Puigdemont es reafirma en el retorn i avisa que detenir-lo seria il·legal

Tornarà, malgrat el risc de ser empresonat. “La meva obligació és ser al parlament. Si hi ha debat d’investidura, jo hi seré”, ha dit Carles Puigdemont, que ha reafirmat públicament el compromís que va assumir durant la campanya electoral de tornar al Principat quan es convoqui un ple d’investidura. Llavors Junts veia viable la restitució de Puigdemont, i els terminis per a l’aprovació i l’aplicació de la llei d’amnistia semblava que ho facilitaven. Però ara l’opció més probable és que sigui un debat convocat perquè sigui elegit president el presidenciable del PSC, Salvador Illa, en espera que s’anunciï un preacord entre els socialistes i ERC que després hauria d’avalar la militància d’Esquerra. I en qualsevol cas, es mantindrà vigent l’ordre de detenció que no ha volgut retirar el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, que es va negar a aplicar-li l’amnistia, igual que a Toni Comín i Lluís Puig. Per això, i malgrat les veus del seu partit que li ho desaconsellaven, Puigdemont s’ha reafirmat en el compromís del retorn. “Només un cop d’estat m’impedirà ser al parlament”, hi ha afegit. Ho ha justificat amb l’argument que, així com la decisió d’anar a l’exili no va ser personal sinó política, també ho és la determinació de tornar. Puigdemont ha entomat així la possibilitat d’un empresonament, en què el partit ja treballa internament, durant un acte de Junts als Banys i Palaldà, al Vallespir. La d’avui podria ser la seva darrera aparició pública a l’exili.

Hi ha una altra possibilitat, tanmateix. I és que no hi hagi cap ple d’investidura, en el cas que Illa no obtingués prou suports i refusés de sotmetre’s a un debat fallit. Puigdemont també ha volgut entrar en la possibilitat que hi hagi unes noves eleccions a l’octubre. “No hi haurà més campanyes a l’exili. Seran allà, i jo hi seré peti qui peti i li pesi a qui li pesi”, ha sentenciat. “A això és al que em vaig comprometre i això és el que farem”, ha reblat. De fet, Puigdemont ha fet una crida a les autoritats a evitar el que creu que seria una detenció “il·legal i arbitrària”. Ha remarcat que així ho va determinar l’ONU en el cas de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez el 2017, quan eren presidents d’Òmnium i de l’ANC. D’aquesta manera, Puigdemont ha situat la càrrega de la responsabilitat en el govern espanyol i en el català, de qui depenen els agents que actuen com a policia judicial i podrien detenir-lo, incloent-hi els Mossos d’Esquadra. “L’exili s’ha d’acabar”, ha defensat Puigdemont, que també ha advertit que els jutges no poden impedir que s’imposi la democràcia representada pels parlaments elegits amb els vots dels ciutadans.

Junts ha convertit la ratificació del compromís del seu líder en una festa, amb fideuà inclosa i vora 1.500 persones entaulades sota els arbres del Teatre de la Verdor. El pretext era el quart aniversari del partit. Però l’objectiu era l’entrada de Puigdemont en l’enrevessat tauler polític de la investidura i de la possibilitat de la repetició electoral. Un moviment que es produeix abans que Illa hagi pogut tancar cap pacte amb ERC i els Comuns, i sobretot abans que la militància d’ERC es pronunciï sobre un possible acord. Unes bases que també poden tenir en compte el factor de desestabilització que pot implicar el retorn de Puigdemont, tant quant al parlament com quant a l’equilibri de forces al congrés espanyol.

L’esperit de celebració a Junts, en qualsevol cas, anava relligat amb una altra voluntat política de Puigdemont: que el seu possible empresonament no enfonsi el partit, sinó que sigui un motiu de “re-mobilització”. És a dir, que contribueixi a l’objectiu final, que ha tornat a situar en la independència. A això es deu aquesta frase: “De la presó que hem de sortir és d’Espanya”. “Sí, senyor, acabarem la feina”, ha rematat.

Junts concep l’empresonament de Puigdemont com una oportunitat política per a desemmascarar el que ell mateix ha definit com un complot judicial en contra de l’aplicació d’una llei aprovada al congrés espanyol. En diu, d’aquest complot, la “Toga Nostra”. També ha explicat que la situació per a defensar-se jurídicament ha canviat respecte del 2017, quan va decidir de marxar a Bèlgica en cotxe davant d’un empresonament assegurat. Ha esmentat, com a referents que poden canviar les coses, la llei d’amnistia i del procediment de jutges que sí que l’apliquen, els pronunciaments del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de l’ONU i del Comitè de Drets Humans. Puigdemont no ha desvelat cap detall operatiu del seu retorn, tot i que ha atribuït la “rebel·lió” dels jutges contra l’amnistia al propòsit que els exiliats puguin tornar com a persones “lliures”. “Volen substituir la imatge de celebració, d’una conquesta, per la imatge que fa set anys que busquen, la del nostre empresonament”, ha assenyalat.

Junts rema a contracorrent davant les dificultats de mobilització que implicaria la convocatòria d’un debat d’investidura d’Illa durant la primera quinzena d’agost. Però ha tancat files amb Puigdemont. “Serem davant, al darrere, a un costat i l’altre costat, amb totes les conseqüències”, ha afirmat el secretari general de Junts, Jordi Turull. “Avui som aquí per dir-te que som al teu costat. Hi hem estat, hi som i hi serem”, ha dit la presidenta del partit, Laura Borràs.

L’acte també ha servit perquè Junts acomiadés de la primera línia política dos dirigents històrics provinents de l’antiga Convergència: Josep Lluís Cleries i Xavier Trias. Cleries ha recordat la seva darrera etapa al senat espanyol. Ha dit que l’aplicació del 155 va ser “un dels moments més tristos” que hi va viure i ha explicat que el PP va fer tot el possible perquè Puigdemont no hi pogués intervenir com a president. “La meva porta giratòria és la jubilació”, ha dit. Però ha negat, amb emoció, que es jubili de la política. De fet, es mantindrà com a membre de l’executiva del partit. “Saps amb què acaba això? Que us bombin!”, ha exclamat Trias a Cleries, que ha advertit que tampoc no deixarà de fer política i que continuarà lluitant perquè Puigdemont sigui president de la Generalitat. L’ex-batlle de Barcelona ha fet una crida al partit a cercar un candidat per intentar guanyar les eleccions municipals a la capital del Principat. Trias ha deixat el grup municipal en mans de Jordi Martí i Neus Munté, de la seva estricta confiança, però ha insistit que el cap de llista no és una figura hereditària. Després de l’entesa entre el PSC, Barcelona en Comú i el PP per a fer batlle Jaume Collboni, ha advertit que Collboni no és una persona de fiar, però tampoc Illa: “Molt bona cara, molts bons gestos, però us clavarà un punyal per l’esquena”, ha advertit.

No ha estat casual que Junts hagi centrat les crítiques en Illa i el PSC, però no en Esquerra. I així, amb l’excusa d’un dinar calorós, Puigdemont ha parlat obertament sobre un retorn que inicialment els adversaris polítics no comptaven que es produís. Davant dels incrèduls, ha mogut fitxa.