04.12.2017 - 02:00
|
Actualització: 04.12.2017 - 11:55
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els consellers Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig, que són a Brussel·les, declaren ara mateix als jutjats de la capital belga, en la vista sobre l’ordre de detenció europea emesa per l’estat espanyol. Les declaracions es poden allargar durant tot el dia, segons la fiscalia de Brussel·les. Cap al vespre, el magistrat flamenc que porta el cas –de qui no se sap la identitat– anunciarà o bé la data de la decisió o bé una nova citació per a continuar les declaracions. La declaració del president i els consellers a Bèlgica coincideix amb la decisió del Tribunal Suprem espanyol sobre la situació dels vuit consellers empresonats per la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela. I tot plegat s’esdevindrà hores abans de començar oficialment la campanya electoral.
Ací podeu veure els advocats del membre del govern entrant als jutjats:
La defensa de @KRLS, Clara Ponsatí, Lluis Puig, @MeritxellSerret i @toni_comin entrant a l'edifici de la Fiscalia belga per comparèixer davant el tribunal que decideix sobre l'extradició pic.twitter.com/keZqw8LMvp
— El matí de Catalunya Ràdio (@maticatradio) December 4, 2017
El jutge belga ha de decidir si extradeix Puigdemont i els consellers, d’acord amb la petició de la jutgessa Lamela, o bé si no ho fa, perquè considera que no hi ha motius per a lliurar-los a les autoritats espanyoles. La fiscalia belga defensa l’extradició, car equipara els delictes de rebel·lió, sedició, malversació, desobediència i prevaricació –imputats per la justícia espanyola– als de ‘coalició de funcionaris’ i malversació de fons estipulats pel codi penal belga. Si a l’estat espanyol la pena per aquests delictes pot arribar a trenta anys de presó, a Bèlgica només la malversació permetria una condemna màxima de deu anys.
La defensa de Puigdemont i els quatre consellers pot argumentar que els drets fonamentals de tots cinc poden ser violats en cas de ser extradits a l’estat espanyol, un dels motius pels quals un jutge pot denegar l’execució d’una ordre europea de detenció. El prestigiós penalista Denis Bosquet va assegurar, en una entrevista de l’Agència Catalana de Notícies, que normalment les vistes per una ordre de detenció d’aquesta mena són curtes, de poc més d’una hora; en canvi, en el cas de Puigdemont i els consellers el magistrat va permetre a la defensa dues setmanes més de marge per a preparar el cas. De fet, la primera vista s’havia de fer el 17 de novembre, però el jutge la va ajornar, a petició de les defenses, perquè tinguessin més temps per a presentar les al·legacions escrites. A parer de Bosquet, si el jutge dubta sobre l’equiparació dels delictes espanyols al codi penal belga o bé sobre el tractament que poden rebre els polítics catalans si són extradits, decidirà de no lliurar-los a l’estat espanyol.
Al final del dia, el jutge pot decidir de tornar-los a citar o d’anunciar una data per a la sentència. Sigui com sigui, tant la defensa com la fiscalia tenen opció d’apel·lar-hi, dues vegades, en un procés que es pot arribar a allargar un màxim de tres mesos, si es justifiquen mesures excepcionals.
