16.03.2023 - 16:00
|
Actualització: 17.03.2023 - 09:15
Els eurodiputats que formen part del comitè del Parlament Europeu que investiga l’ús de programes com Pegasus a la Unió Europea han retret a la Comissió Europea i als estats membres silenci i manca de cooperació per a esclarir els casos d’espionatge al club comunitari. El president Carles Puigdemont, eurodiputat de Junts, diu que la Comissió Europea i els estats membres no tenen interès a investigar Pegasus. “Dilluns hi haurà una missió del Parlament Europeu a Espanya i encara no sabem amb qui es trobaran. És inacceptable. Fan servir una espècie de gàbia de Faraday que protegeix les autoritats dels Estats i de la UE dels efectes de la democràcia”, ha dit.
Ni la CE ni els estats tenen cap interès real a investigar i actuar amb #Pegasus. Dilluns hi haurà una missió del PE a Espanya i encara no sabem amb qui es trobaran. És inacceptable. Fan servir una espècie de gàbia de Faraday que protegeix les autoritat https://t.co/cwRedeDCe8… https://t.co/vID0CUOM0F pic.twitter.com/YhCoV7DN8Y
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) March 16, 2023
També ha formulat unes quantes preguntes que impliquen l’estat espanyol: “Com podem ser garantia davant dels defensors de drets humans, si estats com l’espanyol desobeeixen el Tribunal Europeu de Drets Humans i no apliquen el 61% de les seves sentències? Com podem ser garantia s estats com l’espanyol cometen detencions arbitràries? Com podem ser garantia si activistes de diferents organitzacions que defensen drets humans són espiats il·legalment a estats europeus, incloent-hi Espanya?”.
Com pot la UE ser garantia de defensa dels drets humans si hi ha estats membres com l’espanyol, que no aplica el 61% de les sentències del TEDH, que comet detencions arbitràries i espia il·legalment activistes? Acabar amb els dobles estàndards és el camí https://t.co/pzZenKWtUF… https://t.co/ynZ2AK9AHs pic.twitter.com/dNAGOt2HTi
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) March 16, 2023
Puigdemont també ha participat en la comissió prevista de Pegasus, on han comparegut el periodista Madjid Zerrouky, de Le Monde, i Rosa Moussaoui, de L’Humanité. En acabat, Puigdemont els ha formulat dues preguntes. La primera pensada per saber la diferència entre un atac perpetrat per un estat que se sap que fa servir programaris espia i un atac dels països europeus, que fan el mateix i que provoquen el mateix clima de por i silenci entre periodistes, dissidents, militants, ha dit. La segona pregunta ha anat destinada a saber si hi ha cap vincle sobre l’ús del programari espia amb el canvi de posició de l’estat espanyol en relació amb el Sàhara Occidental.
El periodista Madjid Zerrouky diu que per a ells no hi ha diferència entre la vigilància il·legítima feta per un estat autoritari o per un democràtic, tot i que és més greu si ho fa un estat democràtic. Diu que aquests programaris contaminen els espais polítics i han emergit en estats que pensaven que eren immunes a aquests mena d’excessos. Considera que la UE s’hauria de plantejar com limitar aquestes funcions als estats membres.
El periodista @madjze, de @lemondefr, respon les preguntes formulades pel president @KRLS: "Per nosaltres no hi ha diferència entre la vigilància il·legítima feta per un estat autoritari o per un de democràtic. Però és encara més greu en un estat democràtic" pic.twitter.com/LBVfMCo1P9
— Junts i Lliures per Europa (@JuntsEU) March 16, 2023
La periodista Rosa Moussaoui, en relació amb el Sàhara, diu que amb els darrers posicionaments del Parlament Europeu s’ha posat al descobert una política d’influència que no s’estalvia cap mesura, fins i tot criminal, per fer valdre els interessos del Marroc. “Em sembla que la utilització del programari espia per a investigar la vida privada de les persones és també una forma de buscar elements a partir dels quals poder exercir xantatge per a silenciar persones”, ha dit.
El govern espanyol nega que estigui entorpint la missió
El govern espanyol nega taxativament que estigui torpedinant la visita de la missió Pegasus. Fonts de la Moncloa asseguren a l’ACN que “no s’està boicotant res”, contràriament al que asseguren ERC, Junts i la CUP, que denuncien una actitud obstruccionista del govern i les institucions espanyoles. L’executiu espanyol sosté que aquesta és una qüestió “judicial, no política” que es troba “en procés d’investigació”, i recorden que en aquest cas l’executiu espanyol “és part afectada” perquè el president espanyol, Pedro Sánchez, i uns quants ministres també van ser espiats.
Les mateixes fonts recorden que el seu executiu va posar el cas de l’espionatge que afectava membres del govern espanyol en mans dels tribunals, i remarquen que hi ha “màxima col·laboració amb la justícia”. “S’ha aportat tota la informació que ha demanat l’Audiència espanyola” i “s’ha donat informació en l’àmbit parlamentari a través de la Comissió de Secrets Oficials i informació reservada”.
