15.07.2020 - 11:01
|
Actualització: 15.07.2020 - 12:13
El president Carles Puigdemont publicarà el llibre M’explico. De la investidura a l’exili. És la primera part del dietari escrit amb col·laboració de Xevi Xirgo, director del Punt Avui, i editat per la Campana. El llibre és el resultat d’un seguit d’anotacions personals que el president ha escrit aquests darrers quatre anys. Era previst que es publiqués el 2 d’abril, però la pandèmia va obligar a ajornar-ho. Finalment, sortirà el dia 23 de juliol, data escollida pel sector editorial per a celebrar Sant Jordi. La segona part del dietari, La lluita a l’exili, es publicarà la darrera setmana d’agost. Tots dos títols es podran comprar a les llibreries i també en plataformes digitals en català i castellà, en aquest cas sota el segell Plaza & Janés.
Fa mesos que el diari Punt Avui va avançar un fragment del llibre, el que tracta sobre la reunió secreta a la Moncloa entre Puigdemont i Rajoy l’11 de gener de 2017, en què el president espanyol li va dir que l’estat espanyol impediria el referèndum. A més a més, RAC-1 va publicar un manuscrit amb reflexions del president datades el 16 d’octubre de 2017, quan la jutgessa Carmen Lamela va enviar Jordi Cuixart i Jordi Sànchez a la presó.
Al gener, Puigdemont explicava que Mariano Rajoy li havia volgut dir personalment que no acceptaria el referèndum, que l’impediria. Diu que el president espanyol estava molt dolgut perquè arran del procés Vox li havia posat dues querelles per deixadesa de funcions. ‘No el veig, el referèndum. No el veig i no me’l crec’, insistia. En aquest punt de la conversa, Puigdemont va defensar que la Generalitat havia intentat de resoldre el conflicte polític per totes les vies, però que sempre havia topat amb Madrid. ‘Nosaltres hem intentat resoldre’l, aquest problema. Abans d’arribar al punt en el qual som ara vam proposar l’estatut, el pacte fiscal… però no ha funcionat res. A Catalunya hi ha un malestar creixent i una gran insatisfacció, i aquests últims anys ha cristal·litzat una alternativa, que és la independència’, digué. Per això, Puigdemont demanava a Rajoy quina proposta tenia la Moncloa i l’estat espanyol per a Catalunya. I el president espanyol s’entestava a dir que no de tot.
—Mariano Rajoy [M. R.] Jo no tinc per què proposar res.
Carles Puigdemont [C. P.] No et demano que proposis res. Et pregunto quina solució teniu per a resoldre un problema que també és vostre.
—M. R. Es que la situació és la que és. I no tinc per què treure’m res del barret.
—C. P. No es tracta d’inventar-se res. Hi ha qui ha parlat públicament d’una reforma de la constitució i hi ha altres propostes. Tu què creus?
—M. R. Una reforma… per a què? És que jo això no ho veig, no ho veig.
—C. P. Llavors no hi ha cap solució per a un problema que tots dos compartim que existeix, i que nosaltres proposem resoldre a través de la independència. Què proposeu vosaltres? Continuar com estem ara?
—M. R. Sí, sí. Jo he vingut a governar… no per a altres coses. Hi ha el que hi ha.
Finalment, Puigdemont proposà a Rajoy que vingués a Catalunya i visités el Palau de la Generalitat. La intenció era mantenir el contacte, però Rajoy li respongué: ‘Ja ho havia pensat, però si he de venir a Catalunya, quan tots dos sabem que no tenim res de què parlar, també és una mica incòmode.’
Reflexions sobre el 3-O, la independència i la violència
A l’anotació del 16 d’octubre de 2017, Puigdemont reflexiona sobre el discurs de Felipe VI del 3 d’octubre. Diu que n’està decebut i el qualifica d’inaudit i inadmissible. ‘El rei va ser un irresponsable, va encoratjar a crispar l’ambient i a envalentir els qui es creuen amb el dret d’humiliar-nos a través de la repressió. He de reconèixer que vaig anar a dormir amb una gran angoixa’, escriu.
Així mateix, reflexiona sobre la violència i assegura que tem un esclat que pugui arrossegar ‘gent de banda i banda en aquell terreny incert i perillós en què la força, el menyspreu, la intolerància, la manca de respecte i el buit mutu s’imposen a la discussió democràtica’. De totes maneres, assegura que la majoria de la societat catalana té una actitud de rebuig a la violència, malgrat que la Moncloa i la FAES somniïn ‘una devastació nacional’.
