Puigdemont recorre contra la decisió de Llarena de no aplicar l’amnistia i l’acusa de menystenir la llei

La defensa del president Carles Puigdemont ha recorregut contra la decisió del jutge instructor del Tribunal Suprem espanyol, Pablo Llarena, de no amnistiar-lo i mantenir l’ordre de detenció a l’estat espanyol, i l’acusa de menystenir deliberadament la llei.

“No ha existit, en cap dels processats en aquesta causa, propòsit d’enriquiment de cap mena que permeti excloure l’aplicació de l’amnistia al delicte de malversació”, assenyala. I insisteix que tampoc no s’ha afectat de cap manera els interessos financers de la UE. Tot això s’exposa en el recurs de reforma que el seu advocat, Gonzalo Boye, ha presentat contra la interlocutòria que Llarena va dictar el primer de juliol passat en què deixava clar que no aplicaria la llei d’amnistia al delicte de malversació.

La defensa acusa el magistrat de fer una interpretació “completament insostenible” de la llei d’amnistia i d’incórrer en “fallides lògiques i contradiccions tan evidents”. Segons ell, amb la simple lectura de la norma es pot apreciar que n’és, d’arbitrària, la resolució de Llarena. En un escrit, la defensa precisa que es pronuncia exclusivament sobre la decisió del jutge de no amnistiar la malversació i avisa que en uns altres escrits respondrà sobre la negativa d’aixecar l’ordre de detenció dins l’estat espanyol que pesa damunt seu i sobre si veu pertinent o no de consultar el Tribunal Constitucional sobre l’amnistia al delicte de desobediència.

Puigdemont diu: “Sense cap dubte la vigència d’una ordre de detenció suposa una restricció” del seu dret de llibertat personal. Alhora denuncia la “vulneració palmària” de la constitució espanyola i de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea.

Un vot particular que serveix de base

Igual que va fer la fiscalia en el recurs que va presentar contra la decisió de la sala penal de no amnistiar la malversació del vice-president Oriol Junqueras i la resta de condemnats, Puigdemont fa referència en el seu recurs al vot particular que va emetre la magistrada discrepant del tribunal, Ana Ferrer. “L’única interpretació raonable de la llei que ara apliquem ens porta a entendre que aquest benefici orientat a procurar el projecte independentista català és precisament el que la llei vol amnistiar”, sostenia la magistrada.

Per al president de la Generalitat la interpretació que fa Llarena de la llei “posa de manifest, encara més, l’absoluta arbitrarietat de l’operació política duta a terme mitjançant la resolució que és objecte del present recurs, com també la vulneració dels drets invocats, en particular, en relació amb el dret a una resolució motivada i fundada en dret”. “En la mesura que el magistrat instructor prescindeix del que la mateixa magistrada Ana Ferrer García considera l’única interpretació lògica dels preceptes legals aplicables, és evident que s’incorre en la vulneració del dret a la tutela judicial efectiva”, afegeix.

En el seu recurs, Puigdemont remarca que no hi ha indicis en contra. “La inexistència d’aquests indicis racionals ha estat sempre el cas en aquesta causa, també abans de la vigència de la Llei Orgànica 1/2024 [la llei d’amnistia] pel que es dóna, amb més intensitat si és possible, a partir de la seva entrada en vigor el passat 11 de juny del 2024”, diu. A més, retreu que Llarena rebutgés d’amnistiar-li la malversació, perquè troba evident que la nova llei el beneficia, i li critica que consideri l’aplicació de la norma “com una cosa aliena a ell”. A parer seu, el magistrat ha decidit de menystenir arbitràriament l’amnistia.

Amb tot, assegura novament que la causa del procés és una vulneració sistemàtica dels seus drets fonamentals. “Cap norma jurídica justifica la pretesa competència de la sala penal del Tribunal Suprem per conèixer de la present causa, cosa que cal reiterar, una vegada més, en el present recurs”, assenyala. Alhora insisteix que Llarena tampoc no és un jutge imparcial.