Puigdemont lamenta la manca d’esforços de la UE per a posar fi a l’exili dels independentistes catalans

El president Carles Puigdemont ha dit que la fi de l’exili no havia arribat gràcies a les institucions europees, sinó per la feina feta per Junts. “L’etapa de l’exili es clourà a partir de la setmana que ve, però no pas gràcies als esforços de la Unió Europea, sinó perquè els catalans ho hem posat com a condició per a donar suport a l’actual govern espanyol”, ha dit a Lovaina (Bèlgica), en la presentació de la versió neerlandesa del llibre Cartes des del cor d’Europa, del candidat de Junts a les eleccions europees, Toni Comín. En l’acte, el cap de llista de la formació ha criticat la “mala qualitat” de la democràcia espanyola i ha dit que no era homologable a la resta de democràcies europees.

Comín ha estat acompanyat de Puigdemont i del ministre-president de Flandes, Jan Jambon, en la presentació de l’edició en neerlandès del seu últim llibre. En l’acte, Comín ha fet valdre que Flandes i Catalunya són dues nacions que ho tenien tot per a ser un estat –territori, població, llengua, una capital – però que no ho eren. “Els estats europeus, grans i mitjans, comparteixen una sèrie de condicions, i hi ha molt poques regions a Europa que les compleixin i no siguin un estat […] Catalunya és una d’aquestes i Flandes, una altra”, ha defensat.

Sobre això, al seu torn, Puigdemont ha reivindicat la veu pròpia de les nacions sense estat i ha alertat que Europa “no es pot construir només amb la mirada dels grans estats o els grans partits polítics”. “Europa és un projecte en construcció, i segurament sempre serà així, i el desafiament que tenim no és completar de manera definitiva el projecte europeu, sinó de quina manera el construïm i amb qui: si acaba convertint-se en un ‘superestat’ que centralitza i uniformitza o si és una federació d’identitats múltiples que es posen a disposició d’un objectiu comú”, ha indicat.

El número u de Junts a les europees ha començat el seu discurs amb un agraïment a Lovaina, el poble flamenc, i a la formació del ministre-president Jan Jambon, per haver-los acollit quan van marxar a l’exili fa prop de set anys. Comín ha explicat que en el llibre, que és un recull d’articles, havia volgut exposar el “xoc entre dues excepcions”. Per una banda, l’excepció que Catalunya no sigui un estat malgrat “tenir-ho tot per a ser-ho” i, per l’altra, l’excepció espanyola. El cap de llista de Junts ha criticat que Espanya “és l’únic estat d’Europa que va tenir un règim feixista i no el va derrotar” i això “explica la mala qualitat de la democràcia espanyola”. “Això explica que la transició no va ser una veritable transició a la democràcia i explica que els jutges espanyols, com hem pogut comprovar, no tinguin res a veure amb els belgues”, ha assegurat. “És molt dramàtic que Espanya avui no té una democràcia homologable a les grans democràcies europees”.

El candidat de Junts ha defensat que la “mala qualitat” de la democràcia espanyola també explica que Espanya “tingui una dificultat estructural per integrar la seva diversitat cultural” i ha reivindicat que la independència “no és un projecte de separació, sinó de fraternitat” amb la resta de pobles d’Europa, especialment amb el flamenc.