Puigdemont fa ‘efectiva’ la internacionalització del procés

TEMA DEL DIA
Després de Suïssa, Finlàndia. Mentre a Catalunya els partits independentistes continuen cercant un president ‘efectiu’ per a la Generalitat, Carles Puigdemont es passeja per tot Europa fent ‘efectiva’ la seva tasca d’internacionalitzar el procés. Quan encara no ha acabat la seva estada a Ginebra, s’ha sabut que dijous volarà directament des de Suïssa a Finlàndia per participar en una trobada amb diputats al parlament i pronunciar una conferència a la Universitat d’Hèlsinki. Després d’instal·lar-se a Bèlgica a final d’octubre, Puigdemont ha viatjat sense problemes a Dinamarca, Suïssa i ara Finlàndia. Els consellers exiliats han estat als Països Baixos, Luxemburg, la Gran Bretanya, Àustria i Alemanya. Ja són, doncs, vuit països de la Unió Europea, a més de Suïssa.

L’agenda internacional de Puigdemont comença a ser un problema per a la Moncloa, com ha reconegut avui el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Alfonso Dastis, perquè cada viatge de Puigdemont és una desautorització de la justícia espanyola. El jutge Llarena va haver de retirar al desembre l’euroordre de detenció de Puigdemont perquè Bèlgica l’hauria rebutjada i fins que no acabi la instrucció no pot pensar a demanar l’extradició del president. Espanya vol jutjar Puigdemont i el seu govern per uns delictes, el de sedició i rebel·lió, que requereixen un alçament violent per ser reconeguts com a tals, i com que això no va passar, difícilment pot ser acceptat per un sistema judicial que no sigui l’espanyol. Els delictes pels quals Puigdemont i el seu govern són acusats no són homologables en l’àmbit europeu. I una nova ordre de detenció pot tenir dificultats per a reeixir en determinats països de la UE.

Però cada viatge de Puigdemont també és una injecció de moral per a l’independentisme en un moment difícil, enfangat en una investidura que teòricament s’ha de desblocar aquesta setmana. Cada viatge de Puigdemont demostra que la tasca d’explicació de la República no tan solament pot ser ‘efectiva’ sinó que a més pot donar resultats concrets. Catalunya ja és un problema europeu de primer ordre i avui se n’ha parlat a la seu de l’ONU de Ginebra, amb presència de l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel i diversos familiars de presos independentistes, que han denunciat la vulneració dels drets humans que practica Espanya. Malgrat que Juncker i Rajoy maldin per silenciar-lo, el problema català és a l’agenda de tots els països europeus.

Aquests resultats concrets no haurien de ser incompatibles amb la configuració d’un govern a la Generalitat autonòmica. Un govern que servirà per a aixecar el 155 però que continuarà amb els comptes intervinguts i sota pressió judicial. La llibertat que gaudeix per ara Puigdemont no la tindrà pas, un govern autonòmic, que cada vegada que intenti sortir de l’estricta gestió i fer política, es trobarà amb l’amenaça dels tribunals a sobre. Defensar la República en l’àmbit internacional i constituir un govern de la Generalitat no haurien de ser objectius enfrontats sinó dues eines que l’independentisme necessita per a recuperar la iniciativa política i sortir del bloqueig en què es troba. El reconeixement internacional de la República no té sentit si no hi ha un govern a Catalunya que la impulsi i un govern independentista necessita ser reconegut internacionalment com a actor polític per a complir els seus objectius. Però, perquè sigui efectiu, a l’exili i a l’interior s’han de defensar les mateixes coses.

