04.09.2023 - 21:40
Pedro Sánchez deia fa menys de dos mesos: “Puigdemont era una problema fa cinc anys, ara és una anècdota. I la seva paraula val tant com la declaració d’independència, és paper mullat.” El candidat del PSOE tornava a fer una campanya agressiva contra el president a l’exili, pocs mesos després d’haver promès –per enèsima vegada– que la reforma del codi penal espanyol pactada amb ERC permetria d’extradir-lo abans no acabés l’any. I ara el president espanyol es troba que necessita els vots del partit de Puigdemont per poder ser president, i que avui a les onze del matí a Brussel·les, Puigdemont, aquell de qui la paraula no valia res segons Sánchez, farà públiques les condicions per a poder arribar a ser investit, i que inclouran l’amnistia i l’autodeterminació. Els termes exactes del punt de la partida de Junts d’una negociació que encara no ha començat els detallarà el president, i ho farà després d’haver estat validat públicament com a interlocutor per part d’una vice-presidenta del govern espanyol.
Perquè la fotografia d’ahir de Yolanda Díaz amb Puigdemont a Brussel·les és això. Tots dos van mantenir una reunió de tres hores, conjuntament amb Jaume Asens i amb Toni Comín, que trenca la dinàmica en la política espanyola d’aïllament del president a l’exili com a interlocutor vàlid. I ho va fer al Parlament Europeu una vice-presidenta espanyola, per més que estigui en funcions i que la Moncloa aclarís ràpidament que Díaz hi anava només en qualitat de dirigent de Sumar. Però la imatge és allò que importa, en aquest cas, i per això la dreta espanyola s’ha encès tant.
Als socialistes tampoc no els ha agradat, s’han queixat d’haver-se assabentat de la reunió a última hora i s’han afanyat a desmarcar-se’n. El PSOE encara no ha trencat el seu silenci sobre la llei d’amnistia, perquè ara es voldria centrar a desgastar tant com pogués Alberto Núñez Feijóo en el seu lent compte enrere vers el 26 i 27 de setembre, quan se sotmetrà a una sessió d’investidura condemnada al fracàs. I aleshores començarà el compte enrere de dos mesos perquè Pedro Sánchez pugui ser investit abans no es convoquin unes noves eleccions espanyoles.
Però la força dels fets, com la fotografia amb Díaz i la conferència d’avui, empenyen el PSOE a haver-se de moure en un marc de converses que l’incomoda, tant per la possibilitat d’una llei d’amnistia que fins fa ben poc deia que era impossible perquè era inconstitucional com, sobretot, per l’exigència d’un referèndum pactat que els socialistes no podran ni voldran acceptar. El president José Montilla, una de les veus socialistes més flexibles, hi tanca la porta. El PSOE dóna senyals d’estar disposat a parlar d’una possible llei d’amnistia, o d’alguna cosa que s’hi pugui assemblar remotament, però no pas d’anar més enllà.
Pedro Sánchez parlava ahir de Catalunya en un acte a l’Ateneo de Madrid i, tot i que ja era pública la reunió entre Puigdemont i Díaz, no en va dir ni una paraula. Ni tampoc no es va referir textualment a la possibilitat d’una amnistia. “Aquests darrers anys hem pres mesures valentes, arriscades, de vegades incompreses per una part de la societat espanyola, però ho hem fet amb una finalitat, que és continuar avançant en la solució de la greu fractura que vam heretar a Catalunya. Per tant, optem pel diàleg i per la concòrdia, que són la millor solució a aquesta crisi. És una solució plenament constitucional, que ha funcionat, perquè Catalunya està infinitament millor avui que no fa un lustre, i ha arribat el moment de ser coherents i de continuar avançant […]. És el moment de girar full.”
Això és tot allò que ha dit fins ara públicament Sánchez. I caldrà veure, després de la conferència d’avui, de quina manera reben els socialistes les condicions que exposi el president Puigdemont. S’espera que la sala France de l’Hotel Thon de Brussel·les, a tocar de la seu de les institucions europees, sigui ben plena. Hi haurà representants d’ERC, els diputats Teresa Jordà i Francesc-Marc Álvaro, i de la CUP, el diputat Carles Riera i el portaveu del secretariat nacional, Edgar Fernández.