Puigdemont anuncia que deixarà la política activa si no pot ser investit

Carles Puigdemont ha anunciat que deixarà la política activa si no pot ser investit com a president de la Generalitat després de les eleccions a Catalunya. Ho ha dit en una entrevista a RAC1, en què ha donat alguns detalls de com preveu que sigui el retorn de l’exili. “No m’imagino com a cap de l’oposició”, ha dit, però tampoc cercarà cap sortida alternativa: “Una persona que ha estat president de la Generalitat no pot estar al senat ni a un consell d’administració d’una gran empresa.” Això, ha dit, no vol dir que es retiri del món polític, en un sentit ampli: “Jo faré política tota la vida, en feia fins i tot quan era adolescent. Però si es refereix a política activa, jo no puc fer política activa si no tinc la responsabilitat de la presidència.”

Puigdemont ha insistit que tornarà de l’exili el dia de la investidura i que no farà una aparició durant la campanya electoral per donar cap cop d’efecte. “L’acte de retorn ha de ser més un acte de país que de partit. Ha de ser un acte institucional”, ha dit. De fet, ha dit que tornarà el dia de la investidura encara que ell no sigui el candidat a investir. Però, en aquest cas, després no es quedaria com a cap de l’oposició.

“Amb la llei d’amnistia –que és una condició necessària, però no suficient, per a la resolució d’un conflicte polític– es tanca una etapa del gruix de la repressió que es va desfermar”, ha declarat. I, amb això, ha dit: “Es tanca una etapa política i personal. La millor manera de retornar de l’exili és tornar al parlament.” Per ara, ja s’ha instal·lat a Catalunya Nord, però encara no ha deixat del tot Bèlgica: “No he tancat la Casa de la República, gran part de les coses les tinc allà. Però la idea és començar a preparar el retorn.”

Puigdemont ha dit que la llei d’amnistia deixa clar que les mesures cautelars –com ara les ordres de detenció o d’entrada a la presó– s’han d’aixecar tan bon punt entri en vigor, i que això li permetrà de tornar de l’exili encara que es presentessin qüestions de constitucionalitat o qüestions prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Per això, ha dit que no li preocupava el retorn. En canvi, sí que li preocupa com se li garantirà la seguretat, tenint en compte que ha estat assenyalat aquests darrers anys. “S’han expressat amenaces molt directes. No sabem si passaran de la fanfarroneria als fets.” Sobre això, ha dit que, si bé fins ara a Bèlgica l’havia visitat poca gent, preveia que en el seu retorn hi hagués molta gent. “Els experts ho han d’analitzar. És l’única preocupació que tinc”, ha dit. Amb tot, confia que els Mossos d’Esquadra prepararan un dispositiu adequat per a garantir-ne la integritat.

El 2018 tenia un pla per a tornar a Catalunya com a president

Després del 155, Puigdemont es va presentar a les eleccions convocades pel president del govern espanyol d’aleshores, Mariano Rajoy, amb la promesa que tornaria de l’exili si se li restituïa el càrrec. Aquella promesa va quedar a l’aire, perquè el president del parlament aleshores, Roger Torrent, va ajornar el ple d’investidura pels entrebancs a fer-lo sense la presència física de Puigdemont. Però avui Puigdemont ha explicat que tenia alguns plans per a tornar si era investit prèviament.

“Jo em vaig comprometre que, si el parlament de Catalunya em nomenava president de la Generalitat, jo tornava. Sabia que em detindrien, però tenia clar que no seria el mateix que detinguessin un ciutadà o que detinguessin el president”, ha dit, i ha afegit que havia estudiat com fer-ho: “Tenia cinc plans diferents, dels quals només un era vàlid, i un grup de persones ho sabia. Però es va suspendre el ple de la meva investidura.”

“Si el 30 de gener m’haguessin investit president, jo no hauria trigat gaires dies a tornar a Catalunya”, ha dit. És conscient que l’haurien detingut, però ha dit que hi estava disposat: “Si volien enviar algú a la presó, que fos el president que havia escollit el Parlament de Catalunya, perquè era un missatge molt potent a l’exterior.”

Amenaça velada als socialistes

Puigdemont ho fia tot a la seva investidura com a president de la Generalitat, i ha avisat el PSC que no tingui temptacions de repetir una operació política com la que va fer Jaume Collboni batlle de Barcelona malgrat que Xavier Trias va guanyar les eleccions. “Tindria molt poc sentit que donéssim suport a un govern de Madrid quan la seva franquícia intenta de posar bastons a les rodes”, ha dit, i hi ha insistit: “Si el senyor Illa vol fer una jugada tipus Collboni, demostrarà poc interès perquè al seu partit li vagi bé. Ell sabrà què ha de fer.”

“És evident que allò que el PSC va fer a l’Ajuntament de Barcelona és legítim, però té un punt d’indignitat, perquè es va fer amb traïdoria. Això li ha fet mal, a la ciutat, perquè no pot aprovar el pressupost i té un govern escarransit”, ha dit Puigdemont.

