Puigdemont exigeix a Pedro Sánchez que se sotmeti a una qüestió de confiança

Junts per Catalunya vol que el president espanyol, Pedro Sánchez, se sotmeti a una qüestió de confiança. Com que és una votació a què només es pot sotmetre per voluntat pròpia, Junts ha registrat una proposició no de llei al congrés per forçar que Sánchez presenti aquesta qüestió de confiança. Si s’aprovés no seria vinculant, però el president de Junts, Carles Puigdemont, creu que políticament sí que ho seria. Puigdemont ha comparegut aquest matí a Brussel·les després de la reunió de la direcció de Junts per a fer balanç de l’acord tancat amb el PSOE per a la investidura. “Les coses no van bé”, ha afirmat. Puigdemont diu que hi ha d’haver un punt d’inflexió o “deixar córrer” les negociacions.

Junts pretén forçar que Sánchez afronti un debat parlamentari sobre l’estat de les relacions amb els socis i la seva estabilitat. És a dir, Junts vol que Sánchez posi a prova si manté el suport dels partits que van permetre la seva investidura o no al parlament espanyol, després d’haver descartat de col·laborar amb el PP i Vox en una hipotètica moció de censura. La mesa del congrés espanyol haurà d’admetre ara la proposició no de llei i caldrà veure després quan entra a l’ordre del dia del ple, però Junts espera que se segueixin els terminis habituals i no s’ajorni volgudament. El text de la proposta és senzill: “El congrés dels diputats insta el president del govern espanyol a proposar una qüestió de confiança.” En l’exposició de motius, Junts constata que un any després de la investidura, Sánchez no té voluntat política per fer efectius “de manera completa i àgil” els acords adquirits i tampoc no s’ha creat una base de confiança suficient per a encarrilar la resta de la legislatura.

On resta, ara, la futura negociació sobre el pressupost espanyol? Més enllà d’aquest examen parlamentari a què vol que se sotmeti Sánchez, Puigdemont ha dit que havien comunicat al PSOE que una condició necessària per a asseure’s a negociar era que es complissin els comptes anteriors. I això no ha passat amb les inversions en infrastructures pressupostades aquests darrers quatre anys, mentre el nivell d’execució de Madrid ha arribat al 200%. Fins i tot si superés la votació de la qüestió de confiança, Puigdemont s’ha demanat per què s’haurien d’asseure a negociar amb uns incomplidors. A això, s’hi ha d’afegir la manca de concreció d’antics acords, com ara el traspàs de les competències integrals en immigració. El dirigent de Junts ha remarcat que no van voler mai una comanda de gestió, que implicaria que Catalunya gestionés amb una finestreta única les competències del govern espanyol. Això seria fer “la feina bruta i la paperassa”, segons que ha dit. Junts pretén que la Generalitat pugui decidir sobre el model. És a dir, fer les resolucions dels permisos de curta durada i llarga, de reagrupament familiar, les expulsions o els requisits de coneixement del català. Puigdemont ha assenyalat que havien avançat molt en la part administrativa, però que hi havia “deures pendents” en la part política. “Hem avançat molt però no en les coses que ens semblen essencials”, hi ha afegit. Tots dos partits s’havien instat a tancar un text legislatiu abans de final d’any.

Puigdemont ha recordat que, quan van tancar l’anomenat acord de Brussel·les amb el PSOE, partien d’una “desconfiança mútua” que no s’ha esvaït amb el pas dels mesos. El propòsit de Junts no va ser mai formar part d’un bloc estable que garantís a Sánchez el suport parlamentari per a governar, sinó aprofitar la dependència dels socialistes espanyols per a cercar un acord que contribuís a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, en un espai presencial i físic amb mediació internacional. Es tractava d’abordar els dèficits de l’autogovern, com ara el sistema de finançament, i un reconeixement de Catalunya com a nació. Puigdemont ha admès que la taula de Suïssa s’havia reunit periòdicament cada mes, amb una excepció pactada de mutu acord, però hi ha divergències significatives entre allò que es parlava en aquestes reunions i l’acció política del govern espanyol posterior.  Així, mentre que a Suïssa les coses van “relativament bé”, segons Puigdemont, quan s’han de concretar els avenços amb algun ministre, se n’alenteix la posada en pràctica, perquè no s’ha traspassat la informació o perquè s’ajornen directament les concrecions. “Això cansa”, ha rematat.

Sobre el sistema de finançament, Puigdemont ha acusat els socialistes de pactar amb ERC un model que consolida el cafè per a tothom i que s’allunya, així, del concert econòmic que ells reclamen. A més, malgrat la publicació de les dades, el ministeri d’Economia continua sense calcular les balances fiscals, cosa que suposaria el reconeixement del greuge que pateix Catalunya amb el dèficit fiscal.

Puigdemont també ha retret a Sánchez que no hagi estat bel·ligerant amb el blocatge de llei d’amnistia davant la negativa de la cúpula judicial a aplicar-la, que no hagi fet cap compareixença per posicionar-s’hi en contra. Aquesta era la contrapartida principal de l’acord d’investidura i, si bé la llei es va aprovar, a la pràctica no ha estat prou per a posar fi a la repressió i l’exili dels dirigents independentistes ni dels activistes processats. També ha recordat que Toni Comín no podia exercir d’eurodiputat, malgrat haver estat elegit, i ha dit que Sánchez no s’havia mogut prou per aconseguir que el català fos oficial a les institucions europees. Una contrapartida que Junts va obtenir en la votació de la constitució del congrés espanyol, abans de la investidura de Sánchez. Puigdemont li retreu al president espanyol la falta de pressió que ha fet als estats en contrast amb la capacitat que va demostrar perquè Teresa Ribera fos elegida membre de la Comissària Europea, com a vice-presidenta per a una Transició Neta, malgrat la dura oposició del PP.

Finalment, Puigdemont i Sánchez tampoc no s’han reunit. Això hauria representat un reconeixement de la legitimitat política de Puigdemont per part del govern espanyol, i ha recordat que el president de la Generalitat, Salvador Illa, tampoc havia volgut fotografiar-se amb ell a la capital belga: “També veig que hi ha moltes dificultats perquè el president de la Generalitat vingui a veure’m aquí”, ha dit concretament. Tot plegat seria una expressió d’allò que per Junts és una contradicció: que es vulgui la resolució del conflicte polític a Suïssa mentre els socialistes prediquen una “normalització” i una “pacificació” que a la pràctica en nega l’existència.

Podeu veure ací la compareixença de Puigdemont: