Puigdemont garanteix amb Torra la continuïtat del procés independentista

TEMA DEL DIA
Independent. Quim Torra és un independentista de pedra picada amb vocació transversal. Aquesta condició ha estat clau per a Carles Puigdemont a l’hora de decidir que aquest editor i advocat independent seria el seu successor. Durant aquests gairebé cinc mesos d’ençà de les eleccions del 21 de desembre, Torra ha estat del grup de diputats de Junts per Catalunya que ha defensat fins al darrer moment la necessitat d’investir president Carles Puigdemont, d’acord amb el mandat de les urnes i en la línia de restablir les institucions suspeses pel 155, mal que això pogués tenir conseqüències penals.

L’elecció de Torra garanteix la continuïtat del procés independentista en un moment en què s’ha posat a revisió l’estratègia a seguir d’ara endavant, tant per part d’ERC com del PDECat. Puigdemont no ha volgut triar un diputat del seu partit, precisament per garantir el control d’aquesta estratègia que exercirà amb la presidència del Consell de la República, si pot tornar a Brussel·les. La primera imatge gràfica que s’ha difós avui és significativa: una fotografia de Puigdemont, Torra i Elsa Artadi a Berlín. Aquest serà el triangle sobre el qual pivotarà el futur govern, en què es preveu que Artadi tingui un paper cabdal.

Alhora, el perfil independent de Torra fa que sigui benvist per la resta de forces republicanes, amb qui va treballar braç a braç a la presidència d’Òmnium Cultural. El tarannà dialogant fa que tingui ponts cap al PDECat, ERC i la CUP. En teoria, aquest factor li hauria de facilitar una governabilitat que es preveu complicada, no tan solament pels enfrontaments partidistes, sinó sobretot per la pressió constant de la repressió judicial, que s’ha de veure si afluixarà o no. D’entrada, els partits unionistes, especialment el PP i Ciutadans, han rebut amb hostilitat la seva candidatura, perquè la veuen continuista respecte de la de Puigdemont, tot i que amb estils diferents. La primera etiqueta que li col·locaran és que és un president ‘titella’, un home de palla de Puigdemont. Però això hauria passat amb qualsevol candidat, perquè el guió unionista ja era escrit.

Una volta superi la investidura i nomeni el nou govern, que els partits ja han pactat, Torra assumirà una presidència de la Generalitat amb llibertat vigilada, no per Puigdemont, sinó pel govern espanyol, que ara ha d’aixecar l’aplicació de l’article 155 però mantindrà intervinguts els comptes de la Generalitat. Rajoy fins i tot ha ofert diàleg al nou president si ‘no se surt de la llei’. Un diàleg molt limitat i condicionat, segurament poc sincer, que no sembla tenir gaire futur polític perquè la distància continua essent la mateixa. Catalunya canviarà de president, però l’elecció de Torra garanteix que es continuarà aplicant el mandat que la ciutadania va emetre a les urnes en el referèndum del primer d’octubre.

MÉS QÜESTIONS
El PP rectifica l’orientació de la web per a la delació. La polèmica que ha suscitat en el món de l’ensenyament ha obligat el PP valencià a rectificar el contingut de la web on pretenia que professors i famílies denunciessin presumptes casos de ‘adoctrinament’ a les aules. A la pràctica, la web s’havia convertit en un receptor de denúncies laborals dels professors i, sobretot, en objecte de befes de tota mena per satiritzar la iniciativa. Arran d’aquest fracàs, la presidenta del PP valencià, Isabel Bonig ha reconvertit la web en ‘un canal de defensa dels grans professionals de l’educació valenciana, que necessiten seguretat, responsabilitat i que la inspecció els aporti prou llibertat per a exercir la seva llibertat d’ensenyament’. Ara la campanya ja no es diu ‘No a l’adoctrinament’, com fou presentada la setmana passada, i pretén captar denúncies de professors descontents amb la conselleria d’Ensenyament que dirigeix Vicent Marzà. De denúncies d’un suposat adoctrinament, el partit no n’ha explicat cap, però Bonig ho atribueix al fet que Marzà té els inspectors amb les ‘mans lligades’ i els ha donat ordres de no actuar.

El Consell no s’anunciarà en mitjans que emetin anuncis de prostitució. Les Corts han aprovat la llei de publicitat institucional que prohibeix l’ús de la comunicació publicitària institucional al servei dels interessos personals i partidistes; els actes públics de lliurament de claus per càrrecs electes o alts càrrecs del govern; i obligar els ciutadans a assistir a actes públics per a ser beneficiaris de qualsevol bé finançat amb diners públics, contractes, nomenaments, subvencions o beques. En l’exposició de motius del text legal, també s’hi pot llegir que la llei incorpora mecanismes d’exclusió en la contractació dins l’àmbit competencial propi d’aquelles empreses i mitjans de comunicació que continguin anuncis de comerç sexual o fomentin la prostitució. Per això, a partir de l’entrada en vigor d’aquesta llei, la Generalitat no podrà contractar mitjans de comunicació que incloguin anuncis de comerç sexual o de foment de la prostitució. La norma serà vigent quan es compleixin dos mesos a partir del moment que es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

La persecució del català a Mallorca obre una crisi en el PP balear. Hi ha un fort malestar intern dins el PP balear. La causa: els recursos interposats per l’advocacia de l’estat espanyol contra la línia de subvencions que van aprovar els ajuntaments de Pollença –per unanimitat (el PP també hi votà a favor)– i de Capdepera per concedir ajudes a l’elaboració en català de rètols, etiquetes i cartes en restaurants i comerços. El sector més regionalista del partit discrepa d’aquestes mesures i assenyalen la delegada del govern espanyol, Maria Salom, com a instigadora d’aquesta persecució lingüística. El president del partit, Biel Company, va convocar d’urgència una reunió del comitè de direcció ahir al vespre per pactar una actuació comuna sobre el català, però no se’n va sortir. L’intent d’acordar aquesta estratègia, comuna a tots els ajuntaments, va fracassar i els assistents van sortir-ne sense instruccions. Segons fonts del PP, Salom vol quedar bé davant Madrid per presentar-se com a candidata a substituir Company.

La donació d’òrgans serà automàtica a Andorra. Andorra es dotarà per primera vegada d’una llei d’òrgans que permetrà la donació al país i que preveurà que sigui automàtica en el moment de la defunció, sempre que la persona no hagi manifestat el contrari i la família hi estigui d’acord. Es coneix per consentiment presumpte i regirà la donació d’òrgans després de la defunció. Es basa en el sistema espanyol. De fet, l’estat espanyol encapçala l’índex de donacions, segons que ha dit el ministre de Salut, Carles Álvarez Marfany, en la presentació del projecte de llei. Álvarez ha remarcat que si el traspassat no ha manifestat la seva voluntat, la família tindrà la darrera paraula de la donació, tot i que ha admès que la prevalença del criteri familiar serà ‘un supòsit que caldrà analitzar’.

LA XIFRA
4 dones i 19 homes és la composició inicial que té la comissió espanyola que ha d’estudiar els canvis sobre delictes sexuals al codi penal. La manca de paritat ha aixecat polèmica i la comissió ha decidit que no començaria els treballs fins que el nombre de dones no fos més alt.

TAL DIA COM AVUI
El 10 de maig de 1994 Nelson Mandela era investit com a primer president negre electe de la història de Sud-àfrica. De la presidència estant impulsà polítiques de reconciliació nacional després d’haver passat vint-i-cinc anys a la presó.