Puigdemont es cola a la taula de diàleg amb Sánchez

TEMA DEL DIA
Propostes. Aquesta setmana comença a caminar la taula de diàleg que van pactar el PSOE i ERC per garantir la investidura de Pedro Sánchez. El recorregut polític de la taula és incert, a hores d’ara, perquè el PSOE encara no ha presentat cap proposta. Del govern de Pedro Sánchez, només en sabem què no vol: no vol mediador, no vol cap referèndum d’autodeterminació i no vol cap amnistia. Amb aquest punt de partida maximalista del govern espanyol, serà molt difícil d’arribar a acords, i si n’hi hagués, no hi ha cap mecanisme, ara com ara, per a verificar que es compleixin, perquè ni socialistes ni republicans, per motius diferents, no consideren necessària la figura del mediador.

La segona batalla ha estat la composició de la part catalana de la taula, que ha canviat força respecte de les perspectives inicials. D’entrada, el govern català ha volgut tenir un gest envers els presoners i exiliats, nomenant per a la taula el president Carles Puigdemont, el vice-president Oriol Junqueras, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i el president de la Crida, Jordi Sànchez. No és tan sols un gest, és posar a l’ordre del dia de la reunió la situació dels presos i exiliats i la reivindicació de l’amnistia, encara que el PSOE no vulgui parlar-ne.

Com que aquests quatre membres no hi poden assistir, el president Quim Torra i el vice-president Pere Aragonès han comunicat que els rellevaran els consellers Jordi Puigneró i Alfred Bosch, juntament amb Elsa Artadi i Josep Rius en nom de Junts per Catalunya, i Marta Vilalta i Josep Maria Jové en nom d’ERC. Aquí hi ha un canvi important. Ja no serà una taula exclusivament de governs, sinó una taula amb partits, cosa que no ha agradat al PSOE. Jové i Vilalta són els qui van negociar l’acord d’investidura amb els socialistes espanyols i ja tenen experiència. Elsa Artadi va formar part de l’anterior taula de diàleg que va avortar Pedro Sánchez, i per tant coneix bé els interlocutors espanyols, especialment Carmen Calvo. La seva incorporació a la mesa significa un retorn a la primera línia després de refugiar-se en la política municipal. I Josep Rius és l’ex-cap de gabinet de Puigdemont, i un dels artífexs de l’estratègia política del president a l’exili. Tant Puigneró com Artadi i Rius són persones de màxima confiança de Puigdemont, juntament amb el president Torra.

La delegació de Junts per Catalunya també té dues claus importants. La primera és de partit. La designació dels membres de la taula demostra que Puigdemont manté intacte el lideratge sobre Junts per Catalunya, malgrat els intents interns i sobretot externs de desplaçar-lo. Tan importants són els noms que hi ha com els que no. Entre les absències es destaquen el de la consellera de Presidència, Meritxell Budó, i el del conseller de Territori, Damià Calvet, dos noms de pes. En un moment de refundació de Junts per Catalunya i pocs mesos abans d’una cita electoral, la lectura dels nomenaments és important. Si hi ha ningú que vulgui especular sobre futurs candidats, ací en té les primeres pistes.

La segona clau és sobre les garanties del diàleg. Puigdemont ha volgut posar a negociar persones de la seva màxima confiança per garantir que a la negociació es parli d’autodeterminació i amnistia i no derivi en una taula de traspassos autonòmics, com vol Pedro Sánchez amb la seva ‘agenda de retrobament’. Per a això ja hi ha la comissió bilateral mixta Generalitat-estat. Puigdemont pilotarà la taula, si més no la part de Junts per Catalunya, amb quatre persones de la seva confiança. I ho farà amb voluntat d’arribar a acords, sempre que la intenció del PSOE de negociar sigui sincera, cosa que encara s’ha de demostrar. En clau catalana, la bandera del diàleg ja no és únicament patrimoni d’ERC, sinó també de Junts per Catalunya i particularment de Puigdemont, disposat a tenir un paper important i desmentir aquells que l’acusaven d’entrebancar el diàleg. La presència de Puigdemont, mitjançant els seus col·laboradors, és una garantia que la taula no acabarà amb un acord en fals, en clau autonòmica. Sánchez no ha anat mai a Waterloo per reunir-se amb el president a l’exili, però ara el tindrà davant la taula.

L’entrada de Josep Maria Jové, processat per l’1-O, i de Marta Vilalta, alineada amb Marta Rovira i partidària de la unitat estratègica, garanteix una bona entesa entre els interlocutors. L’horitzó electoral complicarà la gestió de la taula de diàleg, perquè Junts per Catalunya i ERC es miren de reüll, però l’entesa sobre l’objecte a tractar de moment és unànime: autodeterminació i amnistia. El president Torra i el vice-president Aragonès assistiran a la primera reunió de demà passat, però no hi tornaran fins que no s’hagin de signar acords. Si hem de fer cas de l’immobilisme de què ha fet gala el PSOE fins ara, trigaran a tornar-hi.

