Puigdemont deixa de ser eurodiputat avui i perd les immunitats europees

El president a l’exili, Carles Puigdemont, avui deixarà de ser diputat del Parlament Europeu, tan bon punt adquireixi la condició de diputat del Parlament de Catalunya. Segons la llei electoral espanyola, i d’acord amb el reglament de l’eurocambra, tots dos càrrecs són incompatibles, i cal renunciar a un dels dos de manera automàtica. En aquest cas, el candidat de Junts a les eleccions catalanes del 12 de maig formalitzarà avui mateix els tràmits necessaris per a ser diputat al parlament de la legislatura que ara comença: el lliurament de la credencial expedida per la Junta Electoral espanyola, l’escrit de promesa o jurament de respectar la constitució espanyola i l’estatut, la declaració de les activitats professionals i dels càrrecs públics que s’exerceixen, i la declaració de béns. Tota aquesta documentació es pot lliurar per delegació al personal del grup parlamentari, i, fet aquest tràmit, s’acaben cinc anys de Puigdemont eurodiputat, i se li acaben les immunitats que hi tenia associades.

Fins ara, Puigdemont tenia aixecada una part de la immunitat com a eurodiputat a petició del jutge Pablo Llarena perquè es poguessin tramitar les euroordres en contra seu en relació amb la causa contra el Primer d’Octubre. Però després de la sentència del 31 de gener de l’any passat en què el TJUE responia als dubtes sobre la possibilitat d’emetre noves euroordres, Llarena no ha gosat encara de dictar cap nova euroordre, ni contra Lluís Puig, ni Toni Comín ni Carles Puigdemont. I això malgrat una sentència en primera instància de la justícia europea que confirmava l’aprovació del suplicatori contra Puigdemont i Comín, però que encara és pendent de recurs.

La immunitat sí que protegia Puigdemont de qualsevol moviment que fes el Tribunal Suprem espanyol en contra seu en la causa per terrorisme del Tsunami Democràtic; per a poder dictar ordres de detenció calia que demanés un nou suplicatori a l’eurocambra. Ara Puigdemont no tindrà la protecció a tots els estats de la UE, tret de l’estat espanyol, que li garantia la immunitat com a membre del Parlament Europeu. Passarà a tenir la immunitat que tenen reconeguda els diputats del Parlament de Catalunya en l’Estatut d’Autonomia, que es limita a dir que “durant llur mandat no poden ser detinguts si no és en cas de delicte flagrant”.

Però no cal cap permís previ (suplicatori) al parlament per a poder dictar ordres de detenció en causes de què hauria de ser competent el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tanmateix, les causes contra Puigdemont les continuarà instruint el Suprem, que ja va fer una interpretació discutida per totes les defenses dels presos i dels exiliats per poder retenir la del Primer d’Octubre a Madrid. I la magistrada del Suprem Susana Polo és qui té entre mans la instrucció del Tsunami Democràtic contra Puigdemont i contra el diputat d’ERC Ruben Wagensberg, exiliat a Suïssa. Tots dos són cridats a declarar com a investigats de manera voluntària i per videoconferència entre el 17 i el 21 de juny.

Serà poc abans de la primera sessió d’investidura al Parlament de Catalunya, que es farà pels volts del 25 de juny, i que és el dia que Puigdemont es va comprometre a tornar de l’exili. Aleshores la llei d’amnistia ja hauria d’haver entrat en vigor, de manera que, si els jutges l’apliquessin correctament, haurien d’aixecar les ordres de detenció que hi hagi vigents de manera immediata i haurien d’arxivar la causa, si no és que plantegen dubtes al Tribunal de Justícia de la UE o al Tribunal Constitucional espanyol. Segons la llei, la presentació de preguntes al TJUE o al TC no ha d’impedir l’aixecament de les ordres de detenció, i la suspensió dels procediments tot esperant les respostes no hauria de permetre pas que es poguessin dictar ordres de detenció noves.

Però la justícia espanyola en les causes contra el procés és imprevisible i acostuma a contravenir la lògica jurídica, tant del dret intern com del dret europeu, tal com s’ha anat constatant aquests darrers sis anys. I ara Puigdemont té una llei d’amnistia, però com a diputat del Parlament de Catalunya tindrà menys protecció si els jutges espanyols decideixen de desobeir-la.