Puigdemont vol convertir Junts per Catalunya en un partit

TEMA DEL DIA
Endreçar. Després de dues derrotes seguides contra ERC sembla que finalment alguna cosa es mou a Junts per Catalunya. Els republicans exhibeixen els resultats de les municipals com el començament d’un cicle d’hegemonia política que ja va arrencar a les eleccions espanyoles. Tot i que Junts per Catalunya ha obtingut més batllies, ERC els ha superat per 283.000 vots, ha guanyat a Barcelona i Lleida i ha consolidat la penetració a l’àrea metropolitana. En veient això, el president Carles Puigdemont, de Waterloo estant, ha proposat ‘fer endreça’ entre les diverses marques que actualment té l’espai polític que encapçala, que són el PDECat, Junts per Catalunya i la Crida, actualment en hibernació. L’objectiu és arribar a les eleccions catalanes amb una sola marca política ben definida, transversal ideològicament i inequívocament independentista.

Junts per Catalunya fa autocrítica sobre el resultat de les municipals, que consideren negatiu, però recorden que les eleccions del 21 de desembre de 2017 i les europees de diumenge les van guanyar ells: el 21-D per 15.000 vots i el 26-M amb 250.000 vots més que els republicans. Per tant, pensen que encara hi ha partit. Una primera conclusió que en treuen és que quan Junts per Catalunya ha tingut de cap de llista Carles Puigdemont ha passat davant d’ERC. El resultat de les europees, en què Puigdemont es va imposar clarament a Oriol Junqueras, l’exhibeixen com a trofeu. Una altra conclusió és que Puigdemont ha eixamplat la base de Junts per Catalunya guanyant electors no solament d’ERC i de la CUP, sinó també dels comuns i fins i tot del PSC. En municipis com ara Granollers, el socialista Josep Mayoral va aconseguir la majoria absoluta, però a les europees va guanyar Puigdemont amb el 25,7%.

La prioritat de Puigdemont fins al 2 de juliol, data de constitució del Parlament Europeu, és aconseguir de ser eurodiputat en plenes condicions, cosa que inclou la immunitat parlamentària. Les autoritats espanyoles provaran d’evitar-ho i la batalla legal serà dura, però Puigdemont confia en el seu advocat, Gonzalo Boye, per guanyar-la. Això no li impedirà de participar en aquesta refundació de l’espai polític que encapçala. El seu lideratge no és qüestionat a Junts per Catalunya, ni a la Crida ni al PDECat, on aquesta setmana David Bonvehí l’ha ratificat. D’una altra banda, és el principal actiu electoral per a les pròximes eleccions catalanes si no és inhabilitat per les autoritats espanyoles. En això sembla que hi ha consens. L’altre lideratge que podria recuperar-se és el d’Artur Mas, que d’aquí a nou mesos ja podrà presentar-se a unes eleccions, tot i que alguns sectors consideren que és massa identificat amb l’etapa convergent i s’estimen més deixar pas a nous polítics com ara Elsa Artadi, Albert Batet i Miquel Buch.

El problema no és de lideratge, sinó com es passa de tres marques a una sense perdre actius i evitant un risc d’escissió que hi ha sobre la taula, encapçalat en teoria per Marta Pascal però ara com ara no consumat. A l’arrencada del procés, sembla que hi ha consens que la nova formació política ha de mantenir el nom de Junts per Catalunya, que ja és a totes les institucions i que, tot i el mal resultat a les municipals, no consideren cremat. El problema és que ara com ara Junts per Catalunya només és una marca electoral propietat del PDECat i no funciona com a partit, no té estructura territorial, ni militants ni direcció orgànica. Passar de marca a partit implicaria que el PDECat acceptés de ser-hi, cosa que Puigdemont veu essencial, i integrar-s’hi.

Quant a la Crida, dirigida per Jordi Sánchez de la presó estant, Junts per Catalunya considera que ha deixat de tenir sentit, perquè va néixer per unir l’independentisme i aquest objectiu ja és impossible, ara que ERC ha assolit l’hegemonia que cercava. Molts membres i dirigents de la Crida han participat en candidatures de Junts per Catalunya i la majoria d’associats del PDECat hi són adherits. En canvi, no ha aconseguit atreure membres d’ERC, fora del batlle de Montblanc, Josep Andreu, que ja ha dit que no pensa abandonar les files republicanes. Fonts de Junts per Catalunya recorden que encara no han començat les converses, que no s’activaran fins que no s’hagin constituït els ajuntaments, el 15 de juny, però que treballaran durant l’estiu per enllestir el nou partit a la tardor, per si de cas hi hagués eleccions catalanes anticipades, unes eleccions que no volen pas.

MÉS QÜESTIONS
Puig, disposat a pactar amb Ciutadans a Alacant per frenar Vox. Nou tomb en la política d’aliances dels socialistes. Fins ara, el PSPV només prenia en consideració pactes amb els socis del Botànic, és a dir Compromís i Unides Podem. Però ara pot canviar per la pressió de la direcció del PSOE a Ciutadans perquè accepti acords de govern en municipis i comunitats autònomes que excloguin Vox i, de rebot, el Partit Popular. Aquest canvi d’estratègia pot afectar Alacant, on diumenge el PP i el PSPV van empatar a 9 regidors. L’esquerra no hi té majoria absoluta, però PP, Ciutadans i Vox, sí. El secretari general del PSPV, Ximo Puig, ha ofert generositat a la formació d’Albert Rivera si no permet que sigui l’extrema dreta que decideixi. El secretari d’Organització, José Muñoz, ha estat més concret i els ha ofert de pactar tant la batllia de la ciutat com a la diputació per tal que Vox no entri al govern. Ciutadans respon que aquesta negociació s’abordarà en el comitè específic de la direcció estatal del partit per a dissenyar l’estratègia global de pactes i valorar la situació concreta de cada municipi. La decisió dels socialistes d’obrir la porta a pactar amb Ciutadans arriba justament la setmana que comencen les negociacions entre el PSPV, Compromís i Unides Podem per pactar el nou Botànic i la resta d’institucions locals valencianes. De moment, Podem d’Alacant, amb dos regidors, ja ha advertit que només donaria suport a un pacte PSPV-Cs si hi ha coincidència programàtica i ha demanat que no es decideixi a València. La maniobra d’Alacant respon a l’estratègia estatal del PSOE de cercar pactes amb Ciutadans que podria incloure el govern espanyol, si Albert Rivera aixeca el vet. Precisament, Pedro Sánchez s’ha reunit avui amb Emmanuel Macron, per visualitzar la seva sintonia i pressionar el referent europeu de Ciutadans per a acostar posicions.

El PSPV vol un lideratge compartit amb Ribó a l’ajuntament. La secretària general del PSPV a la ciutat de València i cap de llista a les municipals, Sandra Gómez, ha anunciat que després del resultat de les eleccions del diumenge és el moment d’abordar el lideratge conjunt entre Compromís i els socialistes dins el govern municipal, perquè del seu punt de vista és el que ha decidit la ciutadania amb els vots. Gómez, doncs, demana més poder dins el nou consistori perquè els socialistes –diu– han sortit ‘reforçats’ a les urnes. A banda aquest lideratge conjunt, no ha precisat més, perquè primer s’ha de parlar del programa i dels objectius de la ciutat per a aquests anys vinents i en acabat del repartiment de regidories. Només ha demanat de canviar algunes dinàmiques i inèrcies. El PSPV ja ha proposat a Compromís de fer una primera reunió dijous per començar a definir els objectius de la ciutat durant el mandat vinent.

Armengol no confirma amb qui pactarà per governar. Francina Armengol va guanyar clarament les eleccions de diumenge passat, amb 19 escons, però la majoria absoluta del parlament és de 30. En teoria ha de pactar per governar amb estabilitat, com va fer la legislatura passada amb Més per Mallorca i Unides Podem, quan el PSIB en tenia 14. Amb 4 més, no descarta de governar tota sola. És una posició de força abans de començar a negociar amb els seus socis. En una entrevista a IB3 Ràdio ha explicat que encara no tenia decidit amb quins partits pactaria per a la investidura, per bé que parlarà amb tots els partits ‘que tinguin un projecte d’esquerres’. Pel que fa a les negociacions, ha subratllat que a l’hora de crear govern el seu partit es fixarà en els projectes concrets, més que no en la investidura en si. Sobre un govern amb Més i Unides Podem, ha fugit d’estudi: ha dit que era molt aviat i que encara no s’havien assegut a parlar, tot i que és conscient, ha afegit, que l’hemicicle té 32 escons d’esquerra, en referència als possibles socis. L’excusa per a no concretar més és que han passat pocs dies després de les eleccions i no hi ha hagut cap reunió. Tampoc no ha volgut precisar si hi haurà consellers independents en el nou executiu i ha reivindicat el paper del PSIB la legislatura passada, perquè va ser el partit que tenia més clar el projecte polític, quan es van signar els Acords pel Canvi. Armengol ha assegurat que els primers sis mesos de govern aplicarà mesures per a facilitar l’accés a l’habitatge i aprovarà un règim fiscal per a les Balears.

Un estudi de la cambra veu viable un aeroport dins Andorra. L’informe que va encomanar la cambra de comerç sobre la possibilitat de construir un aeroport a Andorra indica que el projecte és viable i que satisfaria les necessitats que pot tenir el país en l’àmbit aeroportuari. L’estudi va ser encarregat a una empresa francesa que va fer un desenvolupament dels treballs per parts. En aquesta metodologia, si no se superava una de les parts ja no es continuava. S’ha avaluat la llargada de la pista i el tipus d’avió que hi podrà aterrar, després l’emplaçament amb l’impacte ambiental i, finalment, la contaminació acústica que podria originar. El primer punt era l’emplaçament. Concretament, se situaria entre les Bordes d’Envalira i Grau Roig amb una pista d’uns dos quilòmetres i mig, força més llarga que no la de l’aeroport de la Seu d’Urgell, la proposta d’Andorra aquests darrers anys però que continua pendent que s’hi desencalli l’operativa amb GPS. L’estudi indica que el lloc és viable i que permetria que hi aterressin avions d’una grandària i capacitat de vol suficient perquè arribessin de països llunyans. L’empresa encarregada de fer l’estudi va ser NavBleu, filial d’Airbus, i la cambra va destinar-hi uns cent mil euros.

LA XIFRA
13 mesos ha estat Tamara Carrasco confinada a Viladecans, sense poder sortir del terme municipal. Va ser detinguda l’abril de l’any passat i, de primer, va ser investigada per l’Audiència Nacional espanyola pels presumptes delictes de rebel·lió i terrorisme. Ara és acusada de desordres públics.

TAL DIA COM AVUI
El 28 de maig de 1311 va morir Jaume II, rei de Mallorca i comte del Rosselló i la Cerdanya i senyor de Montpeller (nascut el 1243).