26.02.2025 - 21:40
Hi ha una remor de fons que ve de Madrid i que s’ha escampat també per Barcelona aquestes darreres setmanes. Aquesta remor (que no deixa de ser un rumor) diu que la resolució de l’amnistia del Tribunal Constitucional espanyol (TC) serà molt abans que no es preveia fa uns mesos i que aquesta primavera el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig ja podrien tenir oberta finalment la porta del retorn amb l’aixecament de les ordres de detenció. No hi ha cap font judicial ni política que confirmi aquesta possibilitat, però els fets i els ritmes judicials fan que això sigui possible. Ara bé, amb un condicionant molt important: jurídicament, la majoria “progressista” actual al TC pot facilitar una resolució ràpida del litigi sobre la llei d’amnistia o bé pot fer-la encallar indefinidament, i això dependrà en gran manera de la voluntat política d’aquesta majoria que controla el president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, un home pròxim al PSOE amb fil directe a la Moncloa.
El TC va per feina
Quan va començar l’any judicial, el setembre de l’any passat, el TC va fer córrer que preveia de resoldre els recursos contra la llei d’amnistia a final d’aquest any, però ara sembla que la resolució pot arribar força abans, si fem cabal d’aquests rumors que alimenten alguns mitjans de Madrid. Hi ha un fet innegable, que és la rapidesa amb què el ple del TC ha ventilat tota la qüestió prèvia de les recusacions de magistrats: ha resolt de cop la recusació del magistrat José María Macías, el més bel·ligerant contra l’amnistia i contra l’independentisme, de tots els recursos que hi ha pendents sobre la llei, de la qüestió d’inconstitucionalitat que va presentar el Tribunal Suprem fins a la deliberació sobre els recursos d’empara que han presentat els ex-presos polítics i que presentaran els exiliats, passant per tots els recursos presentats pel PP i pels governs autonòmics presidits per aquest partit.
La sortida de Macías de les deliberacions i el manteniment de la magistrada Laura Díez (del sector afí al PSOE) fa que, a priori, la majoria favorable a la constitucionalitat de l’amnistia sigui de sis a quatre, i que es redueixi el marge per a sorpreses de darrera hora.
Amb això resolt, el TC ha començat a entrar en matèria, i ha decidit de prioritzar el recurs del PP a la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem (contra la lògica habitual), segons que va informar El Español. Aquesta informació –prou creïble, atesos els contactes amb la cúpula judicial de qui la signa– deia que Conde-Pumpido havia designat ponent de la sentència la magistrada del seu sector i vice-presidenta del tribunal, Inmaculada Montalbán, perquè li corresponia per torn. I Montalbán va encarregar a sis lletrats del TC l’elaboració d’un esborrany de ponència en un termini de dos mesos, que acabaria a començament o a mitjan mes d’abril.
El fet de prioritzar la resolució del recurs del PP contra l’amnistia permetria al TC de tenir resolt el gruix de les objeccions jurídiques contra la llei, de manera que, després, podria anar més ràpidament a resoldre tant la qüestió d’inconstitucionalitat del Suprem (més centrada en la suposada vulneració del principi d’igualtat davant la llei i del principi de seguretat jurídica) com els recursos presentats pels governs autonòmics. El TC hi podria fer via aplicant la doctrina de la primera sentència.
Però, per més que la primera sentència resolgui d’una manera integral la constitucionalitat de la llei d’amnistia, això no garanteix pas que la llei s’apliqui ni als condemnats per malversació en el judici contra el Primer d’Octubre ni als exiliats. Perquè l’aplicació de la llei depèn del Suprem, que pot dir que, si bé la llei és constitucional d’acord amb el que hagi resolt el TC, no es pot aplicar als condemnats o perseguits per malversació. Perquè poden mantenir la interpretació aberrant segons la qual aquella pretesa malversació implicava un enriquiment patrimonial i això és incompatible amb la literalitat de la llei d’amnistia. A més, el Suprem ja va advertir que, quan tingués la resposta del TC, es reservava el dret de recórrer al Tribunal de Justícia de la Unió Europea amb la presentació de preguntes pre-judicials que podrien allargar encara més el procediment.
La clau, els recursos d’empara
Així, doncs, la clau de tot plegat rau en els recursos d’empara al Tribunal Constitucional perjudicats per la desobediència a la llei que fa el Suprem. Serà la resolució d’aquests recursos i la possible concessió de mesures cautelars (o cautelaríssimes) allò que determinarà si, efectivament, Puigdemont, Puig i Comín podran tornar aquests mesos vinents i si Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa i Jordi Turull deixaran d’estar inhabilitats aviat.
