Puigdemont reconeix l’incompliment espanyol amb el català a la UE però no dóna la batalla per perduda

El president Carles Puigdemont acusa la representació espanyola a la Unió Europea de no haver “desbordat entusiasme” a l’hora de defensar i negociar l’oficialitat del català a la Unió Europea. “La feina de lobby no ha estat la mateixa com quan havien de convèncer els països europeus de totes les maldats que se’ns han atribuït (i que ells han ajudat a construir, tot sigui dit) per tal de desacreditar el moviment cap a la independència”, ha escrit, per valorar la constatació que l’oficialitat del català no s’aprovarà abans que Espanya perdi la presidència de torn del Consell de la Unió Europea.

Puigdemont diu que, “fins fa pocs dies, els únics dubtes que hi havia eren de tipus polític i sobretot vinculats a l’ofensiva del Partit Popular”, però que, sigui com sigui, “ja se sap que a Europea hi ha moltes maneres de convèncer els països reticents”. “Pregunteu a García-Margallo què li va costar a Espanya refredar l’empatia de certes repúbliques bàltiques amb el moviment independentista català”, recorda.

De la seva perspectiva, l’oficialitat del català ha topat fins ara amb dos obstacles principals. “El primer, que l’estat espanyol ha hagut de desfer en molt poc temps una estratègia de bloqueig que venia de molt lluny i de molts governs, tant del PP com del PSOE”, diu. No pas per convicció, argumenta, sinó per la demanda política que li va fer Junts per Catalunya, i comenta la poca iniciativa demostrada fins ara per la representació espanyola a la Unió Europea. Tot i això, recorda que va valorar positivament la manera com el ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, defensava que el català havia de ser oficial, “d’una manera coherent amb els nostres arguments”. “Un fet inèdit i positiu, però insuficient”, diu.

El segon obstacle per a l’oficialitat del català ha estat el Partit Popular, diu: “Des del primer dia ha tingut interès a fer descarrilar una proposta que formava part dels acords polítics que podien facilitar un govern del PSOE i Sumar a l’estat espanyol. Han espanyolitzat la política europea més enllà del que es podien permetre, i han acabat provocant situacions delirants com la del ministre italià d’Afers Exteriors, Antonio Tajani: un guardonat amb el premi Princesa d’Astúries (se suposa que pels seus serveis a Espanya) liderant l’oposició a la proposta de l’estat espanyol perquè una llengua que també és parlada a Itàlia no pugui ser oficial a la UE.” I afegeix: “Les reticències inicials d’alguns països amb governs populars s’expliquen, en gran manera, per la pressió política i no tant per les raons adduïdes, les quals han estat degudament rebatudes.”

Ara que ha quedat clar que no s’aprovarà abans d’acabar l’any, Puigdemont insisteix que això no significa que l’oficialitat del català a la Unió Europea hagi quedat descartada: “El camí iniciat és irreversible, encara que demani més temps. I cal utilitzar més eines i recursos per a defensar la posició i vèncer la principal reticència que semblen trobar-hi els serveis jurídics del Consell, si cal fins a les últimes conseqüències.” Això vol dir, segons Puigdemont, portar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), “on l’estat espanyol ha de defensar sense complexos que no és necessari reformar els tractats de la Unió perquè una llengua sigui oficial”.

Puigdemont defensa que hi ha “informes jurídics independents i d’una gran solvència” que desmenteixen la posició dels serveis jurídics, i que cal lluitar a favor d’aquesta posició “de manera més desacomplexada i proactiva”. La Plataforma per la Llengua va presentar un informe de dos acadèmics europeus que exposava que no hi havia cap obstacle jurídic per a l’oficialitat, i que afirmava que la negativa a la semi-oficialitat demanada el 2004 pel govern espanyol no s’ajustava al dret europeu.

“Els mesos a venir han de servir perquè l’estat espanyol faci la feina pendent i planti cara als qui el desafien, si vol ser creïble en la seva reclamació perquè el català sigui llengua oficial de la UE”, diu Puigdemont. I remarca: “Des del punt de vista de la construcció europea, no té cap justificació que una llengua autòctona parlada per milions de ciutadans europeus no sigui oficial. Cap ni una. I això, malgrat la demora, ja ho saben la majoria dels països de la Unió. Per no dir tots.”

Podeu llegir a continuació els missatges de Puigdemont:

Que la idea inicial que s’arribés al final de la presidència espanyola del Consell de la UE amb l’aprovació de l’oficialitat del català no hagi estat possible no significa, però, que les opcions d’assolir-ho hagin desaparegut per aquest fet. El camí iniciat és irreversible,…

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) December 12, 2023