Puigdemont diu a Llarena que ha d’aixecar “inevitablement” l’ordre de detenció per l’amnistia

El president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín han presentat al Tribunal Suprem espanyol, per mitjà del seu advocat, Gonzalo Boye, les al·legacions amb què demanen a Pablo Llarena que apliqui la llei d’amnistia, arxivi la causa contra ells per malversació i desobediència i que aixequi immediatament les ordres de detenció estatals, que el jutge encara manté vigents. Avui acabava el termini de cinc dies hàbils que va donar a les parts perquè presentessin al·legacions sobre l’aplicació de l’amnistia a aquesta causa, amb una atenció especial al delicte de malversació. Els quatre fiscals rebels del Suprem, els que fins ahir tenien la causa contra l’1-O entre mans, van defensar aferrissadament que no es podia amnistiar perquè havia implicat un enriquiment personal, que és l’excepció que la llei introdueix a aquest delicte.

Finalment, els quatre fiscals han estat apartats de la causa perquè es va imposar el criteri de la fiscalia general de l’estat, que acabarà presentant un informe en què demanarà que s’amnistiï tant la malversació com la desobediència en la causa contra l’1-O i que s’aixequin les ordres de detenció contra els exiliats.

En l’escrit, Boye diu: “Per més que no existís l’article 4.b de la llei d’amnistia [el que diu que han de quedar sense efecte les ordres de detenció], resultaria inevitable l’aixecament de les mesures privatives de drets que es trobin en vigor en el moment de la promulgació de la llei.” Perquè “en la ponderació de drets és evident que ha de prevaler el dret de la llibertat personal.”

Sobre el delicte de malversació, Boye recorda al Suprem que fou el mateix tribunal que va dir que en relació amb el Primer d’Octubre no hi havia hagut pas un enriquiment personal dels condemnats ni dels encausats, que és l’excepció que la llei estableix perquè no s’hi apliqui l’amnistia. A principi del 20203 el Suprem va argumentar que hi havia hagut ànim de lucre en el suposat desviament de fons públics per a finançar el referèndum del Primer d’Octubre, perquè, d’aquesta manera, podia sostenir que el tipus de malversació aplicable després de la darrera reforma del codi penal era l’agreujat.

I per fer-ho, deia que l’ànim de lucre no implicava necessàriament un enriquiment personal, que era evident que cap dels dirigents perseguits o condemnats no havia obtingut. I per això precisament la llei exclou de l’amnistia el supòsit de la malversació amb enriquiment personal i, en canvi, diu explícitament que s’ha d’amnistiar si ha servit –segons l’acusació o les condemnes– per al finançament de l’1-O.