02.03.2018 - 12:04
|
Actualització: 02.03.2018 - 18:43
Tal com va anunciar ahir, Carles Puigdemont ha activat una denúncia contra Espanya –’Puigdemont versus Espanya’, així es titula el document–, que ha estat presentada al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, amb la supervisió de l’advocat Ben Emmerson. Puigdemont hi reivindica els drets de presentar-se a les eleccions, de llibertat d’associació amb partits polítics secessionistes per a aconseguir l’objectiu de la independència i de llibertat d’expressió. Demana al comitè que consideri si aquests drets han estat violats.
Puigdemont denuncia que, a conseqüència de les mesures adoptades per l’estat espanyol, s’ha vist obligat a triar entre romandre a l’exili, fet que limita la seva llibertat política i la del parlament, o tornar a Espanya, on hauria estat sotmès a una ‘detenció arbitrària’. També denuncia que, tot i que no ha estat condemnat mai per cap delicte ni desposseït dels seus drets polítics en cap tribunal, els seus drets han estat eliminats per ‘un període indeterminat’.
Per posar en coneixement de la comissió els fets ocorreguts a Catalunya, la denúncia inclou un seguit de punts i una cronologia. Comença el 2005, amb l’aprovació del nou estatut al Parlament de Catalunya i la sentència del Tribunal Constitucional del 2010. ‘Els articles afectats incloïen aquells que concedien un ús preferent del català al castellà als serveis municipals. El tribunal també va dictaminar que l’ús de la paraula “nació” no tenia cap valor jurídic.’
Per què no presenta la denúncia a tribunals espanyols?
La denúncia de Puigdemont explica per quins motius ha de presentar la denúncia a l’ONU i no als tribunals ordinaris de la justícia espanyola. ‘El senyor Puigdemont no ha renunciat voluntàriament als seus drets. Al contrari, ha fet tots els passos possibles en el sistema legal espanyol en cerca d’una compensació pel segrest executat contra ell per les autoritats espanyoles, actuant de manera coordinada.’ Tot seguit, la denúncia descriu els recursos d’empara presentats als tribunals Constitucional i Suprem espanyols, per sobre dels quals no hi ha cap recurs possible. ‘A més, hi ha proves indubtables de la interferència governamental en la independència dels procediments judicials.’
‘En la situació actual, atesa la urgència de la qüestió, el senyor Puigdemont no ha d’esperar a la resolució del Tribunal Constitucional, car la decisió d’aquest afer s’ha allargat sense motiu. El Tribunal Constitucional ha deixat clar que refusa de tenir en compte l’impacte en els drets del sol·licitant [Puigdemont] respecte de la decisió judicial preliminar.’ Segons la denúncia, quan arribés la decisió del Constitucional ja s’haurien convocat noves eleccions i hauria esdevingut ‘irrellevant el resultat del 21-D’. ‘Sense una consideració a temps d’aquesta sol·licitud al comitè, el dret de ser elegit president del senyor Puigdemont, després de superar unes eleccions, haurà estat totalment i irreparablement extingit’, diu el text.
Els drets vulnerats
El text estipula que el dret d’associació i de reunió és protegit per l’article 21 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (ICCPR) i que l’estat espanyol l’ha de respectar. D’aquesta manera, els partits que ho desitgin poden defensar una reforma de la constitució espanyola i el dret a la independència de Catalunya: ‘Les mesures adoptades per les autoritats legislatives, executives i judicials espanyoles signifiquen una violació acumulativa i sistemàtica d’aquest dret en curs. El senyor Puigdemont és clarament víctima d’aquesta violació; de fet, és l’objectiu principal de l’estratègia opressiva del govern espanyol.’
El dret de participació política és protegit per l’article 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que diu que ‘tothom té el dret de prendre part en el govern del seu país, sigui de manera directa o amb la tria lliure de representants’, que ‘tothom té el dret d’accedir lliurement al servei públic al seu país’ i que ‘la voluntat del poble ha de ser la base de l’autoritat del govern’. A més, el dret de participació política també el garanteix l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, on estableix que ‘tot ciutadà ha de tenir el dret i l’oportunitat’ de ‘prendre part en la direcció de la gestió pública’, ‘de votar i ser elegit en eleccions periòdiques legítimes’ i de ‘tenir accés, en peu d’igualtat, al servei públic del seu país’.
El dret de llibertat d’opinió i expressió els protegeixen l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans i també el 19 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que estableix que ‘tothom ha de tenir dret de llibertat d’expressió; el dret ha d’incloure la llibertat de cercar, rebre i explicar informació i idees de tota mena, sense límits, siguin orals, escrites o impreses, en forma artística, o amb cap altre mitjà’.
Emmerson des de Brussel·les: ‘Espanya actua en contra de la llei’
Ben Emmerson ha fet una conferència de premsa des de Brussel·les per a presentar la denúncia davant l’ONU. L’advocat ha argumentat aquest moviment dient: ‘Espanya actua en contra de la llei’ quan acusa Puigdemont i el seu govern d’unes ‘ofenses que no existeixen’. Emmerson ha dit que el propòsit de la denúncia és que el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides es pronunciï sobre les vulneracions reiterades que comet l’estat espanyol. També ha assegurat que el seu paper era el d’explicar al món ‘com actua la justícia espanyola.’
‘Sembla que el govern de Rajoy es pren les seves obligacions internacionals com una broma. Són drets centrals per a la democràcia política’, ha retret al president del govern espanyol. ‘Espanya ha violat les seves obligacions legals i continua fent-ho, i no pararà, em temo, fins que s’arribi al punt que la condueixin a una taula de negociació’, ha insistit.
Per Emmerson, la denúncia no és cap crida a ‘restituir’ Puigdemont a la presidència, sinó una demanda perquè una instància internacional constati les vulneracions de drets humans que perpetra l’estat espanyol. Ha dit també que el recorregut de la denúncia, fins que no hi hagi pronunciament, pot durar mesos o anys.
Segons que ha explicat, no s’aturaran fins que el govern de Rajoy accepti de seure a la taula de negociacions. Per això, però, fixen dues condicions prèvies: l’alliberament immediat dels presos polítics i que sigui un diàleg ‘inclusiu i sincer’. ‘Continuarem fent demandes amb fons legal sòlid a la comunitat internacional cada mes, fins que Madrid sigui persuadit que ha d’entrar en negociacions’, ha conclòs.
