Puigdemont espera de guanyar la darrera batalla europea abans de tornar de l’exili

En un calaix de les oficines dels serveis jurídics del Parlament Europeu fa un any i mig que hi ha un document de la Junta Electoral espanyola (JEC) que diu que Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí i Jordi Solé no poden ser considerats eurodiputats perquè no van jurar la constitució espanyola. Era una resposta de la JEC a un requeriment que va fer la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola (PP europeu), a petició del president de la Comissió d’Afers Jurídics, l’espanyol Adrián Vázquez (Ciutadans). Vázquez els provava d’invalidar la condició d’eurodiputats amb l’argument que no havien pogut verificar-ne les credencials perquè hi mancava la documentació que havien de lliurar les autoritats espanyoles. Metsola demanava a la JEC la llista completa d’eurodiputats de la circumscripció espanyola, va rebre la resposta que els eurodiputats independentistes no podien tenir tal consideració i havia de prendre alguna decisió. Però va deixar morir la qüestió en un calaix; perquè aquesta batalla ja la van guanyar Puigdemont, Comín i Ponsatí per la via dels fets a final del 2019 i a començament del 2020 quan David Sassoli els va obrir la porta, i perquè sabia que abans s’havia de resoldre aquest cas al TJUE. I aquesta setmana hi ha el primer capítol de la resolució.

Dijous al matí l’advocat general del tribunal Maciej Szpunar farà públiques les conclusions de la demanda que Puigdemont i Comín van presentar contra la sentència del juliol del 2022 del TGUE (el tribunal europeu de primera instància) que donava la raó al Parlament Europeu i a l’ex-president Antonio Tajani quan els va vetar l’accés a l’eurocambra el 2019. Aquestes conclusions poden indicar per on pot anar la sentència del TJUE que hauria d’arribar poques setmanes després per a resoldre, ben bé a les acaballes de la legislatura europea, un litigi que va començar just al començament, el 2 de juliol de 2019. Aleshores Tajani i els serveis jurídics del parlament es van aliar amb les autoritats espanyoles per impedir el reconeixement de Puigdemont, Comín i Oriol Junqueras com a eurodiputats i van denegar-los la credencial perquè no constaven en la llista d’eurodiputats que els va enviar la JEC.

Puigdemont i Comín van denunciar-ho al TGUE, i volien que el tribunal digués que Tajani havia actuat contra el dret europeu quan va acceptar allò que li deien les institucions espanyoles i es va negar a admetre’ls com a eurodiputats. El cas és que el 13 de juny de 2019 el BOE publicava una llista d’eurodiputats electes en la circumscripció espanyola que incloïa els noms de Puigdemont, de Comín i d’Oriol Junqueras. Però la JEC va remetre a l’eurocambra una “llista oficial” quatre dies més tard, el 17 de juny, que els excloïa perquè no havien jurat la constitució espanyola. I Tajani ho va acceptar.

I, tanmateix, la sentència el TGUE del juliol del 2022 exculpava Tajani absolutament; deia que no podia fer res més que acceptar la llista del 17 de juny. “El parlament ha de confiar en la llista de candidats electes oficialment comunicada per part de les autoritats nacionals, que, en teoria, és feta d’acord amb els resultats electorals declarats i després de la resolució per part d’aquestes autoritats de les objeccions que s’hi hagin fet segons la legislació nacional”, deia la sentència, que establia una distinció contradictòria sobre la condició dels eurodiputats, perquè, per una banda, deia que la concessió de les credencials depenia d’allò que fessin i desfessin les autoritats estatals, incloent-hi la imposició de tràmits com ara el jurament de la constitució, però, en canvi, assumia allò que va dictaminar el TJUE el desembre del 2019 en la sentència Junqueras, que la immunitat dels europarlamentaris s’adquiria a partir del moment que eren proclamats electes, sense necessitat d’haver de complir abans cap tràmit imposat per les autoritats dels estats.

Aquesta contradicció hauria de ser resolta ara pel TJUE per esvair aquest embolic si més no abans no s’acabi la legislatura, perquè ja hi hagi una doctrina clara quan comenci la nova, amb la constitució del nou Parlament Europeu el 16 de juliol vinent. I això pot afectar molt especialment l’eurodiputat de Junts Toni Comín (si no és que abans ja ha estat amnistiat), que es perfila com a cap de llista a les europees del 9 de juny tal com va avançar ell mateix en aquesta entrevista a VilaWeb.

El cas és que Ciutadans, i Adrián Vázquez més concretament, va voler aprofitar aquella sentència del TGUE a final del 2022 per mirar de qüestionar la condició d’eurodiputats de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé (que va ocupar la vacant de Junqueras sense haver jurat tampoc la constitució espanyola), però tota aquella gesticulació, i la paperassa de la JEC, han restat desades en un calaix. I avui, cinc anys després del vet a Puigdemont i Comín, sigui quina sigui la sentència, tot plegat pot acabar essent paper mullat, perquè els fets, amb el TJUE i David Sassoli desbrossant el camí, es van acabar imposant.

Per a Puigdemont la sentència ja no tindria cap efecte, perquè, de fet, tant ell com Comín, Ponsatí i Solé han pogut arribar al final de la legislatura exercint d’eurodiputats amb normalitat; la seva opció d’encapçalar la llista de Junts a les eleccions a Catalunya del 12 de maig implicava la renúncia a tornar-se a presentar a les europees, cosa que el president ha descartat del tot. En tot cas, la sentència podria fer-se pública en unes dates que podrien coincidir força amb les del possible retorn de Puigdemont, que podrà fer bandera, potser amb una nova resolució judicial sota el braç, de la derrota dels diversos poders de l’estat espanyol que han provat d’impedir que pogués ser eurodiputat i de forçar-ne l’extradició.