23.12.2019 - 09:31
|
Actualització: 23.12.2019 - 10:24
El president Carles Puigdemont publicarà un dietari el dia de Sant Jordi de l’any entrant, en què explica el seu punt de visita privilegiat sobre els fets del setembre i l’octubre del 2017. Puigdemont ha comptat amb la col·laboració de Xevi Xirgo, director del Punt Avui, per escriure el llibre, que edita la Campana. El llibre és el resultat d’un seguit d’anotacions personals que el president ha escrit aquests darrers quatre anys.
El diari Punt Avui avança un fragment del llibre sobre la reunió secreta a la Moncloa entre Puigdemont i Rajoy l’11 de gener de 2017, en què el president espanyol li va dir que l’estat espanyol impediria el referèndum. A més a més, RAC-1 publica un manuscrit amb reflexions del president datats el 16 d’octubre de 2017, quan la jutgessa Carmen Lamela va enviar a la presó Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.
Al gener, Puigdemont explicava que Mariano Rajoy li va voler dir personalment que no acceptaria el referèndum i que l’impediria. Diu que el president espanyol estava molt dolgut perquè arran del procés Vox li havia posat dues querelles per deixadesa de funcions. ‘No el veig, el referèndum. No el veig i no me’l crec’, insisteix.
En aquest punt de la conversa, Puigdemont defensa que la Generalitat ha intentat totes les vies per a resoldre el conflicte polític, però sempre ha topat amb Madrid. ‘Nosaltres hem intentat resoldre’l, aquest problema. Abans d’arribar al punt en el qual som ara vam proposar l’estatut, el pacte fiscal… però no ha funcionat res. A Catalunya hi ha un malestar creixent i una gran insatisfacció, i aquests últims anys ha cristal·litzat una alternativa, que és la independència’, diu el president.
Per això, Puigdemont demana a Rajoy quina proposta té la Moncloa i l’estat espanyol per a Catalunya. Tanmateix, el president espanyol s’entesta a dir no a tot.
Mariano Rajoy [M. R.]— Jo no tinc per què proposar res.
Carles Puigdemont [C. P.]— No et demano que proposis res. Et pregunto quina solució teniu per a resoldre un problema que també és vostre.
M. R.—Es que la situació és la que és. I no tinc per què treure’m res del barret.
C. P.—No es tracta d’inventar-se res. Hi ha qui ha parlat públicament d’una reforma de la constitució i hi ha altres propostes. Tu què creus?
M. R.—Una reforma… per a què? És que jo això no ho veig, no ho veig.
C. P.—Llavors no hi ha cap solució per a un problema que els dos compartim que existeix, i que nosaltres proposem resoldre a través de la independència. Què proposeu vosaltres? Continuar com estem ara?
M. R.—Sí, sí. Jo he vingut a governar… no per a altres coses. Hi ha el que hi ha.
Finalment, Puigdemont proposa a Rajoy que vingui a Catalunya i visiti el Palau de la Generalitat. La intenció del president és mantenir el contacte, però Rajoy li respon: ‘Ja ho havia pensat, però si he de venir a Catalunya, quan els dos sabem que no tenim res de què parlar, també és una mica incòmode.’
Reflexions sobre el 3-O, la independència i la violència
En el manuscrit del 16 d’octubre de 2017, Puigdemont reflexiona sobre el discurs de Felipe VI del 3 d’octubre. El president assegura estar decebut i qualifica el discurs d’inaudit i inadmissible. ‘El rei va ser un irresponsable, va encoratjar a crispar l’ambient i a envalentir els qui es creuen amb el dret d’humiliar-nos a través de la repressió. He de reconèixer que vaig anar a dormir amb una gran angoixa’, escriu.
El president també reflexiona sobre la violència i assegura que tem un esclat que pugui arrossegar ‘gent de banda i banda en aquell terreny incert i perillós en què la força, el menyspreu, la intolerància, la manca de respecte i el buit mutu s’imposen a la discussió democràtica’. De totes maneres, assegura que la majoria de la societat catalana té una actitud de rebuig a la violència, malgrat que la Moncloa i la FAES somiïn ‘una devastació nacional’.
Puigdemont també parla de la independència, pocs dies després de suspendre’n la declaració al parlament. ‘Ho tenim a tocar. També som més a prop de perdre-ho gairebé tot i de recular fins a posicions molt precàries’, escriu. En aquest punt es demana si és factible que la fallida del projecte independentista pugui justificar una operació d’anihilació de les singularitats de Catalunya.
