13.01.2020 - 20:35
|
Actualització: 13.01.2020 - 21:45
TEMA DEL DIA
Accident. La vida de Carles Puigdemont és una successió de victòries imprevistes, aconseguides contra corrent i sense xarxa. D’ençà de la nit del 25 de gener de 1983, quan va sobreviure a un accident de trànsit, ha anat superant tots els desafiaments que s’ha anat trobant a la vida. Com explica el periodista Carles Porta al llibre L’amic del president (la Campana), el seu cotxe Seat Marbella es va encastar contra un tràiler entravessat a la carretera que anava de Girona a Amer. La patacada va descapotar el cotxe i hauria pogut decapitar aquell corrector de galerades del diari gironí el Punt. No va passar, li va malmetre la cara i li va deixar un braç penjant. Tot seguit, el camió va fugir i no se n’ha sabut mai més res. Puigdemont va començar a caminar per la carretera fins que un conductor el va recollir. Va ser un accident que va marcar una biografia.
La seva carrera política va començar a Girona, antigament un feu socialista inexpugnable, gràcies als fonaments que hi va deixar el batlle Joaquim Nadal. Els candidats convergents queien derrotats l’un darrer l’altre fins que, quan ja no hi havia voluntaris, el 2011 li van oferir a Puigdemont d’encapçalar la llista. Tot i que era diputat al parlament, va acceptar, va capgirar els pronòstics negatius i esdevingué batlle de Girona. I quan ja havia revalidat el mandat, el gener del 2016, li va trucar Artur Mas per si volia substituir-lo com a president de la Generalitat, per superar el vet de la CUP. I no va poder dir que no. Una vegada al Palau de la Generalitat, va incorporar el referèndum d’autodeterminació que havia caigut del programa electoral de Junts pel Sí, després de superar el recel inicial de més d’un membre del govern. El referèndum es va fer el primer d’octubre, va guanyar el sí i el 27 d’octubre va proclamar la independència de Catalunya, tot i que no va poder fer efectiva la república per la repressió espanyola.
Després d’aquest fracàs, va optar per anar a l’exili, acompanyat de bona part dels consellers d’ERC i de Junts per Catalunya. Alguns, aconsellats pels seus advocats, van tornar i es van afegir als que havien optat per romandre a Catalunya, que van anar a parar a la presó i encara hi són. Puigdemont va voler dur el conflicte a Europa, per construir un espai de llibertat a Brussel·les i denunciar la democràcia espanyola del cor d’Europa estant. Però abans va presentar-se a les eleccions del 21 de desembre de 2017, amb una llista de Junts per Catalunya prenyada d’independents, fugint de les sigles del PDECat, que va superar la d’ERC, una altra vegada contra pronòstic. Però el 30 de gener de 2018 no va ser investit president de la Generalitat, perquè el president del parlament, Roger Torrent, va decidir d’acatar la prohibició del TC, amb el suport d’ERC. Tancada la porta a tornar a Catalunya, va mantenir la batalla de l’exili, estroncada per una detenció a Alemanya el 25 de març de 2018. Va ser empresonat dotze dies i mentre l’opinió publicada espanyola i part de la catalana cantava la seva mort política, va sortir en llibertat. La decisió del Tribunal de Slesvig-Holstein va ajudar a desemmascarar el delicte de rebel·lió que l’any següent va caure de la sentència del Tribunal Suprem.
