Puigdemont, Comín i Puig compareixen davant la justícia belga, tot esperant la decisió del Tribunal de Luxemburg

El president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig tornen a comparèixer avui al Palau de Justícia de Brussel·les. El jutge de la Cambra del Consell va citar-los després d’una primera declaració en el procediment de l’euroordre en què els tres exiliats van refusar de ser extradits a Espanya i va acceptar d’agrupar les declaracions en una sola data tot i que d’entrada havia fixat dies diferents.

És previst que avui les defenses sol·licitaran si més no l’ajornament de la vista, tot esperant la resolució de dijous del Tribunal de Luxemburg sobre la immunitat d’Oriol Junqueras. Puigdemont i Comín se’n poden veure afectats, i també esperen que es resolgui el seu cas, després d’haver maniobrat, Espanya, per intentar deixar-los fora del Parlament Europeu i sense immunitat.

Si el Tribunal de Luxemburg els dóna la raó, l’escenari jurídic canviaria completament perquè Puigdemont i Comín guanyarien la immunitat i l’euroordre probablement decauria. Tanmateix, el procediment contra Puig podria continuar endavant fins que el jutge belga no es pronunciés sobre la seva situació, tot i que la defensa confia que també decaurà.

Puigdemont, Comín i Puig són en llibertat sense fiança, amb les úniques mesures cautelars de comunicar la residència fixa a Bèlgica i si tenen intenció de sortir del país mentre es mantingui vigent l’euroordre. La justícia espanyola els reclama per sedició i malversació, dos delictes que no són dins els 32 del sistema d’euroordres. La fiscalia belga defensa els interessos de la justícia espanyola en aquest procediment. Quant a la consellera Meritxell Serret, la justícia espanyola ha renunciat provisionalment a reclamar-ne l’extradició perquè només l’acusen d’haver comès un presumpte delicte de desobediència.

És la tercera euroordre relativa al cas que examina la justícia belga. La primera, enviada per la magistrada Carmen Lamela, va ser retirada pel jutge Pablo Llarena el desembre del 2017 pel temor de perdre-la. L’abril del 2018 la justícia belga va refusar la segona euroordre per un defecte de forma perquè Llarena s’havia refusat a modificar la que havia emès el març d’aquell any.