Puigdemont demana a Llarena que s’aparti per la manca d’imparcialitat amb l’amnistia

La defensa del president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí ha demanat la recusació del jutge Pablo Llarena per la seva manca d’imparcialitat manifesta en relació amb l’amnistia, “per haver-se posicionat sobre una mesura exclusivament de caràcter legislatiu encara no tramitada i l’aplicació pràctica” que tindria sobre tots ells. Això consta en l’escrit presentat al Tribunal Suprem, i al qual ha tingut accés VilaWeb, que recorda les declaracions recents del magistrat en un debat, l’11 de setembre proppassat, a la Universitat de Burgos, on va qüestionar la constitucionalitat i la legitimitat d’una possible llei d’amnistia, pel fet, precisament, que la proposa “aquest senyor”, en referència a Puigdemont. 

Segons les declaracions que va recollir l’agència EFE, Llarena va començar dient en aquell acte que calia tenir clar si una llei com aquesta seria constitucional. “Calen molts matisos que encara no són damunt la taula”, va dir. I va qüestionar que l’ordenament constitucional permeti l’amnistia. “Si concloem que no, aleshores el debat s’acaba”, però si fos constitucional –va dir– “caldria mirar si la possible llei és legítima o justificada”.

I per això va dir que calia veure l’exposició de motius de la llei, si hi hauria “una finalitat constitucionalment legítima que justifiqués que es desactivessin principis constitucionals fonamentals”, en referència al principi d’igualtat. Però va insistir que encara no se’n sabien gaires coses, que per això no s’hi podia pronunciar. Ara per ara, va dir, “només sabem que hi ha un senyor [en referència a Carles Puigdemont] que, després d’un procés [contra ell] s’ha determinat que hi ha indicis racionals de criminalitat” i que demana una amnistia.

Diu Gonzalo Boye en la recusació que ha presentat: “Desconeixem des de quan la funció jurisdiccional passa per l’avaluació de la legitimitat de les normes que emanen del poder legislatiu, però sembla que la manca d’imparcialitat porta el magistrat a qüestionar, fins i tot, la legitimitat de les normes que poden arribar a gestar els representants de la sobirania popular.” Hi deplora també “la crítica directa especialment envers el Molt Honorable senyor Puigdemont, tot manifestant-se públicament, i de nou, sobre les seves posicions polítiques”. I diu que no només són reveladores d’una manca d’imparcialitat que ja ha demostrat manta vegada al llarg dels darrers sis anys, sinó que també “avancen una posició sobre com, en l’hipotètic cas que s’aprovés per part del poder legislatiu una norma d’aquestes característiques, el senyor magistrat farà el que calgui per impedir que s’apliqui en aquest cas concret”.

Temptejant l’euroordre

Però Boye no tan sols ha demanat la recusació de Llarena, que hauria de decidir la sala segona del Suprem, sinó que també ha presentat un recurs de reforma contra la pretensió del mateix magistrat de voler saber quina estratègia judicial tenen pensada al TJUE. És a dir, vol saber si Puigdemont i Comín ja han presentat una demanda de mesures cautelars al tribunal perquè els concedeixi la immunitat de manera provisional mentre no resol el fons del recurs contra la sentència del 5 de juliol que validava el suplicatori contra ells.

Llarena vol saber si han presentat la petició de cautelars, perquè va vincular la possibilitat d’emetre una nova euroordre contra Puigdemont i Comín a la decisió que prengués el TJUE sobre les cautelars. I per això els va demanar que li fessin saber, en un termini de deu dies hàbils, si les havien presentat. Però Boye no li ho vol dir, i en un recurs de reforma que ha presentat al Suprem, li demana a Llarena que ho justifiqui, que no ha expressat amb quin fonament jurídic els fa una petició com aquesta. A Llarena se li ha girat feina.