Després del judici als dirigents independentistes, va presentar-se a les eleccions europees, en una llista transversal amb Toni Comín i Clara Ponsatí, amb les sigles de Junts per Catalunya. La Junta Electoral espanyola va provar d’impedir-ho, però no se’n va sortir i va tornar a guanyar les eleccions contra pronòstic, tot i que el cap de llista d’ERC era Oriol Junqueras. La victòria els havia d’haver duts tots quatre al Parlament Europeu, però la justícia espanyola ha fet mans i mànigues per impedir-ho. El Tribunal de Luxemburg va donar la raó a la defensa d’Oriol Junqueras i va reconèixer, doncs, que la condició d’eurodiputat i alhora la immunitat s’adquirien amb la publicació del resultat de les eleccions. Gràcies a aquella sentència, Carles Puigdemont i Toni Comín han participat avui en el primer ple del Parlament Europeu. I han reivindicat la presència d’Oriol Junqueras, que continua empresonat a Espanya. Abans d’entrar, Puigdemont i Comín s’han fet una fotografia amb el cartell de la campanya #FreeJunqueras, acompanyats del president de la Generalitat, Quim Torra, i el del parlament, Roger Torrent. A Estrasburg s’ha vist una imatge d’unitat que no es tradueix després a la política catalana. Les victòries agraden a tothom.
Des que se n’anà a l’exili, Puigdemont és l’objectiu a abatre per l’estat espanyol, perquè la seva existència internacionalitza el conflicte català i impedeix de tancar-lo amb un pacte basat en la política del mal menor. S’ha demostrat que l’estratègia de l’exili és efectiva i les veus que la criticaven de dins l’independentisme estant han estat desautoritzades, perquè se’n veuen els resultats perfectament. Per exemple, serveix per a posar en evidència la justícia espanyola davant Europa i això beneficia els presoners polítics. L’estat tornarà a maldar perquè la condició d’eurodiputat de Puigdemont duri poc, però si li retiren l’escó ho sabrà tot Europa. El nou govern espanyol de Pedro Sánchez haurà de canviar d’estratègia si no vol continuar engrandint la figura de Puigdemont, que, com ha demostrat durant la seva vida, creix amb les dificultats. La voluntat de diàleg del PSOE es podrà mesurar quan es voti el suplicatori que avui mateix Marchena ha demanat al Parlament Europeu.
MÉS QÜESTIONS
Morera descarta la conversió de Compromís en un partit. El debat sobre el futur de Compromís ha rebut avui l’aportació del president de les Corts Valencianes. Enric Morera ha assegurat que és partidari de convertir Compromís en una federació de partits en què la militància tingui més importància i es recuperi el tracte directe amb les bases. ‘L’èxit de Compromís es va fonamentar a escoltar molta gent, sense hiperlideratges. És una eina política molt potent que s’ha de millorar i enfortir’, ha insistit durant una intervenció al Fòrum Europa Tribuna Mediterrània, en una conferència en què ha estat presentat per la vice-presidenta de la Generalitat, Mónica Oltra. Morera ha proposat una fórmula que mantingui la pluralitat de la coalició entre el Bloc, Iniciativa del Poble Valencià i Verds-Equo i que mantingui les quotes de pluralitat en les llistes. La formació, a parer seu, és l’eina més important del valencianisme polític. Una altra de les qüestions que li han demanat és si creu que els resultats electorals de Compromís haurien estat millors en coalició amb Podem (en lloc de Més País) i Morera ha respost que era una incògnita: ‘D’això, se’n va parlar a l’executiva i es va prendre una decisió. Estem molt satisfets que els nostres vots hagin fet possible un nou govern.’
Més per Mallorca estudia de convertir-se en una federació de partits. Més per Mallorca estudiarà enguany la possibilitat de convertir-se en una federació de partits. Actualment en formen part el PSM, ERC-Illes i grups independents. La direcció que encapçala Antoni Noguera mirarà d’impulsar aquest procés per passar de coalició a federació, segons que ha explicat ell mateix durant una reunió extraordinària de l’executiva de Més aquest cap de setmana a Lluc. L’objectiu és vertebrar el nacionalisme en una força política estable i obrir la porta de la federació a col·lectius i agrupacions que hi ha en l’àmbit municipal mallorquí. Una cosa que segur que no canviarà és el nom de la formació, si més no és la proposta que Noguera durà al consell polític i l’assemblea. En una segona fase, Més per Mallorca intentarà de federar-se amb formacions nacionalistes de Menorca, Eivissa i Formentera.
