Puigdemont compareix a Sàsser amb el Suprem atrapat en el pessimisme

El president Carles Puigdemont compareix avui a dos quarts de dotze al Tribunal d’Apel·lació de Sàsser (Sardenya), per continuar el procediment obert arran de la detenció del 23 de setembre a l’Alguer. El seu alliberament immediat i els arguments de la jutgessa Plinia Clara Azzena i de la fiscalia de no imposar-li aleshores cap mesura cautelar fan pensar que avui Puigdemont no tan sols tornarà a quedar lliure, sinó que la pretensió del Tribunal Suprem espanyol d’extradir-lo quedarà tocada de mort. Així ho creu la defensa del president, que ha gestionat tot el procediment amb la vista posada al Tribunal General de la UE i a la resolució del 30 de juliol segons la qual ni Puigdemont, ni Comín, ni Ponsatí no poden ser detinguts perquè les euroordres estan suspeses. Un argument a què es va adherir el tribunal de Sàsser.

Això va estendre el pessimisme al Tribunal Suprem espanyol, que, segons les cròniques dels mitjans de Madrid que tenen més contacte amb els magistrats i amb l’entorn del palau de les Saleses, donava aquesta extradició per perduda. Com va passar a Bèlgica, a Alemanya, a Escòcia i a Suïssa. La posició de les autoritats italianes, després de la detenció, ha estat immediatament de respecte envers la resolució de la justícia europea i la immunitat de Puigdemont com a eurodiputat. I encara ho enforteix més l’advertiment, avançat per VilaWeb, de les autoritats italianes a les espanyoles que no detindrien pas ni Clara Ponsatí, ni Toni Comín, els dos consellers eurodiputats que comparteixen situació jurídica amb Puigdemont. I la imatge de tots dos acompanyant el president a la tornada a l’Alguer és demolidora per al magistrat Pablo Llarena.

Llarena va fer la setmana passada una crida al tribunal de Sàsser perquè li lliurés Puigdemont, tot reiterant que les euroordres romanien actives i que la presentació de les qüestions pre-judicials al TJUE el mes de març d’enguany, per clarificar els criteris sobre el rebuig d’executar euroordres, no les deixava pas en suspensió. És a dir, en un sol ofici va contradir el tribunal de Sàsser que té el cas entre mans, la màxima autoritat judicial de la UE i l’advocacia de l’estat espanyol, a qui va dedicar unes referències que la desqualificaven. Aquest aspecte pot ser fonamental, tant a Sàsser com a Luxemburg, perquè la diferència de criteri entre el Suprem i l’advocacia, que representa l’estat espanyol com a part personada a la demanda sobre la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí, debilita la part espanyola perquè la fa poc creïble i, encara més important, perquè pot generar la suspicàcia que hi ha hagut una voluntat deliberada d’enganyar tothom, començant pel TGUE.

I és tot constatant aquesta mala maror entre les autoritats espanyoles que la defensa de Puigdemont ha presentat una nova demanda de mesures cautelars al TGUE. No tan sols per clarificar i protegir la immunitat del president mentre no es resolgui sobre el fons de la demanda contra el suplicatori aprovat pel Parlament Europeu; sinó perquè en una demanda de mesures cautelars (no passa quan es demanen cautelaríssimes) les parts estan obligades a presentar-hi al·legacions. Així doncs, tant el Parlament Europeu com l’advocacia de l’estat hauran de dir-hi la seva, amb les conseqüències que pugui tenir a la capsa de trons interna i als procediments judicials oberts al tribunal de Luxemburg.

Amb aquesta perspectiva oberta declara avui Puigdemont. A la tarda, ja a l’Alguer, compareixerà acompanyat dels advocats Gonzalo Boye i Agostinangelo Marras