03.07.2017 - 21:32
Demana a Rajoy assumir “que per resoldre la situació es necessita una operació d’Estat”
BARCELONA, 3 (EUROPA PRESS)
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha defensat aquest dilluns que el procés independentista “no és antiespanyol ni per donar l’esquena a Espanya”, i ha reivindicat l’existència d’un Estat català i un altre espanyol que col·laborin entre ells.
Ho ha dit en un acte just abans que s’anunciés el cessament del conseller d’Empresa, Jordi Baiget, i el seu relleu pel també titular de Cultura, Santi Vila, després de les declaracions de Baiget en què dubtava del referèndum.
Precisament Vila ha assistit a l’acte de presentació del llibre ‘Dos Estats. Espanya i Catalunya: per què dos estats democràtics, eficients i col·laboratius seran millor que un’ (Arpa), del delegat del Govern a Madrid, Ferran Mascarell, i al qual també ha assistit el conseller d’Interior, Jordi Jané.
El llibre de Mascarell defensa que és possible un estat català i un d’espanyol que siguin còmplices i que treballin conjuntament per créixer junts, i Puigdemont ha compartit aquesta tesi “incòmoda pels quals tenen una noció religiosa i sagrada de la unitat d’Espanya”.
“Volem arribar a entendre’ns perquè en la península ibèrica poden existir més estats que col·laborin entre si”, ha afegit el president.
De fet, ha bromejat amb enviar el llibre al Congrés si finalment no pot comparèixer per explicar la seva proposta de referèndum tal com ha demanat, i ha apuntat al fet que el procés independentista té un esperit constructiu i positiu que contrasta amb el discurs en negatiu que fa l’Estat, ha dit.
Però ha confiat a revertir aquesta situació i aconseguir que Catalunya sigui un estat que tingui una bona relació amb l’Estat espanyol, de la mateixa manera que ocorre actualment entre Espanya “i les antigues colònies”.
Puigdemont ha afirmat que els estats són “convencions humanes perquè les persones visquin millor” i que han de canviar-se sobre la base d’aquest objectiu, per la qual cosa ha cridat a deixar de refugiar-se en la idea que un estat és immutable i a escoltar les necessitats i els anhels dels ciutadans.
EL PAPER DE LA MONARQUIA
Preguntat pel paper que hauria de tenir la monarquia en el procés sobiranista, ha dit que aquest assumpte és responsabilitat del president del Govern, Mariano Rajoy, i no del cap de l’Estat: “Igual que diem a Rajoy que no ha d’arreglar-ho tot en els tribunals, al cap d’Estat tampoc se li ha de demanar el que li toca fer a la política, al Govern espanyol”.
Però això podria canviar “si Rajoy assumís que per resoldre la situació es necessita una operació d’Estat en la qual el Rei tindria un paper claríssim”, com el qual va tenir en la tornada de l’exili de l’expresident de la Generalitat Josep Tarradellas i en la legalització del Partit Comunista després de la dictadura.
De moment, “si cal remetre’s a les declaracions del Rei, no sembla que hi hagi cap finestra ni porta oberta al fet que la monarquia pugui jugar aquest rol”, encara que tampoc és el que li toca fins que l’Executiu central iniciï una veritable operació d’Estat, ha insistit.
ESTAT PLURINACIONAL
Preguntat per si veu una possibilitat de diàleg amb l’Estat gràcies a la defensa d’Espanya com a nació de nacions que ha assumit el PSOE recentment, Puigdemont ha considerat que “el concepte plurinacional s’usa quan es volen dilatar les respostes i diluir els compromisos”.
I ho ha argumentant explicant que la plurinacionalitat significa reconèixer a Catalunya com a nació i, per tant, defensar el seu dret a l’autodeterminació: “I aquí és quan el seu argument s’acaba perquè no ho fan”.
FERRAN MASCARELL
L’exsocialista Ferran Mascarell ha constatat amb el seu treball a Madrid que a la capital espanyola “hi ha moltes persones de la societat dialogants”, que comprenen que el procés sobiranista no és un fenomen instigat per uns pocs polítics catalans amb ajuda dels mitjans i l’educació pública.
Segons Mascarell, el 9N va ser un punt d’inflexió perquè l’Estat “prengués consciència” del procés sobiranista, un pas molt important però insuficient, ja que, segons ell, encara no hi ha hagut una proposta als anhels polítics de Catalunya.
“Allà –a Madrid– hi ha una política molt estesa, que és la que considera que negociar significa guanyar” i que els territoris són propietat de l’Estat, una idea perillosa perquè lliga amb els ideals autoritaris que van estar en voga en l’Europa dels anys 30, ha apuntat.
Aquest “mal Estat que els catalans pateixen diàriament” va fer que en 2010 cristal·litzés una revolució de les classes mitjanes i populars catalanes per demanar un Estat propi, i Mascarell veu possible que Catalunya i la resta d’Espanya siguin dos estats diferents que cooperin entre ells i forgin un pacte ibèric a l’estil dels països nòrdics.
Però abans caldrà lluitar contra el “nucli dur de l’Estat, que està conformat pel nucli dur del PP, el nucli dur del PSOE i alguns alts funcionaris”, que segueixen dominant la política espanyola però que és possible apel·lar des del discurs positiu i la desdramatización.
“La millor pedagogia és fer-se respectar” i no claudicar, una estratègia que està funcionant perquè, segons Mascarell, l’Estat està espantat davant de la unitat, la capacitat de mobilització i el poder d’internacionalització del soberanisme.