La Plataforma per la Llengua denuncia dos guàrdies civils per discriminació lingüística. La Plataforma per la Llengua ha presentat una denúncia contra dos agents de la Guàrdia Civil de Tavernes de la Valldigna (la Safor) per abús i discriminació lingüística, perquè van impedir a dos joves de parlar en català. Aquesta denúncia, en què es reclamen sancions a tots dos agents, ha estat presentada a la subdelegació del govern espanyol a València i a l’Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana. Els fets passaren el 29 de desembre, quan el vehicle on anaven quatre persones que s’adreçaven a un festival de música va ser aturat per una patrulla de la Guàrdia Civil durant quaranta minuts, a l’eixida d’una gasolinera, per a un control d’alcoholèmia i consum de drogues. Segons la denúncia, el conductor del vehicle va dir ‘bona vesprada’ a l’agent en valencià i aquest va respondre, en espanyol: ‘A mi em parla en espanyol, que som a Espanya.’ El jove va respondre que tenia el dret de parlar en català i l’agent l’amenaçà: ‘Si continua parlant-me en valencià, no ens entendrem i el portaré a la caserna. Em parla en espanyol’, segons que explica la Plataforma per la Llengua. Quan el conductor es va desplaçar fins al cotxe patrulla per a sotmetre’s als controls, els agents el van mantenir aïllat i sense permetre-li d’agafar una jaqueta. Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua, ha dit: ‘Els guàrdies civils van entendre perfectament l’expressió en valencià dels retinguts, però van considerar un acte de desobediència l’expressió normal en valencià. Són fets que cal considerar mostres de prejudici ideològic, impròpies de membres d’un cos de seguretat de l’estat.’
El batlle de Perpinyà critica la repressió del govern espanyol. El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, ha tornat a criticar l’actitud de l’estat espanyol envers l’independentisme i ha denunciat la desproporció de la repressió espanyola contra la voluntat de la Generalitat de Catalunya. Amb motiu de la primera sessió del Parlament Europeu a què han assistit com a eurodiputats el president Carles Puigdemont i el conseller Toni Comín, ha defensat la justícia europea i ha refermat que Catalunya Nord acolliria un acte de suport al president. Pujol ha fet aquestes declaracions en una conferència de premsa per a presentar la renovació del Teatre Municipal Jordi Pere Cerdà, que ha estat tancat durant divuit mesos i serà inaugurat oficialment dijous.
UNA PÈRDUA IRREPARABLE
Els Països Catalans estan de dol. Isabel-Clara Simó s’ha mort aquesta matinada, a setanta-sis anys, després d’una llarga malaltia. Considerada una de les escriptores més destacades de la literatura catalana moderna, va ser guardonada amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 2017. Arran de la distinció, Simó va declarar: ‘He estimat bojament els Països Catalans i avui me’n sent corresposta.’ A la cerimònia de lliurament del premi, va sorprendre el Palau de la Música amb la seva energia i reivindicant el talent artístic dels Països Catalans. Però va fer una confessió personal dura: ‘He donat la imatge, pel fet de ser dona, que escric històries d’amor per a tietes, que escric per a dones, des d’interiors, i m’he sentit rebutjada moltes vegades. De tota manera, no he abandonat: a cada bufetada una mica més d’impuls. No m’he sentit estimada sovint.’
LA XIFRA
30 minuts és el retard que ha tingut l’Euromed entre València i Barcelona el dia que s’inaugurava la variant de Vandellòs i que havia d’escurçar mitja hora el trajecte a mitja hora. Segons que ha informat Renfe, la demora és deguda a un error de previsió del trasllat del comboi, per raó del qual s’ha prioritzat la sortida del TGV a Madrid.
TAL DIA COM AVUI
El 13 de gener de 1898 Émile Zola va publicar l’article ‘J’accuse…!’, durant l’afer Dreyfus al diari L’Aurore. Era una carta oberta al president de la República Francesa, Félix Faure. Dreyfus no va aconseguir el reconeixement de la seva innocència fins el 1906.
