Puigdemont posa en evidència Rajoy davant Europa

[Cada dia a les nou del vespre Pere Martí publica aquest article, ‘L’última’. És un repàs de l’actualitat del dia, especialment als Països Catalans, fet des de la perspectiva personal del periodista.]

TEMA DEL DIA

Perseguit a Espanya, lliure a Europa. Sortir del refugi ‘segur’ que té a Bèlgica i anar a Dinamarca no era pas una decisió fàcil. Els seus advocats li havien explicat tots els riscs legals que corria i el seu entorn no les tenia totes, però Puigdemont ha passat per alt una vegada més les amenaces i ha confiat en el seu olfacte polític per tornar a protagonitzar un episodi que molts no esperaven que fes. Puigdemont sempre fa allò que els altres es pensen que no farà. Més enllà del contingut de la seva intervenció, que podeu llegir en aquesta crònica d’Andreu Barnils, la presència de Puigdemont a Copenhaguen posa en evidència la persecució política i judicial a què l’ha sotmès el govern de Mariano Rajoy. El president ha demostrat que es pot ser un ciutadà lliure a la UE malgrat ser perseguit a Espanya.

El viatge a Dinamarca posa en evidència sobretot la justícia espanyola, que ha descartat d’emetre una segona euroordre de detenció, malgrat la petició de la fiscalia, perquè sap que els delictes que s’imputen a Puigdemont, rebel·lió i sedició, no són homologables a la majoria de països europeus. Per això el jutge Llarena s’ha trobat obligat a argumentar la seva decisió amb criteris polítics. En un text sorprenent, el jutge explica que la ‘maniobra’ de Puigdemont cercava la seva detenció amb l’objectiu de tenir una coartada legal per a poder delegar el vot en el debat d’investidura, perquè, segons el jutge, no vol ser-hi present. Un text polític que deixa sense arguments aquells que consideren que això no és un procés polític i que els dirigents independentistes empresonats no són presos polítics. Si el delicte no és tan greu per a no emetre una euroordre, tampoc té cap justificació que estiguin en presó preventiva.

Però, més enllà de les peripècies judicials, la presència de Puigdemont a Dinamarca torna a posar en evidència el govern de Mariano Rajoy davant els seus socis de la UE. La Comissió manté un suport sense fissures a l’executiu espanyol, aconseguida a còpia de moltes pressions polítiques, o comprant silencis, com s’ha demostrat amb les repúbliques bàltiques. Aquest suport monolític de la Comissió de Juncker s’esquerda quan es baixa a l’àmbit de cada país, on hi ha opinions diferents, encara que no s’expressin oficialment. La prova és a Dinamarca, on el govern no es desmarca oficialment de la posició de la Comissió, però permet a Puigdemont de fer una conferència o entrar al parlament per reunir-se amb diputats. I passejar-se per la capital danesa amb escorta sense que la policia danesa hi posi impediments. Si més no, fins ara.

Enviat especial. Aquest diari ha seguit l’acte de Copenhaguen sobre el terreny amb Andreu Barnils com a enviat especial. Explica que ha vist el president ‘en forma’ tot i que parla més bé el francès que no l’anglès. Considera que ‘se n’ha sortit prou bé quan l’han collat’, en referència a la intervenció de la professora Marlene Wind. Barnils ha restat ‘gratament sorprès’ quan els estudiants danesos que escoltaven la intervenció de Puigdemont ‘han fet callar la premsa’ pel soroll que feien en una connexió en directe d’un mitjà. El periodista ha aplegat les opinions d’alguns presents.

MÉS QÜESTIONS

Rajoy s’encalla a Castelló de la Plana. Mal dia per al president del govern espanyol. Mentre Puigdemont aterrava a Dinamarca, Rajoy pujava a un TGV a València per inaugurar el trajecte fins a Castelló de la Plana, acompanyat del president de la Generalitat, Ximo Puig. Un recorregut que ha durat vint minuts més del temps previst, perquè el tren s’ha aturat a l’altura de Sagunt, on fins i tot l’ha avançat un tren de rodalia. Aquest és el moment:

Ens diuen que hi ha hagut averia tècnica entrada Sagunt amb sistema de canvi de via. Inauguració #AVEtrenet . El tram Sagunt l’hem fet a poqueta velocitat pic.twitter.com/P4JVsPaHNO

— Salvador Enguix (@Senguix) 22 de gener de 2018

El motiu del retard és que no s’ha optat per construir una nova plataforma d’amplada europea per al TGV, sinó que s’ha fet un tercer fil que ha de compartir amb els trens de rodalia. El retard d’avui és la millor metàfora sobre el corredor mediterrani, una infrastructura que la societat valenciana reclama des de fa temps, juntament amb Catalunya, però que no acaba d’arribar mai. Les crítiques han plogut de tot arreu, fins i tot dins el govern valencià, com la del conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, en aquesta entrevista.

Aferrat a la cadira. Tot i la polèmica, Biel Barceló no plega de diputat. Després d’haver dimitit com a vice-president i conseller de Turisme del govern balear, per haver acceptat un viatge a Punta Cana pagat per una empresa privada, l’ex-dirigent de Més per Mallorca ha explicat avui que continua al seu escó pel ‘compromís’ amb els electors que el van votar i per ajudar a materialitzar els acords pel canvi.

LA DADA

145 euros. És el preu d’un àpat de Francisco Camps al Tennis de València després dedeixar el càrrec. Inclou jabugo i rebujito i més plats que reflecteixen el tren de vida de l’ex-president valencià. Aquesta és una de les moltes factures que carregava a l’erari públic i que han sortit avui a la llum.

PEL FORAT DEL PANY

Contraban de tabac. El cap de govern d’Andorra, Antoni Martí, va reunir-se en secret la setmana passada amb el delegat personal del copríncep francès, Patrick Strzodaper, per parlar del contraban de tabac al Pas de la Casa. El govern està preocupat per les pressions de França en aquesta qüestió i les repercussions que pugui tenir en l’acord d’associació amb la Unió Europea. El darrer episodi, l’informe del parlament francès que demanava més col·laboració a Andorra en la lluita contra el contraban. La reunió no va ser comunicada oficialment.

TAL DIA COM AVUI

La segona revolta dels Angelets de la Terra. El 22 de gener de l’any 1670, Prats de Molló (Vallespir) s’aixecava contra la dominació francesa (revolta del Vallespir), coneguda com a segona revolta dels Angelets de la Terra. Lluís XIV vol imposar als catalans del nord institucions i organismes francesos i restablir la gabella abolida per les Corts Catalanes el 1283. Colpits de front per aquest impost, els habitants del Vallespir es revolten. Josep de la Trinxeria, un pagès de la important vila de Prats de Molló, es declarà en rebel·lia contra els ocupants francesos i fou un dels caps dels revoltats. Damià Nohell, conegut perquè era el fill del batlle de Serrallonga, i Joan Miquel Mestre de Vallestàvia, dit l’Hereu Just de Vallestàvia, foren alguns dels lloctinents d’en Trinxeria.