El TC ja va admetre a tràmit (l’11 de febrer proppassat) els recursos d’empara que hi van presentar (el 12 de novembre) els ex-presos condemnats per malversació. Tres mesos entre la presentació del recurs i l’admissió a tràmit. Ara el tribunal estudia si concedeix la petició de mesures cautelars que acompanyava el recurs d’empara, que vol dir que mentre no resolgui si, efectivament, el Suprem els ha vulnerat drets fonamentals quan no els va aplicar l’amnistia, els concedeix l’aixecament de la inhabilitació de manera cautelar. Aquesta decisió podria arribar d’ací a poques setmanes, fins i tot el mes vinent, segons diverses fonts jurídiques consultades per VilaWeb.
Serà un moment important, perquè determinarà el capteniment del Tribunal Constitucional amb els recursos d’empara. Entre algunes de les defenses dels represaliats hi ha un cert temor que el tribunal s’empesqui algun argument jurídic per a desempallegar-se de les peticions d’empara, tant dels condemnats com dels exiliats: que allò que ha decidit el Suprem sobre l’aplicació pràctica de la llei d’amnistia no entra dins les competències del Constitucional, sinó que forma part de l’àmbit de la legalitat ordinària. I que això seria compartit per magistrats tant del bloc conservador com del progressista.
Si el TC apliqués aquest criteri, rebentaria qualsevol opció d’un retorn més o menys imminent de Puigdemont, perquè dependria de la resposta favorable que tingués la seva petició d’empara, quan la pugui formular. Els magistrats del TC (especialment els del bloc afí al PSOE) tenen a les mans arguments jurídics tant per a desestimar les empares i les cautelars com per a acceptar-les, i a ningú no se li escapa l’alt component polític del procediment, i la capacitat del PSOE de pressionar amb això en el seu particular estira-i-arronsa amb Junts en la negociació, tant a Suïssa com a Madrid.
El moment de Puigdemont
Puigdemont, Comín i Puig encara són presoners (jurídicament) del Tribunal Suprem. El seu recurs contra la inaplicació de l’amnistia del jutge Pablo Llarena és pendent de resolució per la sala d’apel·lació del tribunal, formada per Vicent Magro, Eduardo Porres i Susana Polo. Aquest 10 de març hi ha fixada la vista d’apel·lació, i no serà fins unes quantes setmanes després, un mes a tot estirar, que hi podria haver la resolució final sobre el recurs d’apel·lació, que serà previsiblement desestimat. Però serà el moment que s’obrirà la porta del TC per a tots ells.
Caldrà veure, en primer lloc, quan podran presentar el recurs d’empara al TC, tan bon punt el Suprem hagi resolt l’apel·lació. Això podria ser a començament del mes d’abril, si no hi ha hagut cap més estratègia dilatòria dels tres magistrats d’aquesta sala.
Puigdemont acompanyarà el recurs d’una petició de mesures cautelars, i probablement de cautelaríssimes, perquè el TC li aixequi l’ordre de detenció de manera immediata; la diferència entre les unes i les altres és la rapidesa: el TC pot trigar unes quantes setmanes o bé uns quants mesos a resoldre la petició de cautelars, com ja veiem en el cas dels ex-presos. Però la petició de cautelaríssimes s’ha de resoldre en el moment de decidir sobre l’admissió a tràmit del recurs. Amb els ex-presos el TC va tardar tres mesos (amb vacances de Nadal pel mig) a admetre a tràmit els recursos; en el cas dels exiliats, podria anar una mica més ràpid, però no gaire més. De manera que la decisió sobre l’admissió a tràmit i –sobretot– la primera decisió sobre una petició de cautelaríssimes podria arribar entre el maig i el juny.
El TC podria obligar a aixecar l’ordre de detenció de Puigdemont cap al mes de juny sempre que es complís aquest calendari més favorable (i del tot hipotètic) i hi hagués la voluntat de la majoria de magistrats afins al PSOE de concedir-li unes mesures cautelaríssimes. Si Puigdemont hagués de dependre de la petició de cautelars, probablement, s’hauria d’esperar fins passat l’estiu. I per tenir resolt el fons del recurs per part del TC, a final d’any.
La previsió d’un possible retorn imminent de Puigdemont té una certa base jurídica, és efectivament possible, però té encara massa condicionants de tipus judicial i, sobretot, polític.