ALTRES QÜESTIONS
Amenaça contra l’autogovern valencià. La sentència del TC contra el decret sobre la sanitat universal del govern valencià és una amenaça per a l’autogovern, tal com reconeix un informe de l’Institut de Dret Públic, que dirigeix el constitucionalista Eliseo Aja. L’informe sosté que el Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha impedit ‘sentència rere sentència’ que les comunitats autònomes hagin pogut aprofitar les seves competències socials per a pal·liar els ‘estralls’ de la crisi en negar-los la possibilitat d’anar més enllà de la legislació bàsica dictada pel govern espanyol. El text esmenta tot d’exemples, com ara l’atenció sanitària, que tenien capacitat per a exercir. Però que el PP valencià ho va evitar interposant un recurs d’inconstitucionalitat contra la universalitat del sistema impulsat pel Consell.

Primàries tenses a Més per Mallorca. Les primàries per a triar el candidat a les eleccions autonòmiques de l’any que ve –que encara no tenen data– sacsegen els nacionalistes de Més per Mallorca. El nou coordinador de la formació, Guillem Balboa, ha volgut exhibir neutralitat i ha explicat que no pren posició pública per cap dels dos candidats oficials. Balboa diu que la darrera assemblea va palesar que el partit és reforçat i madur, que ha tingut un any complicat pel cas Contractes, però nega escissions. Per Balboa, tant Miquel Ensenyat com Fina Santiago representen perfectament els interessos del partit i ara cal valorar tota la feina que s’ha fet a les institucions per reeditar el pacte d’esquerres, una opció que veu factible.

Suport de l’Ajuntament de Palma a Valtònyc. Avui s’ha presentat a l’Ajuntament de Palma la manifestació per a la llibertat d’expressió i solidaritat amb Valtònyc, que es farà dissabte, 24 de març, a les 18.00 a la plaça Espanya de Palma. El regidor d’Igualtat, Joventut i Drets Cívics, Aligi Molina, ha explicat que la convocatòria ‘és de sentit comú i és per la llibertat d’expressió i els drets civils’. Mateu Xurí, glossador mallorquí, ha reafirmat: ‘Ningú per cantar cançons ha de ser jutjat ni condemnat.’ Finalment Valtònyc, present a l’acte, ha intervingut per recordar que la gravetat de la situació requereix fer pinya entre les institucions i el carrer. I ha afegit: ‘El Tribunal Europeu de Drets Humans ens dóna la raó.’ El raper ha exigit que s’eliminin del codi penal ‘les injúries a la corona i l’apologia del terrorisme en un país on no existeix’. Mentrestant, el cas Valtònyc guanya ressò a la premsa internacional. El Washington Post ha parlat del seu cas i del de Pablo Hasél com una retallada de la llibertat d’expressió.

El govern d’Andorra exposarà el testament de Pompeu Fabra. Amb motiu de la celebració el 150è aniversari del naixement de Pompeu Fabra, el Ministeri de Cultura andorrà presentarà en exclusiva, per exprés desig dels hereus del filòleg, la còpia exacta i autenticada del testament que Fabra va formalitzar a Andorra el 27 de novembre de 1947, pocs uns mesos abans de la mort, el 25 de desembre de 1948, per tal que el document que recollia les seves últimes voluntats pogués ser redactat en llengua catalana. Actualment els textos romanen als arxius de la cambra de notaris d’Andorra tot esperant que passin els cent anys que requereixen aquests documents perquè puguin sortir a la llum pública sense restriccions.

PEL FORAT DEL PANY
Marta Vilalta, actual directora general de Joventut de la Generalitat, podria ser consellera d’Agricultura en substitució de Meritxell Serret, exiliada a Brussel·les. Vilalta és de Torregrossa (Pla d’Urgell) i si finalment és nomenada es complirà la tradició que els responsables d’aquesta conselleria han estat sempre de les terres de Ponent.

LA XIFRA
218 immigrants són els que va desembarcar dissabte el vaixell Open Arms al port de Pozzalo, al sud de Sicília. Aquesta actuació ha fet que la fiscalia de Catània hagi ordenat avui el decomís del vaixell de l’ONG catalana, que dirigeix Òscar Camps.

TAL DIA COM AVUI
El 19 de març de 1882 posen la primera pedra del temple expiatori de la Sagrada Família de Barcelona. Després de 136 anys encara no està acabada.