MÉS QÜESTIONS
Puig fixa el turisme com a objectiu estratègic del Botànic. El País Valencià va batre el rècord de turistes el 2019, amb 29,6 milions de visitants. El president de la Generalitat, Ximo Puig, vol aprofitar-ho per reactivar l’economia. Puig ha presentat el pla estratègic de turisme del País Valencià 2020-2015 i ha explicat que comença un procés participatiu i obert per a treballar la cooperació i l’acció col·laborativa entre tots els agents i entre totes les destinacions del sector turístic. Avui s’ha reunit amb el secretari de Turisme, Francesc Colomer, el director general de Turisme, Herick Campos, amb representants d’ajuntaments, cambres de comerç, universitats i associacions empresarials del sector. El president ha informat que el pla estratègic s’aprovaria abans de l’estiu, després del procés de discussió que ara comença, on es convoca tots els actors a participar-hi: de professionals, empreses privades i patronals fins a universitats i sindicats. Del seu punt de vista és un bon moment per a planificar els cinc anys vinents, perquè el turisme ha aportat 13.400 milions d’euros durant el 2019, dels quals 9.600 van procedir del turisme internacional, que ja aporta gairebé 10 milions de visitants, un 68% més que el 2014.

Compromís denuncia el PP de la Diputació d’Alacant per finançament irregular. Nova via de possible corrupció en els populars valencians. El grup de Compromís a la Diputació d’Alacant ha denunciat el Partit Popular per finançament irregular. La denúncia l’han presentada al jutjat després de rebre tota la informació requerida sobre les subvencions del PP durant l’etapa anterior de govern en la institució provincial. El portaveu de Compromís a la Diputació d’Alacant, Gerard Fullana, explica en la documentació presentada als jutjats que el Partit Popular reconeix transferències de més de 250.000 euros que es van destinar a sufragar despeses ordinàries del partit, una funció prohibida pel reglament. A més, afirma que contradiu els certificats signats des del 2015 per Eduardo Dolón, anterior vici-president de la Diputació d’Alacant, en què negava aquesta utilització.

L’Obra Cultural es declara contrària a l’ampliació de l’aeroport de Palma. L’Obra Cultural Balear (OCB) ha manifestat el suport a la manifestació contra el que consideren que és una ampliació encoberta de l’aeroport de Palma. La mobilització és convocada per al diumenge, primer de març, a les 17.00, davant la delegació del govern espanyol. Com a entitat defensora del màxim nivell d’autogovern, reivindica que les principals infrastructures d’entrada i sortida de les Illes han de ser gestionades plenament i directament per institucions de les Balears. L’Obra es manifesta contra qualsevol pla d’ampliació de l’aeroport de Palma fet d’esquena a la voluntat de la ciutadania de Balears i de les seves institucions. A més, considera que l’intent d’ampliació de l’aeroport de Son Santjoan atempta directament contra la declaració d’emergència climàtica del govern i el Consell de Mallorca.

L’adhesió d’Andorra a la UE requerirà cinc reunions bilaterals en un any. La secretaria d’estat d’Afers Europeus ja té definit el calendari de negociació d’aquest 2020 per a l’acord d’associació amb la Unió Europea. De moment hi ha previstes quatre rondes bilaterals, al març, juny, octubre i desembre, entre Andorra i la UE. Juntament amb la que ja hi ha prevista per al febrer del 2021 s’haurien de tractar 21 dels 25 annexos sectorials. Andorra reprendrà les negociacions per a l’acord d’associació aquest març. Ho farà un mes més tard de la data prevista i amb la qüestió de la lliure circulació de treballadors. La seguretat social, la llibertat d’establiment i la igualtat són els altres tres annexos de què també es parlarà en aquesta primera reunió de l’any. Alhora, la secretaria d’estat d’Afers Europeus es reunirà amb alguns col·legis professionals, com ara advocats, economistes i col·lectius sanitaris i tècnics, i també amb aquelles empreses que ho sol·licitin. Sis annexos marcaran la ronda de negociacions del juny. Ja són força avançats els de l’energia, els transports i els serveis de la societat de la informació, audiovisuals i telecomunicacions. La propietat intel·lectual encara s’haurà de discutir una mica més. La protecció del consumidor i estatística la completaran. Segons Andorra Difusió, a l’octubre es tractaran mitja dotzena de qüestions més: les regulacions tècniques, la responsabilitat sobre la producció, el reconeixement de titulacions, els serveis en general, la contractació pública i el medi. I al desembre, els serveis postals i la lliure circulació de capitals. El primer trimestre del 2021 és prevista la negociació dels annexos corresponents a la competència, les ajudes d’estat i el dret de societats. Les qüestions veterinàries, fitosanitàries i de seguretat alimentària; l’agricultura, la duana i el comerç són els temes més avançats. L’annex número 9, el dels serveis financers, no és previst al calendari perquè els estats membres de la UE encara hi treballen.

LA XIFRA
232 milions d’euros destinarà la Unió Europea a combatre el coronavirus, segons que ha acordat el Comitè de Seguretat Sanitària. Es reforçarà l’ajuda a Itàlia, però també a països de fora de la UE per frenar la propagació del virus.

TAL DIA COM AVUI
El 24 de febrer de 1937 els feixistes afusellaven el batle de Palma, Emili Darder. No satisfets amb el seu assassinat, li espoliaren casa seva, avui ocupada pel Ministeri de Defensa. Tot i les peticions d’institucions i entitats, la casa encara no ha estat tornada a la família.