Puigdemont i Comín expressen la “profunda preocupació” per les conseqüències de la sentència del TJUE

Carles Puigdemont i Toni Comín han alertat de les conseqüències que pot tenir la sentència del TJUE que avala el vet del Parlament Europeu a la seva condició d’eurodiputats. En un comunicat, expressen la seva “profunda preocupació pel fet que, mentre el TJUE no deixi resolta aquesta qüestió de manera definitiva, obre la porta perquè uns altres estats membres de la UE puguin imitar l’exemple d’Espanya i inventar requisits contraris als principis de la democràcia i incompatibles amb el dret europeu per subvertir els resultats electorals del seu país”. Això, diuen, implica un dany irreparable per a la democràcia europea que no pot deixar indiferent ningú en un moment en què hi ha un augment de les posicions autoritàries en uns quants estats de la UE.

Puigdemont i Comín critiquen que el TJUE no hagi entrat al fons de la qüestió: saber si un estat pot posar requisits incompatibles amb el dret europeu per impedir que un eurodiputat electe pugui ser reconegut com a tal per part del Parlament Europeu. “Això és exactament el que va fer l’estat quan va imposar –mitjançant la LOREG– que la promesa presencial de la constitució espanyola fos un requisit previ a la notificació al parlament de la llista en què es determina quins són els eurodiputats elegits per part d’aquest estat”, diuen.

En compte d’analitzar la qüestió, el TJUE solament diu que el president del Parlament Europeu no és competent per a decidir si els requisits que imposa la LOREG són compatibles amb el dret europeu o no. I, sobre això, diu que l’ex-president de l’eurocambra Antonio Tajani no tenia cap més opció que prendre nota de la llista d’eurodiputats que li van notificar les autoritats espanyoles, motiu pel qual refusen el recurs de Puigdemont i Comín. “Argument que ens deixa en una situació de clara indefensió, a nosaltres i als nostres electors, davant l’actuació de les autoritats electorals espanyoles”, diuen.

A més, critiquen que el tribunal no hagi seguit l’opinió de l’advocat general del TJUE, que sí que va entrar en el fons de la qüestió i va criticar que Tajani posés en qüestió els resultats proclamats oficialment. Per això, deia que el president del Parlament Europeu s’hauria d’haver fixat en la proclamació dels resultats electorals, i no pas en les notificacions posteriors de les autoritats espanyoles.

La sentència indica el camí judicial que Puigdemont i Comín han de seguir si volen que el TJUE entri en el fons de la qüestió, si els requisits fixats per la LOREG –prometre la constitució espanyola– són compatibles amb el dret europeu o no. D’una banda, demanar a les autoritats judicials espanyoles que presentin una qüestió pre-judicial sobre aquest assumpte al TJUE, i ja han dit que activarien aquesta via immediatament en el marc del procediment que hi ha actualment al Tribunal Suprem espanyol. “Cal tenir en compte que qualsevol procediment d’aquesta naturalesa davant del TJUE –en aquest cas, la qüestió pre-judicial– permet de presentar una nova demanda de mesures cautelars, que s’afegiria a la demanda de cautelars ja presentada actualment al Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) per corregir la decisió de la presidenta Metsola de denegar l’escó de Toni Comín, elegit a les passades eleccions del 9 de juny”, afegeixen.

D’una altra banda, la sentència també diu que poden presentar un recurs d’incompliment contra l’estat espanyol d’acord amb l’article 258 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea. Puigdemont i Comín diuen que també exploraran aquesta via, tot i que, a priori, és reservada als estats membres de la Unió Europea i a la Comissió Europea.