Puigdemont explica que el PSOE li ha enviat emissaris per pactar maneres de tornar i que ell s’ha negat a parlar-ne

El president Carles Puigdemont ha explicat que el PSOE li havia enviat emissaris per pactar maneres de tornar i que ell s’havia negat a parlar-ne, en una carta oberta pel cinquè aniversari del seu exili a Bèlgica. El president ha detallat que emissaris del PSOE l’havien vingut a veure unes quantes vegades per crear-li expectatives “d’un bon tracte, via reforma del codi penal i un indult”, a condició que Puigdemont acceptés de comparèixer al Suprem. “Segur que Pedro Sánchez sap de què parlo”, diu.

“Ja sé que alguns serien feliços de veure’m declarar al Suprem. Per a la meva vida personal seria un alleujament, però seria una renúncia política que no estic disposat a acceptar”, expressa. Puigdemont també retreu que la seva situació personal estigui present en les negociacions entre ERC i el PSOE. Per aquest motiu, el president critica la reforma del delicte de sedició: “No entenc quin és el benefici de la reforma del delicte de sedició per a la resolució del conflicte polític entre Espanya i Catalunya, i encara entenc menys que se’m torni a incloure entre els qui sortirien beneficiats com una fórmula per arreglar-lo. Ni ho busco ni ho vull”, rebla Puigdemont.

Avui fa cinc anys que arribàvem a l'exili. He escrit un text al respecte, mirant enrere i mirant endavant. Podeu llegir-lo en aquestes captures de pantalla o bé descarregar-lo en aquest enllaç:https://t.co/TuCLBMbusK pic.twitter.com/bQu58NJ47w

— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) October 30, 2022

Diu que mantindrà el torcebraç a l’estat espanyol: “M’he fet més resilient davant les adversitats i tinc moltes més raons per continuar confrontant-me a un estat que no busca solucionar el conflicte sinó liquidar-nos com a nació.” Ha agraït l’ajuda incondicional que ha rebut aquests darrers cinc anys i ha traslladat el seu afecte i el seu suport especialment a Lluís Puig, Clara Ponsatí i Toni Comín.

El president explica que se’n va anar de Catalunya perquè continuar el camí decidit pel poble es podia més bé de fora estant. Per tant, defensa que obria una etapa nova per ampliar el coneixement internacional de la crisi catalana. “I així reforçar la posició que mantenia una societat civil mobilitzada i unida per, d’aquesta manera, refer-nos del cop del 155 i proposar una continuació del procés entorn dels mateixos eixos que l’havien fet possible: unitat política, mobilització ciutadana, no-violència, democràcia”, afegeix.