composició de la sala d’apel·lacions, és a dir, quins seran els tres magistrats que la integraran. Boye demana al recurs que ha presentat que li ho notifiquin, perquè “és important a l’efecte d’exercir el dret de recusar derivat del dret d’un jutge imparcial”.

Perquè ara per ara hi ha ben bé la meitat de la sala penal del Tribunal Suprem contaminada per a poder resoldre el recurs de Puigdemont; Llarena, lògicament, ja no en podria formar part, però tampoc cap dels magistrats que van formar part de la sala que va condemnar per l’1-O els dirigents independentistes: Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Antonio del Moral i Ana Ferrer, però també Carmen Lamela, que fou la magistrada que va admetre a l’Audiència espanyola la primera querella per rebel·lió, sedició i malversació contra els dirigents de l’1-O, la que va emetre la primera euroordre contra Puigdemont i els consellers exiliats.

I encara hi ha el dubte de si haurien d’abstenir-se de formar part de la sala d’apel·lació els tres magistrats que van confirmar el processament per malversació agreujada contra tots ells, és a dir, Susana Polo, Eduardo Porres i Vicente Magro.