També, ha assegurat que no cercarà un pacte amb el PSC. “Tampoc crec que el PSC el busqui amb mi”, ha afegit, i ha dit que només presidirà la Generalitat si és amb una majoria parlamentària independentista. “No tinc una alternativa d’un tripartit amb partits del 155 o espanyols. Una altra cosa és que hi pactem puntualment, però la majoria parlamentària ha de descansar en un projecte nítid per culminar el que vam començar el 2017”, ha dit.

Debats amb Aragonès i Illa

Durant l’entrevista, Puigdemont també ha descartat la possibilitat de fer un cara a cara amb Pere Aragonès, o un debat a tres amb ell i Salvador Illa, dues opcions proposades per Aragonès. Del debat amb Aragonès, ha dit que calien cercar ponts d’entesa, no de discrepància: “Ens convé fer un braç a braç, no un cara a cara per motius electorals.”

A banda, ha menystingut el valor que pogués tenir un debat amb Illa i ha dit que, si de cas, hauria de debatre amb Pedro Sánchez, president del govern espanyol: “Té poca rellevància un debat a tres per a parlar de qüestions autonòmiques. Vull parlar de coses d’àmbit nacional amb qui en té les competències. Les té el senyor Illa? No, les té el senyor Sánchez, o el senyor Feijóo. Si el senyor Pedro Sánchez vol fer un cara a cara, hi estic disposat.”

També ha qüestionat que el PSC es negui a fer debats a Catalunya Nord: “El PSOE s’està reunint amb mi a Suïssa i ha pactat amb mi a Brussel·les. De debò que el PSC no pot venir a Perpinyà a fer un debat?”

Projecte polític

“No em presento per gestionar una autonomia. Això és un instrument, al qual no podem ni volem renunciar. Em presento per culminar el que vam començar l’octubre del 2017”, ha dit Puigdemont. Ha reconegut que les condicions no són les mateixes que les del 2017 i que, per tant, no es podria reprendre immediatament, però ha dit que hi havia elements per a tornar a treballar-hi.

Un dels factors que cal recuperar, ha dit, és el de la unitat, i ha reivindicat que amb la seva presidència això seria més fàcil: “Crec que només amb un lideratge fort i determinat podem construir una condició indispensable, que és la unitat.” També, ha dit que, a diferència del 2017, ara coneixien millor l’estat espanyol i els errors que van cometre, i que ara el món coneixia millor l’independentisme català: “La mirada sofisticada que havia de tenir en aquest conflicte, ara la té.”

A banda, ha parlat d’altres qüestions centrals de la política catalana, com ara la sequera. “Ara afloren totes les carències dels últims anys”, ha dit, i ha deixat clar que el canvi climàtic causarà crisis cícliques a les quals caldrà plantar cara: “És urgentíssim que mirem al llarg termini. Això no és un episodi excepcional, sabem que vindran riuades i inundacions, i sequeres. Ens hi hem de preparar amb un canvi cultural molt profund.”

També ha dit que la llengua catalana serà una prioritat absoluta del seu hipotètic govern, i ha lamentat que Aragonès hagi proposat ara de fer una conselleria de llengua catalana en comptes d’haver-ho previst abans. “Que la política de la llengua catalana necessita un impuls és evident”, ha dit, i ha afegit que era una qüestió de país que afectava tothom.

A l’entrevista també li han demanat per les polítiques d’immigració i de la llei orgànica de traspàs de les competències d’immigració, que va pactar amb el PSOE, i ha dit que estava molt avançada. “No ha de trigar gaire, ha de ser una eina per a aquesta legislatura”, diu.

“La immigració existeix i existirà, Catalunya depèn en part de la immigració”, ha afegit, i ha reivindicat que si el país atreia immigració era pel dinamisme econòmic. Ara bé, ha dit que això encara no ho regulaven les autoritats catalanes, i ha demanat de fer-ho. “No tenim cap possibilitat d’incidir en la contractació en origen ni en els seus itineraris”, ha dit.

“Jo mateix sóc un immigrant a Bèlgica”, ha recordat, i ha dit que el fenomen de la immigració sempre hi serà. “El que hem de prevenir és la criminalització, el risc d’exclusió social que pot portar”, ha dit. També ha reivindicat de poder incidir en els efectes demogràfics que la immigració té a Catalunya.

“Tinc ganes de visitar la tomba del meu pare”

Més enllà de la vinculació política del retorn de l’exili, ha dit que tenia ganes de tornar a Girona i sentir-se a casa. “Tinc ganes de veure la tomba del meu pare. Anar a Amer, veure la meva mare i els meus germans, veure el poble on vaig créixer”, ha dit. El pare de Puigdemont es va morir quan ell era a l’exili, i va haver de viure-ho des de la distància. “Vaig parlar amb el meu pare per Skype abans de morir i vaig seguir el funeral per Skype. Vull anar a visitar el cementiri d’Amer”, ha dit.

També ha dit que tenia ganes de “respirar Girona”: anar al mercat, badar pel carrer, i seguir un partit del Girona FC a l’estadi de Montilivi.