02.02.2021 - 21:50
Podria arribar a passar que el Parlament Europeu concedís l’empara al president Carles Puigdemont com a eurodiputat i que advertís la justícia espanyola que l’Audiència espanyola –tal com indicava El Mundo en una informació del mes d’agost passat– no pot continuar investigant-lo. Que la policia espanyola no pot intervenir-li les trucades, ni fer cap actuació d’investigació més de les seves activitats, perquè té immunitat. Això podria passar si finalment el ple de l’eurocambra acceptés la petició de Puigdemont, que primer examinarà la Comissió d’Afers Jurídics, des de demà mateix. Però abans, tant aquesta comissió com el ple s’hauran hagut de pronunciar sobre la petició del Tribunal Suprem espanyol per a llevar la immunitat de Puigdemont (juntament amb la de Clara Ponsatí i de Toni Comín) perquè es continuï tramitant l’euroordre per a extradir-los. I és ben possible, doncs, que el Parlament Europeu es trobi llevant la immunitat de Puigdemont per la causa contra l’1-O –tal com li demana el Suprem– i, poc després, ratificant-ne la immunitat en un cas de persecució judicial per part de l’Audiència espanyola.
La possibilitat que hi hagi aquesta contradicció al Parlament Europeu ja és important, perquè dibuixa una situació d’anomalia política que tampoc no pot passar per alt en el procediment del suplicatori contra el president, que té la tramitació més avançada. El mes de setembre proppassat, Puigdemont va presentar una demanda d’empara perquè el Parlament Europeu, com a institució, el protegís per l’amenaça a la seva immunitat i als privilegis com a europarlamentari, és a dir, com a part que era d’aquesta institució. Així ho preveu el reglament de l’eurocambra. Ho va fer arran de la publicació d’aquest article a El Mundo el 31 d’agost, segons el qual el jutjat 6 de l’Audiència espanyola tenia oberta una investigació contra ell i contra persones del seu entorn sobre la seva activitat política. És a dir, una causa política amb tots els ets i uts.
Així es desprenia de la informació del diari espanyol, segons el qual l’Audiència té oberts “diversos procediments, diligències prèvies i peces separades de presumptes delictes comesos per diversos sectors de l’independentisme català, entre els quals hi ha el nou pla de Puigdemont i els seus col·laboradors”. Continuava dient que la policia espanyola “havia acumulat una quinzena de sol·licituds d’escoltes telefòniques pendents d’aprovació durant mesos.” I tot plegat, explicava, per “uns il·lícits preparatoris d’una suposada i nova sedició-rebel·lió que persisteixen en cercles pròxims a Puigdemont i en elements clau i fonamentals de l’1-O i de l’anterior declaració unilateral”. Deia el diari que l’Audiència espanyola, en aquell moment i quan feia més de vuit mesos que Puigdemont havia rebut la credencial d’eurodiputat, l’investigava per presentar les següents eleccions autonòmiques com un plebiscit i, segons com anessin els resultats, convocar un referèndum semblant al del 2017. És a dir, l’investigaven per un projecte polític.
La gravetat d’aquella informació era la investigació judicial en si mateixa. Perquè, tal com estableix el Protocol sobre els Privilegis i Immunitats de la UE, en l’article 9, “mentre el Parlament Europeu és en període de sessions, els seus membres gaudiran […] d’immunitat davant de tota mesura de detenció i de tota actuació judicial”. El suplicatori enviat pel Tribunal Suprem espanyol per a retirar la immunitat a Puigdemont per a extradir-lo es fonamenta en uns fets i accions previs a l’obtenció del president de la condició d’eurodiputat. Per això pot fer aquesta petició, i ara la cambra ha de decidir si l’accepta, si el Suprem és l’autoritat competent, si hi ha una possible persecució política, etc. Però si la informació d’El Mundo és certa, voldrà dir que la justícia espanyola l’investiga per fets i accions que ha dut a terme quan ja era eurodiputat, amb tots els seus drets i prerrogatives. I això violaria el Tractat de Funcionament de la UE sobre la protecció dels seus membres.
El sol fet que aquesta demanda de protecció que va fer Puigdemont després de la publicació de l’article continuï en tramitació és un primer èxit. És rellevant que el president de la cambra, David Sassoli, acceptés de tramitar-la, basant-se únicament en aquella informació d’El Mundo, i sense saber del cert si la investigació judicial era certa o no, si romania oberta o no. Perquè l’Audiència espanyola no n’ha dit pas res. Però la demanda d’empara continua endavant, i en aquesta primera sessió faran un primer intercanvi d’impressions els membres de la Comissió d’Afers Jurídics. I citaran per a una altra sessió Puigdemont perquè presenti les seves al·legacions. Finalment, després d’una proposta de ponència, hi haurà un debat i votació a la comissió, primer, i al plenari, finalment.
És la mateixa comissió que examina el suplicatori contra Puigdemont, Comín i Ponsatí, presidida per l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, amb la mateixa sobrerepresentació de membres i suplents de partits espanyols, com PP, PSOE i Vox, però amb una ponent diferent. En el cas de l’empara de Puigdemont, ja no serà l’ultradretà búlgar Angel Dzhambazki, afí a Vox i hostil a l’independentisme català. Ara serà l’eurodiputada francesa dels Verds Marie Toussaint, que aquests darrers anys s’ha solidaritzat amb els presos polítics catalans i ha criticat la sentència del Tribunal Suprem espanyol en cartes enviades, juntament amb desenes de col·legues de l’eurocambra, a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, demanant-li mediació en el conflicte entre Catalunya i Espanya, i al president del govern espanyol, Pedro Sáncgez.
La mirada de Toussaint a l’hora de fer la ponència amb la proposta que haurà de votar la comissió per a acceptar la petició d’empara de Puigdemont serà molt diferent de la de Dzhambazki. Potser no n’hi haurà prou, perquè les majories polítiques al Parlament Europeu la podrien forçar a modificar la ponència. Però la situació que es presenta té una alta càrrega política i jurídica, perquè pot donar encara més valor als arguments que Puigdemont, Comín i Ponsatí en el procediment sobre el suplicatori: se’ls ha de llevar la immunitat per a facilitar el camí cap a l’extradició a un estat la justícia del qual és capaç d’obrir, des de tribunals d’excepció (o, en paraules del procurador general de la Cort de Cassació de França, de jurisdicció particular) com l’Audiència espanyola, investigacions amb possibles intervencions telefòniques a membres del Parlament Europeu? No és pas un signe més, força clar, de persecució política?
I si, tanmateix, aquest argument tampoc tingués prou pes per als membres del Parlament Europeu que han de decidir finalment per al suplicatori, sí que potser el podria tenir per al Tribunal de Justícia de la Unió Europea si tot aquest procediment hi acabés arribant.
