Puigdemont i Comín perden la primera sentència contra el Parlament Europeu al Tribunal de Luxemburg

  • El TGUE avala el vet del Parlament Europeu i de les institucions espanyoles a Puigdemont i Comín al començament de la legislatura

VilaWeb

Redacció

06.07.2022 - 11:30
Actualització: 06.07.2022 - 19:02

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha tombat el recurs de Carles Puigdemont i Toni Comín contra la negativa del Parlament Europeu, llavors dirigit per Antonio Tajani, de concedir-los les credencials com a eurodiputats el juny del 2019, just al començament de la present legislatura. Segons el TGUE, l’ex-president de l’eurocambra “mancava de competència per a controlar si era procedent l’exclusió de determinats candidats electes de la llista oficialment notificada per les autoritats espanyoles”; que “la impossibilitat de prendre l’escó” i assumir el mandat d’eurodiputats “no deriva de la negativa” del president de la cambra d’aleshores, sinó “de l’aplicació del dret espanyol”. 

Aleshores, Puigdemont i Comín no van poder entrar al Parlament Europeu com a eurodiputats perquè la presidència de la cambra es va negar a reconèixer-los, d’acord amb les autoritats espanyoles. Tot i que el 13 de juny de 2019 tant ells dos com Oriol Junqueras constaven com a eurodiputats proclamats en una llista publicada al BOE, el 17 de juny la Junta Electoral espanyola els va excloure de la llista que va notificar oficialment al Parlament Europeu, perquè no havien jurat la constitució espanyola, un perquè era tancat a la presó i el Suprem no el va deixar sortir i els altres dos perquè haurien estat detinguts si entraven a l’estat espanyol. El TGUE ja es va negar aleshores a concedir a Puigdemont i a Comín unes mesures cautelars perquè poguessin exercir el càrrec mentre no es resolia aquest procediment.

La sentència d’avui diu: “L’ex-president del parlament [Antonio Tajani] no tenia competència per a controlar si era procedent l’exclusió de determinats candidats electes de la llista oficialment notificada per les autoritats espanyoles el 17 de juny de 2019, perquè aquesta reflectia els resultats oficials de les eleccions del 26 de maig del 2019, determinats, en el seu cas, després d’haver-se resolt les eventuals controvèrsies suscitades en relació amb el dret nacional.”

És a dir, segons el tribunal, era Espanya que havia de decidir en aquell moment qui tenia el dret de ser inclòs en la llista oficial d’eurodiputats elegits i això el Parlament Europeu no ho podia qüestionar. I diu això per més que, mesos més tard, una sentència del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) va reconèixer que Oriol Junqueras (i, per tant, tots els eurodiputats, inclosos Puigdemont i Comín) tenien la condició d’eurodiputats amb tots els drets i deures reconeguts a partir del moment mateix de la proclamació dels resultats electorals; i que no hi podia haver tràmits estatals interns, com ara la jura de la constitució espanyola, que ho poguessin impedir. De fet, l’endemà de la sentència sobre Junqueras, el TJUE mateix va publicar una resolució en què rectificava la decisió del TGUE del primer de juliol d’aquell any en la qual havia denegat a Puigdemont i a Comín les mesures cautelars.

És convenient d’assenyalar que, fins ara, totes les resolucions al Tribunal de Luxemburg tant els exiliats com Junqueras mateix les han guanyades al TJUE i sempre les havien perdudes al TGUE (la primera instància del tribunal europeu).

Aquesta sentència no és ferma, de manera que Puigdemont i Comín encara poden presentar-hi un recurs en contra al TJUE.

L’advocat Gonzalo Boye ja ha anunciat que recorreran la sentència, i ha fet un fil de piulets a Twitter on ha destacat el fet que en la sentència el TGUE reconeix explícitament que tant Puigdemont com Comín tenen immunitat d’ençà del 13 de juny del 2019 i que, per tant, les euroordres que el jutge Pablo Llarena va emetre contra ells el novembre d’aquell any eren il·legals perquè, abans, hauria d’haver demanat el corresponent suplicatori per fer-ho:

Les reaccions de Puigdemont i Comín

Després de la decisió del TGUE, Puigdemont ha piulat que la sentència reconeix que ell i Comín tenien immunitat quan el jutge Pablo Llarena va dictar les euroordres. “La lectura de la sentència, no només ens permet consolidar algunes coses que fins ara només dèiem nosaltres, sinó que obre l’opció de la cassació, com ja va passar amb les cautelars denegades pel mateix TGUE i posteriorment acceptades pel TJUE”, afegeix.

Per la seva part, Comín, en un enfilall a Twitter, també destaca que el tribunal, tot i tombar el seu recurs contra la decisió de Tajani, admet que tenien immunitat d’ençà que es van proclamar els resultats electorals el maig de 2019, de manera que les euroordres de Llarena són il·legals.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor