El Tribunal de Comptes menysté la immunitat de Puigdemont i no atura la causa per les despeses de l’1-O

La defensa de Carles Puigdemont ha invocat la seva immunitat com a eurodiputat per intentar de suspendre el procediment al Tribunal de Comptes espanyol per les despeses de l’acció exterior del govern i del referèndum de l’1-O. En l’audiència preliminar, l’advocat Gonzalo Boye ha reclamat que l’òrgan demani un suplicatori al Parlament Europeu, si vol continuar el procediment contra l’eurodiputat de Junts. Una petició que ha fet extensible a Antoni Comín i Clara Ponsatí.

Tanmateix, la consellera del departament segon de la secció d’enjudiciament, Elena Hernáez Salguero, ha desestimat les al·legacions de Boye. En aquest sentit, s’ha remès a una resolució anterior del mateix òrgan, que ja va desestimar que la immunitat dels eurodiputats fos un impediment per a procedir amb la causa.

D’acord amb la fiscalia, el procediment no entra en conflicte amb les “prerrogatives” que es reconeixen als eurodiputats perquè no limita la seva llibertat ni implica la seva detenció. De fet, ha advertit que “estendre l’àmbit” de la immunitat fins a fer-lo arribar a un procés que busca una “acció reparadora” és “contrari al dret de la Unió Europea”.

Tomba la majoria d’al·legacions

En la vista preliminar, Hernáez Salguero també ha desestimat la majoria de les qüestions al·legades per les defenses de la trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat, entre els quals hi ha, a part dels esmentat, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Artur Mas.

Inicialment, la fiscalia reclamava 3,4 milions d’euros als encausats –1,2 destinats al referèndum de l’1-O i 2,2 a l’acció exterior i al Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat)–, si bé ha desistit de reclamar la partida de 336.143,44 que corresponia a la campanya Civisme, fet que ha comportat l’arxivament del procediment contra qui va ser responsable de Difusió de la Generalitat, Jaume Mestre.

La consellera ha rebutjat que el procediment entri en col·lisió amb altres processos penals —com ara el judici de l’1-O al Suprem— que es dirigeixen o s’han dirigit contra alguns dels demandats. Segons que ha explicat també el fiscal, els procediments són compatibles sense que això signifiqui que s’està castigant dues vegades una mateixa persona pels mateixos fets, cosa que en dret es coneix com a non bis in idem.

Els fets, ha dit la consellera, “s’enjudicien des de dues òptiques diferents” i el procediment no té caràcter sancionador, sinó que delimitaria l’abast de l’eventual “responsabilitat comptable” derivada de les despeses del procés. “No és una sanció penal”, ha assenyalat el fiscal en el mateix sentit.

La consellera no s’ha pronunciat sobre la prescripció del procediment adduïda per unes quantes defenses –cosa que farà en sentència–, i tampoc no ho ha fet sobre la denúncia d’alguns demandats, que han al·legat que els fets ja van ser jutjats en el procediment del 9-N.