19.06.2017 - 19:01
Coincideixen que la legalitat no pot “ofegar les aspiracions” de les dues comunitats
BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el lehendakari, Iñigo Urkullu, han defensat aquest dilluns que Catalunya i Euskadi són dues nacions que advoquen “per exercir el dret de la seva ciutadania a ser consultada de manera legal i pactada sobre el seu futur”.
Segons un comunicat del Govern, així ho han parlat en una reunió que han mantingut en el Palau de la Generalitat, en la qual han analitzat la situació política, institucional i social de Catalunya, Euskadi, la resta de l’Estat i d’Europa.
Els dos presidents han lamentat les dificultats que existeixen per consultar a la ciutadania per la “estratègia de la quietud” del Govern central, i han compartit que l’Estat no pot imposar un model territorial que després de la Transició s’ha revelat insuficient per a Catalunya i Euskadi, al seu parer.
A més, han argumentat que els problemes territorials que consideren que té Espanya no es resoldran “amb l’apel·lació i el recurs permanent a la legalitat derivada d’una unitat constitucional que no es basa en l’unió voluntària”.
Els dos han conclòs que, davant aquest escenari, es necessita “un procés dialogat per a una reformulació de l’Estat que respongui a les diverses realitats nacionals”, entre elles les de Catalunya i Euskadi, les dues comunitats que lideren.
“Si la legalitat es converteix en una cotilla que ofega les aspiracions democràtiques no serveix per solucionar els problemes de la nacions i els pobles i cal canviar-la i adaptar-la”, ha coincidit els dos presidents, segons el comunicat de la Generalitat.
VIES D’ACCIÓ CONJUNTA
El diagnòstic dels dos governs és que segueix sense resoldre’s l’articulació de l’Estat en relació a les nacions que ho conformen, i asseguren que l’actual Estat de les autonomies “no és suficient”.
Puigdemont i Urkullu han exposat que “la legalitat no és immutable, sinó que ha de servir per resoldre problemes polítics i socials”, i han acordat mantenir una relació periòdica per abordar els assumptes d’interès de comú de les dues comunitats i possibles vies d’acció conjunta.
Es tracta de la segona trobada entre tots dos, després que el novembre del 2016 el president català assistís a la presa de possessió d’Urkullu com a lehendakari.
