Puigdemont exigeix una mediació, el reconeixement de l’independentisme i una amnistia per a negociar

El president Carles Puigdemont ha exposat avui en una conferència a Brussel·les, enmig d’una enorme expectació mediàtica i política, quines són les condicions prèvies a una negociació amb els partits espanyols que pugui culminar en allò que un acord transcendent: “un compromís històric que cap govern ni cap règim espanyol no ha assumit d’ençà del 1714”, ha dit. Estava envoltat de la plana major de Junts, que ha aterrat avui mateix a Brussel·les, amb Jordi Turull i Laura Borràs al capdavant, els ex-consellers Jaume Giró i Victòria Alsina i amb la presència dels consellers a l’exili Toni Comín i Lluís Puig, juntament amb Josep Miquel Arenas, Valtònyc. Hi han acudit també els diputats Teresa Jordà i Francesc-Marc Álvaro, en representació d’ERC, el diputat de la CUP Carles Riera i el portaveu del secretariat nacional d’aquest partit, Edgar Fernàndez, a més de la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, i del d’Òmnium, Xavier Antich… I hi havia, així mateix, mig centenar de periodistes de mitjans nacionals i internacionals. A la sala France del Thon Hotel, a tocar de la seu de les institucions europees, no s’hi cabia, i l’aire era dens i expectant.

Puigdemont ha fet un discurs amb un to transcendent des del primer moment, quan ha parlat de la necessitat de posar unes condicions que permetin la negociació per a un acord històric. Són quatre grans condicions: en primer lloc, ha demanat que hi hagi un reconeixement i respecte a la legitimitat democràtica de l’independentisme, que s’acabi la criminalització permanent que n’han fet els principals partits espanyols. El missatge és per a PSOE i PP, i els diu, amb el record de la fotografia ahir amb la vice-presidenta espanyola Yolanda Díaz, que això és possible. Cal que es legitimi l’independentisme, i concretament Junts, i més concretament ell mateix com a president a l’exili, com a interlocutor vàlid. Però no solament això, sinó que exigeix que es deixi de criminalitzar el moviment, que no sigui etiquetat de terrorisme a Europol, que s’acabi l’espionatge, les infiltracions i la guerra bruta contra dirigents i activistes.

En segon lloc, l’abandonament de la via judicial contra l’independentisme mitjançant una llei d’amnistia, però també amb accions que pot dur a terme el govern en funcions actual, amb ordres a la fiscalia i a l’advocacia de l’estat perquè aturin la repressió. La tercera condició és que el marc de la negociació siguin els tractats internacionals, subscrits per l’estat espanyol i que la referència a tenir en compte siguin els drets fonamentals que hi són regulats. El marc, doncs, és compatible amb la constitució espanyola, però l’ha de transcendir.

I finalment, que hi hagi un mecanisme de mediació per al compliment dels acords. “És imprescindible, i ha d’operar des de l’inici de les negociacions. La nostra experiència ens impedeix cap confiança en la paraula que ens donin. El compliment dels compromisos per avançat és important, i ho hem vist, per exemple, amb la importància per al català de la votació del 19 de setembre [al Consell de la UE] per a l’oficialitat de la UE.”

Aquestes condicions són les mínimes perquè, segons Puigdemont, pugui començar un procés de negociació seriós, perquè recorda que no són pas contràries a la constitució espanyola. L’assumpció i el compromís d’aquestes condicions són les necessàries perquè Junts doni suport a la investidura d’un president espanyol. “Són condicions que s’han de complir abans que acabi termini per a noves eleccions. Si es donen, ens comprometen, i només depenen de la voluntat política. Assumides aquestes condicions, la negociació es pot dur a terme i pot acabar en èxit però dependrà de com vagi”, ha declarat.

La mediació, la clau de les condicions de Puigdemont

D’aquesta manera, Puigdemont no posa l’acord sobre un referèndum com una condició necessària per a pactar la investidura de Pedro Sánchez, sinó que aquest referèndum pactat, que ha recordat que seria l’única cosa que podria substituir la legitimitat del Primer d’Octubre, seria allò que caldria negociar un cop s’estableixin totes aquestes condicions. El president ha estat contundent i ha situat en l’horitzó la necessitat d’un acord, “un compromís” històric, però ha posat més a l’abast del PSOE la possibilitat d’arribar a un altre acord previ, el que permetria que Sánchez pogués ser investit president tan bon punt Feijóo hagi fracassat: no demana un acord sobre un referèndum pactat, sinó la possibilitat de negociar sobre un referèndum, i que es faci amb “un mecanisme de mediació i verificació”.

No ha detallat com hauria de ser aquesta mediació. Però no és pas la primera vegada que en parla, perquè el 2018 ja va fer una proposta al llibre La crisi catalana (la Campana), en què demanava una mediació internacional, europea. La detallava així: “Com ha de ser aquesta mediació? Ha de ser discreta. No pot ser pública. Ha de comptar amb una autoritat política i tècnica important. Europa ha d’estar informada del que passa i seguir els treballs que es facin de molt a prop. Una altra condició és que no hi hagi cap condició prèvia: tothom pot defensar les seves idees. És important que tot el procés es faci sense agenda. S’ha de conduir a través del diàleg. Som conscients que pot durar molt de temps.” I arribava a proposar que el mitjancer fos Donald Tusk, aleshores president del Consell Europeu, un càrrec que avui ocupa Charles Michel.

Puigdemont s’ha adreçat en tot moment tant al PSOE com al PP, “els dos grans partits espanyols”, a qui ha demanat si estaven preparats per a entomar aquest envit.